Les Manyes 2009

PACIÈNCIA

La paciència és la actitud que porta al ésser humà a poder suportar contratemps i dificultats per aconseguir alguna cosa bona. La paciència és un tret distintiu de personalitat madura. És la virtut dels qui saben patir i tolerar les contrarietats i adversitats amb fortalesa i sense lamentar-se. Això fa que les persones que tenen paciència sàpiguen esperar amb calma a que les coses succeeixin, ja que pensen que les coses que no depenen estrictament d’un mateix, se’ls ha d’atorgar temps.
És la constància valerosa que s’oposa al mal, i malgrat el que pateixi l’ésser humà no es deixa dominar per ell.

Jo he estat capaç de suportar el temps, l’espera i la veueta interior, he madurat i he sabut patir i tolerar la paciència, m’he fet fort i he suportat amb valentia el dolor, però finalment ha arribat el moment de destapar l’essència de la garnatxa del Priorat. L’espera i la paciència han donat el seu fruit.


D.O.Q. PRIORAT
Celler Terroir al Límit.
Monovarietal de Garnatxa amb una criança de 24 mesos en foudres de roure francès.
A la vista color cirera amb tonalitats granes i el rivet rosat, de capa mitja i amb abundant llàgrima, densa i lenta, que ens tinta un xic la copa, net i brillant.
Al nas un cop hem deixat que es desperti com cal, és intens i complex, un vi d’una gran profunditat, molt net i extremadament elegant, ens omple d’aromes frescos i intensos, fruita tant negra com vermella, maduixes, nabius, mores, gerds, cireres, amb unes fantàstiques notes minerals, a pedra mullada, a grafit, aromes florals, a roses fresques, especiat i balsàmic, i uns fins torrats molt subtils i elegants.

A la boca la seva essència es fa palesa i es dignifica, intens, ampli, amb una estructura fantàstica, molt equilibrat, tot està on ha d’estar, el temps l’hi ha anat de puta mare, fi, elegant, molt sedós i extremadament elegant, fruita molt present i com no, la mineralitat que ens recorre tot el paladar, profund i amb una acidesa viva i uns tanins fins i polits, sedosos, extraordinari, persistència mineral i final immensament molt llarg,  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada