HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Herència Altés l'Estel 2010

L'AFLORAMENT DE LA TERRA ALTA.

Això s'acaba!! que ràpid passa el temps quan t'ho passes bé..., després de quatre dies fantàstics, en els quals ens hem recorregut Catalunya de Nord a Sud i de Est a Oest, tastant vins d'aquí i d'allà, i gaudint de la terra i la gastronomia, tot torna a la normalitat, ja som a casa, per celebrar la mona amb la família. Dos vins ens acompanyaran aquest dilluns grisot i plujós, el primer ja el coneixem, o sigui que no en parlaré, és el Sauvella 2011, si el voleu conèixer hi ha una entrada al blog, que us recomano bastant, i el segon és aquest fantàstic vi de la Terra Alta, una recomanació d'un celler d'aquí a casa, i us he de dir que molt encertada.
Aquests dos vins els vàrem maridar amb unes torrades amb escalivada i anxoves i de segon una  fantàstica espatlla de xai al forn, obra del xef " MA MARE" també coneguda com "LA BLANCA".

SOM-HI DONCS, I BONA MONA A TOTS ELS CATALANS!!!




DO. TERRA ALTA.
Celler Herència Altés.
Cupatge de Garnatxa i Syrah amb una criança de 3 mesos en bótes de roure americà i francès.
A la vista, color cirera picota molt intens, amb molta capa i rivet violaci, net i brillant amb llàgrima densa, al nas fruits negres i vermells silvestres , balsàmic, sobre fons mineral i tocs torrats però molt subtils, a la boca és elegant, sedós, cremós, rodó amb tanins molt integrats i dolços, una delícia de vi, amb un final llarg i molt persistent.
Cada cop hi han més vins de la Terra Alta interessants, una regió emergent!


Cos i ànima de 8-9 euros.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada