HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Ilercavònia 2015

EL SENTINELLA DE LA ILERCAVÒNIA

Feia guàrdia, ensopit, i deixava volar els pensaments des d’aquest indret elevat sobre el gran riu, on els seus avantpassats havien construït un dels poblats més importants de la Ilercavònia. Des d’allà on era, controlava mig món, serres, muntanyes, planes i el gran riu, que, segons deien, venia de molt lluny i, tranquil, li passava per sota dels peus i repartia la vida. Abstret en la calma, no pensava pas en allò que li havien explicat sobre els cartaginesos que els volien allistar per lluitar contra els romans, sinó en aquella noia que havia vist a Hibera. Anava vestida com una sacerdotessa i duia uns braçalets de plata preciosos. Més que no pas la plata però, allò  que l’havia deixat sense respiració, eren  aquells profunds ulls verds amb que ella el va mirar.

Els Ilercavons varen ser els ibers que van donar nom a la Terra Alta, i que van deixar una petjada profunda que avui encara es manifesta


D.O. TERRA ALTA
Celler  Altavins
Monovarietal de Garnatxa Blanca sense criança en fusta.
A la vista color groc daurat pàl·lid amb petites tonalitats verdoses, de llàgrima fina, net i brillant.
Al nas és d’intensitat mitja, amb notes tropicals, pinya i quelcom cítric, notes de fruita com l’albercoc i dolces com de mango i préssec, notes de flors blanques, quelcom vegetal, i amb subtils records de fonoll.

A la boca és  afruitat i floral, recordant les fruites com el mango i la pinya, de pas sedós, amb un punt d’untuositat, ampli, més intens i expressiu que al nas, persistència amb notes anisades de fonoll i quelcom mentolat, amb un final llarg.


El preu a botiga uns 9 euros al restaurant s'han passat un xic.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada