Tancar els ulls i respirar profundament, en un silenci absolut, quasi místic, intentant gaudir de la copa sense distraccions, tant sols les mirades de complicitat entre nosaltres, mirar, olorar, tastar i finalment sentir, res més..., tant sols gaudir i esperar, esperar..., i esperar a que es produeixi la màgia, i la màgia és produeix. En aquest moment només pots esperar les llàgrimes del plaer absolut, aquelles petites gotes de felicitat , relliscant pell avall, per fer sentir el que sents en un sol gest. Somriu, company, acabes de tocar el cel amb els dits.
Salut.
D.O. MONTILLA-MORILES.
Bodegas Toro Albalá.
Monovaretal de Pedro Ximenez envellit pel sistema de criaderes i soleres mitjançant la criança oxidativa.
A la vista color caoba amb tons ambres, mel amb matisos castanys, molt untuós amb una densa llàgrima molt gruixuda i extremadament lenta, molt net i brillant.
Al nas és una meravella, punxant, aromes molt complexes, mel i orellanes, notes de fruits secs, avellanes, records de vernís, pell de taronja, cítrics, toffee, praliné, fustes fines, aromes d'armagnac, iode, salí, records dolços de fruita passificada, espècies com la vainilla,
A a boca és encara més gran, sedós, potent, etern, llarguíssim i de gran finor, complexe, manté la mateixa intensitat que al nas, sec i amb una fantàstica acidesa, amb unes fantàstiques notes salines en perfecte equilibri, molt cremós amb un fantàstic post gust iodat, i amb notes de fruits secs, avellanes, de persistència infinita, que no s'acaba mai, realment una experiència única i eterna.
Superb!!!
Hi ha poques coses comparables a una meravella com aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada