Selma de Nin 2007

EMOCIONS I SENSACIONS.

Cap de setmana Clandestí per la Fira del vi de Falset. Dos dies que es presenten carregats d’emocions i de moltes sensacions, i que ens els agafem amb moltes ganes de gaudir del que més ens agrada, la cuina i el vi. Durant la nostra estada em gaudit de molts grans moments, però toca parlar del dinar de Diumenge, quelcom que recordarem durant molts anys i passarà als anals de la nostra història, i tot per un seguit de petits instants que es van convertir en el nostre gran moment.
Som a Altafulla, ja de tornada del gran cap de setmana Clandestí. Desprès d’un bon aperitiu i quelcom de bombolla per restaurar el cos, dinarem en un petit restaurant en un petit carreró del petit poble d’Altafulla. Estem parlant de Lola Bistró, un petit refugi pels freakis del vi i de la bona cuina de platets, un lloc ple d’encant, amb una bonica decoració molt acollidora i amb pinzellades retro, que atrau només creuar la porta. No més de 8 taules, el restaurant és el que es veu, res més, però amb un mostrador de vins que fa plorar d’emoció. Aixecar-se i passejar per poder escollir el vi és quelcom que em fa trempar com un cavall!. Vins d’aquí i d’allà, naturals, biodinàmics i els que no, vins impossibles, anyades impensables, un espectacle extraordinari a uns preus fantàstics. 


 

La nostra selecció van ser 7 vins, tots ells fantàstics i emocionants. Començant pel sorprenent Roc d’Aubaga 2015, un Clos de l’Obac 2005, sense paraules, després li va tocar al que ens ocupa, el Selma de Nin 2007, sense alè, un Soradal molt correcte, un Arbois Pupillin 2011, amb agradables notes d’oxidació, un Paul Déthune Grand Cru, champagne fantàstic per refrescar-nos, i vam acabar amb les extraordinàries sensacions del  Ximénez-Spínola Medium dry Old Harvest, quelcom embriagador. Bacanal de les grans.

 

SENSE D.O. – Pla de Manlleu
Celler Família Nin-Ortiz
Cupatge de Xarel·lo, Chenin Blanc, Marsanne i Roussanne amb una criança de 8 mesos en bótes de roure amb les mares.
A la vista un fantàstic i seductor color daurat intens i profund, untuós, amb llàgrima lenta, net i brillant.
Al nas ens atrapa de seguida, intens i seductor, ens transporta a l’instant a un altre nivell, molt mineral, notes de misto, pedra foguera, fumat, escabetx, notes de fruita blanca madura, pera, meló, albercoc, notes de mel, fruits secs, orellanes, avellanes, quelcom de flor i moltes herbes aromàtiques, extraordinari, un conjunt d’aromes de gran equilibri i amb una evolució fantàstica.
A la boca destaca la seva força i la seva complexitat que segurament ha anat guanyant amb els anys d’ampolla, profund i greixós, melós, sensació oliosa, molt envoltant, potent però amb molt de control, de molt volum i amb una acidesa encara extraordinària que fa que sigui fresc, notes d’orellanes i codony, mel i pera, mineralitat molt present, amb una persistència fantàstica i un final molt llarg amb algun subtil record torrat.





Una puta joia de col·leccionista, per gaudir com un animal.
Un vi capaç d’acabar amb tots els adjectius, i amb una quantitat de matisos extraordinaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada