HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Besta Roxa 2015

O AGASALLO DO SUSO 2.

Manuel Pérez ha viscut el món del vi des de nen, però no en el Comtat de Tea, sinó a la Ribeira Sacra. Un dia de l'any 2005, al seu retorn de Portugal, lloc en el qual exercia la seva altra activitat, va decidir aturar-se a Arbo per dinar en un restaurant de la zona, des d'on va divisar la propietat que avui és el seu celler i que llavors estava en venda. Va aconseguir resistir la temptació uns minuts, fins i tot va emprendre la tornada a casa, però va haver de fer mitja volta perquè va saber, amb certesa, que la seva aventura amb el vi albariño acabava de començar.


El segon present de la família Ansedes



D.O. RÍAS BAIXAS
Bodega Carballal de Sande
Monovarietal d'Albariño sense criança en fusta.
A la vista bonic color groc llimona amb algun subtil reflex verdós, net i brillant.
Al nas és un vi fresc, on destaca la seva mineralitat amb un toc rústic, ple de bonics matisos, de la fruita cítrica i les notes d'infusió, acompanyades per agradables notes de flors blanques i gespa segada.
A la boca manté aquesta sensació rústica i quelcom salvatge, és un vi sec, de pas més mineral que afruitat, amb notes de calç i infusions, amb una acidesa viva que ens marca tot el recorregut amb una persistència cítrica i amb records salins i un final amb sensacions amargues i minerals.


Bonic descobriment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada