LA PELUDA.
Es deia que
aquest animal va sobreviure al diluvi sense haver entrat a l’Arca. Noé va
decidir deixa fora la bèstia perquè era perillosa per als altres animals, ja
que tenia mal caràcter i quan s’enutjava exhalava foc i escopia un àcid mortal.
Noé va enganya a la criatura perquè cregués que salparien al capvespre, però al
final l’Arca va salpar a l’alba.
El monstre,
conegut com la peluda, va lluitar per salvar-se i va prometre venjar-se dels
humans per abandonar-la. Sent amfibi i tenint pell gruixuda, la Peluda va nedar
usant la seva cua gruixuda i serpentina, va nedar fins a afeblir la seva cua,
provocant que sigui l'únic punt vulnerable en el seu cos cuirassat.
Ja ho sabeu,
aneu amb molt de compte amb les Peludes, però si a sobre tenen cua, ja podeu
corre ben lluny!
Per sort
nosaltres hem gaudit molt de la nostra Peluda, ja que no totes tenen cua, i
algunes són delicioses.
Salut i
Garnatxa Peluda.
D.O. TERRA
ALTA.
Celler
Edetària
Monovarietal de Garnatxa Peluda amb una criança de 12 mesos en bótes de roure
francès.
A la vista color cirera picota amb rivet violaci, de capa
alta amb llàgrima abundant, densa i lenta que ens tinta la copa, net i
brillant.
Al nas és un vi complex carregat d’intensos matisos i amb un ventall ampli i harmoniós, destaquen
les notes de la fruita silvestre, móres, maduixes, gerds, acompanyada per un intens aroma de bosc mediterrani,
molses, herbes aromàtiques, fonoll, romaní, sotabosc, balsàmic, notes mentolades i
espècies, regalèssia, clau, i les notes dolces de la vainilla, subtil fons
torrat.
A la boca és un vi equilibrat, ampli, sorprenentment fresc,
seriós, complex, rodó, de pas vellutat i
untuós, marcat per la fruita i les espècies dolces, amb una viva acidesa i uns
tanins madurs i estructurats, suau, intens i gens licorós, d’una persistència
eterna i mediterrània i un final molt llarg.
Feina molt ben feta la de la gent d'Edetària, com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada