XINEUA VINS Respecte i Humilitat: Tarragona

HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...

Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.

"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"

Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.

Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.

Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.

Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona. Mostrar tots els missatges

Blau Marí 2014

TRILOGIA DE BLAUS.

Dia molt intens el que hem viscut amb gran part de la família. Des de les dotze del migdia fins ben passades les nou del vespre, gaudint d'un fantàstic dia d'estiu, i contemplant les diferents tonalitats de blaus despullats que ens ha anat regalant el dia a mesura que avançava. I sense oblidar-nos dels tons més cristal.lins de l'aigua refrescant-nos en tot moment. Des d'aquell blau cel despertant el dia, passant pels turqueses més brillants acariciant els nostres cossos, fins als marins més intensos acomiadant mica en mica el gran dia familiar en aquesta fantàstica trilogia cromàtica.

D.O. TARRAGONA.
Celler 9+
Cupatge de Garnatxa i Cabernet Sauvignon
A la vista color cirera amb el rivet violaci, de capa mitja amb llàgrima fina i força abundant que ens tinta lleugerament la copa, net i brillant.
Al nas destaca la seva intensa fruita vermella madura, maduixes i gerds, quelcom floral i amb notes de bosc i herbes aromàtiques.
A la boca és un vi àgil, divertit, sense complexitats, saborós, destaquen les seves notes afruitades i la seva frescor, amb una bona acidesa i gens astringent, de persistència mitjana i final correcte.

Un vi que fa estiu.

El preu a botiga entre 6-7 euros.

Pajarete Augusto de Muller Solera 1851

HISTÒRIC.

La màgia també es fa palesa en aquests dolços vells de Tarragona. En una terra on segurament no hi ha "el duende", i tot i jugar amb aquest desavantatge, són capaços d'elaborar un tresor tant extraordinari i tant ple d'història en unes soleres que daten de l'any de la creació del celler al 1851. Són tantes les vivències, les anècdotes, els fets i canvis històrics viscuts per aquestes bótes centenàries, que tot el que ens pot expressar a la copa ens parlarà, sense cap mena de dubte i amb una gran saviesa, d'experiències extraordinàries que amb el temps han anat amarant les parets d'aquesta fusta vella, donant un sentit al que finalment tindrem el plaer de tastar a la copa. Obrir un Pajarete és obrir un món exuberant, rústic, místic i ple d'encant que ens transportarà pel temps sense pressa i amb elegància, gaudint d'una complexitat extraordinària i amb aquella màgia ancestral dels nostres avis revivint les històries del passat a la vora del foc.

D.O. TARRAGONA.
Celler De Muller.
Cupatge de Moscatell, Garantxa negra i Garnatxa blanca envellit pel sistema de criaderes i soleres.
A la vista color marró caoba mig, iodat, mel fosca, amb una llàgrima extremadament lenta que no s'acaba mai i deixa presència a la copa, untuós, net i brillant.
Al nas és un plaer, carregat d'aromes complexes, des de balsàmics, a les panses amb notes amargues, les notes de caramel, els fruits secs, nous, orellanes, dàtils, subtils notes anisades, records de vernís, betum, cacau, cuir, torrefactes, fumats, extraordinari i d'una intensitat aclaparadora.
A la boca és saborós, amb molt de cos, molt elegant, intens i amb molta sedositat, bon equilibri dolçor-acidesa-alcohol, gens embafador, tornen els records ja trobats anteriorment al nas, molta finor i delicadesa, amplitud extraordinària i d'una persistència insultant, eterna i un final que no te nom.

Un vi per deixar-se portar durant hores, un vi per reflexionar i meditar, extraordinari.

Capvespre Sumoi 2008

EL RENAIXEMENT.

Dia ideal per gaudir a l'aire lliure del solet, ja ha arribat la primavera i això s'ha d'aprofitar. Som a casa d'uns parents i hem improvisat un bon dinar a la terrasseta. Un dia tant diferent i especial és mereixia poder descobrir i gaudir d'un vi diferent, fruit d'una varietat autòctona a la que no es tenia gaire estima, però que darrerament algunes DOs com Tarragona o Pla de Bages estan recuperant per l'elaboració de vins molt personals i diferents i d'una gran qualitat. He de dir, que és un vi que ens va sorprendre gratament a tots els qui el vàrem gaudir i que va ser una experiència molt enriquidora.
Llàstima que per nosaltres, els Culés, la tarda fos un autèntic drama que vam intentar ofegar amb uns gin-tònics.

D.O. TARRAGONA.
Celler Cooperativa Agrícola de Rodonyà.
Monovarietal de Sumoll amb una criança de 12 mesos en bótes de roure.
A la vista color vermell robí amb rivet ataronjat de capa baixa amb bonica formació de llàgrima, de cos mig, net i brillant.
Al nas destaca per una interessant complexitat, amb uns intensos aromes a fruita vermella, xarop de maduixa, balsàmic, herbes mediterrànies, pinassa, fonoll, especiat, records anisats i subtils regalèssies, agradable fons torrat i de xocolata.
A la boca és molt fresc, de marcada acidesa, fi, subtil, de post gust anisat, de pas àgil i agradable i amb uns tanins inperceptibles, de bona persistència i final correcte.

Realment diferent, fantàstic.

El preu uns 14 euros si no recordo malament.
El Sumoll està de moda!!!

El perquè de tot plegat

M’agradaria posar una reflexió, que vaig llegir en algún lloc i que vaig trobar molt encertada. Com molt bé diu, pot ser de moltes persones, el plaer de menjar i beure és algo més.

Client i restaurant estan íntimament lligats i van més enllà del que en principi designen el significat dels seus conceptes. El menjar, a no ser que es faci en solitud, transcendeix del seu primer objectiu per constituir una trobada entre les persones que es reuniexen al voltant d’una taula. La citada frase resumeix en si la importància del menjar i el restaurant com elements imprescindibles del desenvolupament de l’home. Es podria dir, que tot el que a l'èsser humà l’ha inquietat, s’ha debatut al voltant d’una taula, i en moltes ocasions després de menjar i beure. Menjar, el que es diu menjar, es menja a qualsevol lloc, però només un restaurant, en un bon restaurant, el menjar es converteix en un ritual en el qual es barreja, la gastronomia, la cerimònia, l’elegància, l’alegria de la trobada i la lluissor d’una xerrada animada. Per tot lo exposat, no peco d’exagerat a l’afirmar que els professionals de l’hosteleria han de cuidar, estimar i mimar el restaurant i, per tant als seus clients. La màxima responsabilitat de que el restaurant sigui aquest joiós punt de trobada per al diàleg i el bon menjar, recau en els professionals que l’atenen, que han de ser plenament conscients de la importancia i noblesa de la seva feina, de que atendre una taula és molt més, moltíssim més que anar col.locant-hi plats que degustar i vins per beure. Anònim.

Malauradament, molts dels conceptes i coneixements adquirits, són molt difícils de posar en pràctica en la realitat. Són costums i hàbits que han d’anar canviant en la nostra societat, hem d’aprendre que les coses belles, són més belles quant més les valorem i apreciem. Hem d’entendre que tot és important i que cada detall compte. Tant important és, la qualitat i la conservació del menjar com la del vi, tant important és, el ganivet del filet com la copa del vi.

No hem de ser conformistes, hem d’entendre, apreciar i, qui sap, potser algun dia estarem acariciant la felicitat absoluta. Xinaui.