Terra Vermella de Nin 2012

RED ROCK !

"Descalç sobre la terra vermella" és la història real de Pere Casaldàliga, el bisbe dels pobres i un referent universal de la teologia de l'alliberament.
Havia aconseguit fer realitat el seu somni, ser missioner, cosa que li canvià la vida per sempre més. Provinent d'una família tradicional i de dretes, va formar-se com a capellà en l'ambient tancat de l'Espanya franquista, però ara, una trentena d'anys després, és un bisbe compromès que s'ha hagut d'enfrontar amb la dictadura militar, amb els poderosos locals i també amb el Vaticà.
Casaldàliga, arriba a Sao Félix do Araguaia l'any 1968 i no trigarà a descobrir la terrible situació dels més dèbils: peons que treballen i viuen com esclaus: posseiros (camperols) obligats a abandonar les seves terres i poblats indis en perill d'extinció. La seva denúncia pública dels grans terratinents, als quals culpa de la misèria local, li ha comportat amenaces de mort en diverses ocasions.


SENSE D.O. - VI DE TAULA.
Celler Família Nin- Ortíz
A la vista color groc daurat intens i brillant de certa untuositat, d'aparença sedosa, molt elegant amb abundant llàgrima, molt net.
Al nas és tot un espectacle d'aromes extraordinaris i complexes, d'entrada destaca la seva evolució cap a subtils hidrocarburs molt ben integrats amb els aromes de la fruita i les flors blanques, roses fresques de la rosada, records de fulles seques i alguna espècie exòtica, aromes de fulles de te i gingebre, notes fresques dels cítrics com la llima i la pell de taronja, amb quelcom de notes anisades i un fons amb algun record mineral.

A la boca és un escàndol, explosió total de sabors amb un volum extraordinari, carregat de sensacions, de pas extremadament elegant i sedós, ampli, envoltant i amb extremada delicadesa, ens marca una acidesa tensa i elèctrica, que ens recorre tot el cos, cítric, melós amb quelcom de codony i herbes aromàtiques en el post gust, persistència infinita recordant la gelatina de llimona i amb un llarg final amb un toc salí més que interessant.



Ja us dic jo, que això no és un vi P...er

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada