HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



E. Guigal Crozes-Hermitage 2009

NIT INESPERADA 2 DE 3.

Com ja us he dit en l'entrada anterior, gairebé ha estat seure a taula i ja he hagut d'obrir la segona ampolla de vi, no sé pas com acabarem avui! Espero que millor que la setmana passada, bé, això és una història que ara no ve al cas, més que res perquè no hi va haver cap dels protagonistes d'aquest blog, els vins.
A lo que anàvem, tenia moltes ganes de provar aquest vi i avui era un bon dia, senzillament perquè sí, perquè sempre és un bon moment pel vi, només cal que en tinguis ganes, i jo sempre en tinc.
Personalment, he de dir que és un vi que no està gens malament, però.......


DO. ROINE CROZES-HERMITAGE.
Celler Domaine E. Guigal.
Cupatge de Marsanne i Roussanne amb una criança parcial de 12 mesos en roure francès.
A la vista color daurat brillant, dens, untuós, net amb llàgrima lenta.
Al nas, aromes florals, gessamí, roses blanques, fruites blanques, pera, plàtan, records de pell de taronja, intens, complexe.
A la boca, elegant, gran finura, gras, untuós, bon equilibri i fresc, records aromàtics en boca, final dolç i sedós, un vi realment elegant i subtil.

El preu uns 21 euros.

Pour ce prix, il ya de meilleurs vins de Catalogne.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada