HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Clònic 2007

LA SERRA D'ALMOS.

Un fantàstic descobriment el d'aquest cap de setmana, un vi que m'ha sorprès de forma positiva, una anyada amb una evolució fantàstica, adquirint una gran bouquet i una complexitat aromàtica i sensorial digna dels més grans (opinió totalment personal i gens vinculant). Bé, ara potser m'estic emocionant massa, però per a mi, l'experiència ha estat realment agradable, i encara més quan el preu de l'ampolla no arriba als 14 euros.
És realment fantàstic i emocionant saber que en el nostre país petit, aquell en el que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí, hi ha tantes i tantes joies enològiques, de les que ens hem de sentir extremadament orgullosos.


D.O. MONTSANT.
Celler Cedó Anguera.
Cupatge de Carinyena, Cabernet Sauvignon i Syrah amb una criança de 13 mesos en barriques noves de roure francès.
A la vista intens i profund cirera picota de capa alta i rivet rosat, amb una densa i abundant llàgrima que ens tinta la copa, net i brillant.
Al nas bonica evolució i complexitat, d'agradables matisos aromàtics, fruita negra i vermella madura confitada, agradables records especiats, subtil vainilla i mentolats, balsàmics, flors seques, violetes, i torrats de gran subtilesa i elegància.
A la boca entrada potent i intensa, gras i sedós, de pas elegant, aromes complexes de fruita confitada i espècies, subtils torrats, fumats, tabac de pipa, acidesa equilibrada i tanins madurs, dolços i subtils, de gran persistència i final llarg amb records torrefactes.


El preu a botiga uns 13 euros, al restaurant 21 euros.

www.cedoanguera.com

Furvus 2011

ESPECTACLE A "EL NACIONAL"

Aquest és un d'aquells dies en que tot el que fas acaba sent fantàstic, un dia màgic amb els teus, ple de boniques sensacions, descobrint nous llocs on gaudir del temps lliure amb calma i serenitat, allò que cada cop trobem més a faltar, allò que amb l'edat més necessites, aquelles estones amb els que estimes, escoltant-los sense preses, sense rellotges, deixant que el temps passi, mentre ens relaxem gaudint de l'entorn, compartint somriures, bromes i un munt d'anècdotes perdudes en el dia a dia i la rutina, totes aquelles que s'esvaeixen en silenci perquè no tenim temps d'asseure'ns, mirar-nos i compartir-les, i tot per culpa d'aquest món frenètic i estressant que nosaltres mateixos hem creat. Avui ha estat un d'aquells dies per gaudir-nos.
Part de culpa la té el d'aquí sota, salut i temps per gaudir-vos.


D.O. MONTSANT.
Celler Vinyes Domènech.
Cupatge de Garnatxa i Merlot amb una criança de 14 mesos en bótes de roure francès.
A la vista intens i molt viu color robí amb rivet violaci de capa mitja amb una llàgrima lenta i fina que ens tinta la copa, net i molt brillant.
Al nas és un espectacle de perfums intensos i hipnotitzants, fruita negra i vermella àcida i també madura, maduixes, gerds, móres, nabius, tocs florals, records de bosc mediterrani, notes balsàmiques, eucaliptus i fresca pinassa humida, romaní i farigola, subtil sotabosc i un agradable fons mineral i amb el temps apareixen agradables torrefactes.
A la boca és una carícia carnosa, untuós, ampli i saborós, delicat i potent, amb tots els perfums trobats al nas, equilibrat i rodó, de pas vellutat, d'agradable i sensual calidesa, amb una molt bona acidesa i uns tanins madurs, integrats, dolços, amb una persistència afruitada fantàstica i un final llarg amb records torrefactes i minerals.
Això si que és un Espectacle, una puta virgueria!!


L'hem gaudit a Barcelona capital a "El Nacional" tot una experiència per a tots, i per berenar unes bones ostres del mediterrani amb una copeta de Juvé&Camps Reserva de la Família.


El preu al restaurant 27 euros.

www.vinyesdomenech.com

Jean Leon 3055 Merlot-Petit Verdot 2013

TAXI DRIVER.

Sempre que obro o demano una ampolla de 3055, lo primer que em ve al cap és la pel.lícula o millor dit, l'obra mestra dirigida per Martin Scorsese i protagonitzada per Robert de Niro, Harvey Keitel o Jodie Foster entre d'altres grans actors, Taxi Driver. Segurament és per la història que hi ha darrera de les ampolles de 3055 i el passat del mateix Jean Leon, ja que aquest número que figura en les edicions d'aquestes ampolles de la marca del Penedès, és la llicència de taxi que tenia en Ceferino Carrión, més conegut com Jean Leon, durant la seva etapa a la ciutat de Nova York. La major part dels vins del seu celler van molt lligats a la seva vida, com el Le Havre, restaurant francès on va treballar de cambrer, o el La Scala, restaurant que va fundar a Beverly Hills juntament amb Janes Dean.
Segons es diu, El gran Ceferino era de les poques persones que sabia tota la veritat sobre el suïcidi o homicidi de Marilyn Monroe, ja que el seu restaurant La Scala va servir l'últim sopar a domicili, a la Marilyn, però..., abans o després dels fets?, i qui hi havia amb la Marilyn aquella nit?, o estava sola?...,és una de les coses que en Jean Leon es va dur a la tomba, o no....
Seguim a Andorra, salut.


D.O. PENEDÈS.
Celler Jean Leon.
Cupatge de Merlot i Petit Verdot amb una criança de 3 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color cirera picota intens amb rivet violaci de capa mitja-alta amb abundant llàgrima, net i brillant.
Al nas és intens i autèntic, amb notes vegetals, pebrot, fruita vermella madura, gerds, maduixes, notes especiades, clau, pebre i quelcom de vainilla molt subtil, records fumats i minerals, agradable fons torrat.
A la boca és gras, untuós, de volum mig, força llaminer, especiat i amb records vegetals, bona estructura, acidesa vibrant i tanins força marcats, sense arribar a molestar, de bona persistència i final llarg amb records amargs.


Un vi diferent, autèntic i enigmàtic, boniques sensacions.


Hem pagat 18,50 euros al restaurant.

www.jeanleon.com

Blau 2013

VELLUT BLAU.

Un dels primers dies de vacances per terres Andorranes, vam decidir gaudir un xic de la seva cuina tradicional en un cèntric restaurant de la capital. Un indret en el que anteriorment ja havíem estat i que, sincerament, tampoc és gran cosa, més aviat tot el contrari, però la veritat és que ja era molt tard i no teníem cap més opció i la gana estrenyia, sobretot a la xineueta, la sort és que sabíem que podríem gaudir d'alguna bona ampolla de vi, i així va ser. No us penso explicar tota l'experiència del dinar perquè va ser bastant lamentable, un cambrer per 12 taules, quin desastre de servei!, i el que vàrem fer és quedar-nos amb els instants més bons de tot el dinar, que com és lògic van ser la companyia de la família i del bon vi.


D.O. MONTSANT.
Cellers Can Blau.
Cupatge de Carinyena, Garnatxa i Syrah amb una criança de 4 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color cirera picota molt viu amb rivet violaci intens de capa mitja-alta amb abundant llàgrima que ens tinta la copa, net i brillant.
Al nas és molt aromàtic, marcat per la agradable fruita madura, gerds, maduixes, records làctics, i intensos aromes florals, espígol, violetes, espècies dolces, vainilla, canyella, quelcom mentolat, subtils records minerals i terrosos, agradable fons torrat.
A la boca és carnós, gras, cremós, fresc, vellutat, amb els aromes de la fruita madura i les espècies juntament amb fins torrats, acidesa molt viva i uns tanins fins aportant bona estructura, un vi dens però gens pesat, de bona persistència i final llarg.
Complex, enigmàtic , divert, optimista i rialler, però amb molt de seny.


Segona anyada que gaudeixo d'aquest fantàstic Montsant i les sensacions continuen sent les mateixes.


El preu a botiga uns 7 euros, al restaurant no ho vull ni recordar.

www.cellerscanblau.es

Tinoi 2013

TINA PETITA.

En una entrada anterior ja us vaig parlar d'aquest modest celler de la població de Navàs a la Comarca del Bages, i de les seves inquietuds, i sobretot l'esforç en recuperar les vinyes velles autòctones i abandonades de la zona. Una de les ampolles que vàrem obrir en aquell tast, ara fa uns quatre mesos, era aquest vi vermell anomenat Tinoi, un vi que em va agradar força, per la seva originalitat, pel seu caràcter, entre d'altres, però l'experiència viscuda aquest dissabte passat, ha estat totalment diferent. El que estar clar, és que aquest vi s'ha de beure jove per poder apreciar totes les seves virtuts.


SENSE D.O.
Costes de Vilafresca - Navàs.
Cupatge de Tintorer i Merlot, realitza la fermentació amb llevat salvatges en bótes de castanyer.
A la vista brillant color cirera picota de capa mitja-alta amb rivet morat molt intens, llàgrima abundant que ens tinta la copa, net i brillant.
Al nas al principi es mostra amb aromes de reducció, al cap de mitja hora s'obre per donar-nos aromes florals i de fruita madura molt dolça, records vegetals, pinassa, amb un punt de verdor, i aromes massa intensos de la fusta.
A la boca entrada suau, femení, de cos mig, records de la fruita i les flors, però amb massa presència de la fusta i la sensació de verdor, acidesa molt marcada i amb uns tanins fins i integrats, de poca persistència i final mig.
Un vi que quatre mesos abans era una altre cosa molt diferent.


Anem fent camí, i això és el més important.


El preu em sembla recordar sobre els 8 euros.

Gratallops 2008

VI DE LA VILA.

Ho sento molt, però això d'aquest diumenge passat realment és la meva gran debilitat. Sóc una persona que gaudeix de tota classe de vins, que es diverteix molt tot tastant una gran diversitat d'ampolles d'arreu del món, i que no em caso amb ningú, perquè cada vi, cada DO, cada varietat té la seva màgia. M'agrada gaudir d'un bon Pinot Noir de la Borgonya, o compartir una gran Mencía del Bierzo, gaudir d'un bon Sumoll o un Picapoll del Pla de Bages, obrir un gran Cabernet de Napa, o una fantàstica Carinyena de la Terra Alta, o engalipar-me amb el perfum d'un Montsant, i així podria anar fent i no acabaríem mai. Però hi ha una DO per la que tinc una debilitat especial, i és el Priorat, i aquest Gratallops 2008 ho ha tornat a fer.



D.O.Q. PRIORAT.
Celler Álvaro Palacios.
Cupatge de Garnatxa, Samsó, Cabernet Sauvignon i Sirà amb una criança de 18 mesos en bótes de roure francès.
A la vista bonic color cirera picota de capa alta i rivet granatós amb una densa, lenta i abundant llàgrima, net i brillant.
Al nas és fascinant i extremadament seductor, delicat, de gran complexitat aromàtica, gran harmonia i elegància, fruita negra madura, nabius , móres, cireres, especiat, clau, vainilla, flors seques, herbes aromàtiques, molta mineralitat, balsàmic, eucaliptus, menta i punts de regalèssia, records de tabac de pipa, i uns torrats elegants, suaus i perfectament integrats, fons torrefacte, cafè i cacau.
A la boca ens sedueix per la seva finor i elegància, el seu equilibri i complexitat, apostant per la fruita madura dolça, i les espècies, vainilla i clau, de gran sedositat, llaminer, fantàstica acidesa i tanins fins, madurs, integrats, agradable frescor, torrats fins fantàstics, una gran persistència i final molt llarg.
Amb algunes coses em recorda molt al seu germà el Finca Dofí.


Un plaer enorme, així dona gust acabar el cap de setmana.


El preu uns 38 euros.

Akilia Chano villar 2011

CIM D'ÀLIGUES.

L'ampolla d'aquest divendres al vespre, millor dit, una de les ampolles d'aquest divendres al vespre, va ser aquest petit tresor del Bierzo, més concretament de Ponferrada a la Província de Lleó, amb unes vinyes ubicades sota "los Montes Aquilianos", no està de més saber d'on prové i conèixer una mica el que estem tastant, pot ser això ens ajudarà a entendre i descobrir les seves peculiaritats.
Realment va ser una nit extraordinària, com ja us he dit en més d'una ocasió, només cal que tots els factors estiguin en harmonia per convertir un bon sopar amb una gran vetllada, divertida, amena i desenfadada. Tot estava en perfecte equilibri, i com era d'esperar res no ens va defraudar, un altre gran nit per la Vineria.
Si mai us deixeu caure per aquest fantàstic local de Manresa i voleu picar alguna cosa, a part de tot el que us pot oferir, que és extraordinari, no dubteu a tastar els tomàquets secs amb oli d'oliva, per tocar el cel amb els dits!.



D.O. BIERZO.
Bodega Akilia.
Monovarietal de Mencía amb una criança de 9 mesos en dipòsits de formigó.
A la vista color vermell granat amb rivet violaci, de capa mitja i una fina llàgrima, net i brillant.
Al nas és franc, autèntic, amb fruita negra més que vermella, madura, nabius, móres, perfum de flors com les violetes i un fantàstic aroma a regàlessia, balsàmics, de fons un agradable record de pedra mullada, mineral, atlàntic.
A la boca és d'una intensa subtilesa i bon equilibri, cremós, de gran finor, lleuger, amb una acidesa molt fresca i uns tanins madurs ben posats, subtils, molt llaminer i afruitat, records especiats, de bona persistència i final llarg.
Un petit tresor del Bierzo.


Vinyes de Mencía de més de 60 anys, un vi que recomanaré a un bon amic, en Boris, que aprecia molt els vins d'aquelles zones.


El preu sobre els 18-20 euros em sembla recordar.

www.akiliawines.com

Faust 1.0 2010

EMOCIONAL.

Aquest és un d'aquells vins que val molt la pena tenir al celler i si pot ser, més d'una ampolla. Realment la feina que fa la gent del Celler Finca Parera amb els seus vins és extraordinària, vins ecològics amb una marcada personalitat, sobretot aquest Faust de Sant Llorenç d'Hortons al Alt Penedès, que és el que ens ocupa. Ja feia temps que tenia ganes de tastar-lo i aquest dissabte passat es va presentar l'ocasió perfecte en un restaurant de la comarca, que aposta per les vins catalans, on el vaig poder gaudir a un preu...., escandalós!, espero que si llegeixen això no decideixin canviar la seva política de preus envers als vins.
Gran Faust, salut i a gaudir.


D.O. PENEDÈS.
Celler Finca Parera.
Cupatge de Cabernet Sauvignon, Merlot, Ull de llebre i Garnatxa amb una criança de 24 mesos en barriques de roure francès i americà.
a la vista color cirera picota amb rivet granatós de capa mitja-alta amb una bonica llàgrima fina i lenta, net i brillant.
Al nas s'ha de deixar respirar, subtils records de vernís i laca que mica en mica desapareixen, profund, fruita negra madura, melmelada de móres i nabius, balsàmic, mediterrani, especiat, clau i vainilla, sotabosc i mineralitat, suaus torrats i torrefactes, cacau.
A la boca és un vi amb cos i equilibri, ampli, ens tornen els records de la fruita negra i els balsàmics, tocs de regalèssia, acidesa fantàstica que li dóna frescor, tanins agradables i dolços aportant bona estructura, amb una persistència fantàstica i un final llarg i torrefacte.


Una joia de gran relació qualitat-preu i a sobre és de casa.

 

El preu al restaurant 13,50 euros, és una broma, no?

www.fincaparera.com

Cobero 2012

TALENT I AUTENTICITAT.

Amb aquest títol sembla que la cosa avui vagi sobre mi, o això és el que es pensaria més d'un només llegir-lo. Però no, la cosa va de vins, de grans vins com sempre. Un divendres més, i un cap de setmana que ja treu el nas, i aquest cop toca passar una estona divertida compartint Zalto i vermells a la Vineria, vaja a casa. Avui em decidit obrir i compartir una raresa que elabora en Goyo García a la zona del Valle de Bedoya, un vi vermell de gran caràcter i que demostra talent i autenticitat, i com ja he dit abans, i perdoneu que em repeteixi tant, un reflex de la meva persona. Si no parleu amb la meva mitja mandarina i a veure que us diu.
Salut i sobretot bon cap de setmana.


VINO DE LA TIERRA DE LIÉBANA - VALLE DE BEDOYA.
Goyo García Viadero i Tomás Cobo.
Cupatge de Mencía i Palomino amb una criança de 16 mesos en barriques de roure molt velles.
A la vista color cirera picota de capa mitja i rivet violaci, abundant llàgrima fina, net i brillant.
Al nas és molt exuberant, intens i refrescant, notes de fruites vermelles silvestres, maduixes, gerds, subtils records especiats com el pebre i canyella, notes vegetals, records minerals i quelcom de flor, violetes, fins torrats de la fusta, xocolata.
A la boca és sedós i molt elegant, àgil, presència de la fruita vermella madura, amb subtils notes torrefactes, cafè, records salins, tanins ben integrats i excel.lent acidesa que li aporta un gran frescor, fons mineral, llarg i de gran persistència.


Amb la Zalto borgonya és un espectacle.
El preu sobre els 33 euros.

Dagromis 2009

AL.LELUIA, AL.LELUIA

Les vinyes que s'utilitzen per a l'elaboració d'aquest fantàstic, engalipador i extraordinari vi van ser adquirides per Angelo Gaja el 1995 d'una família de cognom Gromis, d'aquí el nom Dagromis, que vol significar, a casa amb la família Gromis. Dagromis es produeix amb el raïm Nebbiolo cultivat en dues vinyes velles, Serrallunga i La Morra, situades a unes altituds que varien de 980 a més de 1400 metres.
Aquest ha estat un gran cap de setmana si ens oblidem del dissabte al vespre, divendres vam començar la nit amb els clandestins, compartint grans vins i bones estones amb el gran Marc. El dissabte al migdia un bon dinar amb uns grans amics i un interessant vi del Penedès, i el diumenge a casa el Patriarca vam gaudir de la immensa màgia d'un Barolo que va aconseguir que, al patriarca se li enrampessin els dits del peu i flotés en un mar de plaer etern, i que jo fes palmes amb les orelles tot cantant l'al·leluia.
Una PUTA marevella! com diria en Marc, LAGRIMÓN!!!
Per cert, dos dies després el patriarca encara té rampes.


DOCG - BAROLO (Denominazione di origine controllata e garantita).
Gaja Azienda Vitivinicola.
Monovarietal de Nebbiolo amb una criança de 12 mesos en barriques i 12 mesos en bótes de roure eslovè.
A la vista bonic i intens color vermell robí amb rivet granatós de capa mitja-baixa i finíssima llàgrima, net i brillant.
Al nas és hipnotitzant, tota una melodia de seducció, ple de subtilesa i elegància, perfum complex i exòtiques espècies, fruita vermella silvestre, maduixes, gerds, nabius, arropada per uns fantàstics i elegants aromes florals, roses i violetes, records de regalèssia, suaus notes minerals, terroses i agradable fons torrefacte, cafè.
A la boca és encara més, pura finor, complex i profund, de pas elegant i subtil, tota una carícia pels sentits i un plaer pel paladar, sedositat perfecte, gran estructura i equilibri, tot està on ha d'estar, fruites vermelles molt presents, la regalèssia, tanins rics i subtils, fresc, agradables torrefactes, de final molt llarg i de gran persistència.
Un vi que va molt més enllà del que em podia haver imaginat.


Començo a tenir masses novies, però aquesta de diumenge....


El preu és tot un regal.