HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



El Pacto crianza 2011

UN MÉS.

No te res a veure amb el vi, però m´ha vingut al cap pel tema del nom de l'ampolla. Això no significa que el vi sigui terrorífic, ni molt menys, però de vegades el subconscient...
The Pact ens explica com dues germanes, Nicole i Annie, tornen a la casa de la seva infància al morir la mare pel funeral. Mentre passen la nit a la casa, les germanes sentiran una presència misteriosa. Els sorolls les espantaran durant tota la nit, els objectes es mouen i hi ha una foto que apareix d'una dona desconeguda al costat de la seva mare. Annie comença a experimentar una sèrie d'intensos i pertorbadors somnis, visions que la porten a destapar una cosa terrible sobre el passat de la seva mare, que finalment s'acabarà revelant.
Res a veure amb el missatge d'aquesta ampolla, serà doncs que tampoc m'ha dit res de nou?


D.O.Ca. RIOJA.
Bodega Classica
Cupatge de Tempranillo i Garantxa amb una criança de 16 mesos en bótes de roure francès i americà.
A la vista color cirera fosc amb el rivet granat, de capa mitja-alta amb abundant llàgrima fina que ens tinta lleugerament la copa, net i brillant.
Al nas aromes nets de la fruita més aviat vermella madura, espècies, vainilla, torrats de la fusta, notes minerals i quelcom de records fumats.
A la boca és més aviat càlid, marcat per les notes de la fruita madura i les notes especiades, potent, notes dolces de la vainilla, acidesa justa, i amb una persistència amb notes torrades i final mig.



Un dels molts Riojas correctes que volten pel món. Però és que ara ja busquem alguna cosa més.


Un vi de 7 euros a botiga i 14 al restaurant.

Akilia Lombano 2012

EMBRUIXAT.

Chano Villar, Villa de San Lorenzo, Villarín, K, Lombano, són les cinc meravelloses obres d'art creades a Ponferrada, a la DO Bierzo pel Celler Akilia. Una gama de vins extraordinaris per gent amb la ment oberta i sense complexes. Vins que emanen frescor i mineralitat pels quatre costats, vins amb poca extracció i sense cap tipus de sobre maduració respectant molt el territori i la vinya, vins de caràcter atlàntic amb l'ànima borgonyana.
Vins de conversa per gaudir i parlar-ne durant hores, per compartir amb ments amigues amb ganes de més i sense pors ocultes, per atrevits, pels aventurers, pels divendres nit ( això és cosa meva), pels que es pensen que saben molt i no saben res (per aquests en realitat no cal), pels qui estimes i t'estimen, pels que encara han d'obrir els ulls, pels que han obert els ulls, pels freakys com tu i jo, pels amants del paer extrem, per les gran persones.., i sobretot perquè puguem seguir obrint i gaudint de coses noves i extraordinàries durant molt de temps.
Salut, Mencía i ments obertes!


D.O. BIERZO.
Bodega y Viñedos Akilia.
Monovarietal de Mencía amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color vermell passió amb el rivet rosat de capa mitja tirant cap a baixa amb llàgrima densa, net i brillant.
Al nas és un boom!! grans balsàmics i fantàstiques notes especiades de tot tipus, aromes de fruita vermella fresca, maduixes i gerds, subtils records vegetals, aromes de flors, perfum floral, violetes acompanyades per les notes minerals, minerals i minerals que en aquest vi són molt presents, a quedat clar, oi?.
A la boca només hi ha una puta paraula, frescor màxim (eren dues paraules) molta fruita àcida amb molta mineralitat, pedra seca, sensual i profund, elèctric degut a la seva acidesa, de tanins suaus i una persistència molt bona.
La borgonya al Bierzo, elegància, frescor, delicadesa, subtilesa, sensualitat, poca extracció i molta electricitat.



Senzillament extraordinari.


El preu uns 20 i piku euros

Fredi Torres Classic 2014

ELS ODIOSOS VUIT.

Hi havia una vegada un grup de gent molt apassionada pel món de la vinya i tot el que això representa. Un diumenge qualsevol al matí, van decidir ajuntar-se per fer una petita escapada a un dels racons més bonics de la comarca. Allà, envoltats de vinyes i oliveres van poder gaudir d'un paratge únic entre muntanyes i boscos de pins i alzines, tot respirant els extraordinaris flaires de sotabosc, de romaní i farigola, mentre conversaven sobre els avantpassats que van poblar aquestes terres i sobre tot el valor històric que ens han deixat en herència.
La felicitat emanava de tots els rostres envaint l'espai i l'entorn, contagiant la bellesa i el benestar dels odiosos vuit, i compartint molt més que unes senzilles vivències.
Acabaren tots a la Destil·leria odiant-se un xic més.


D.O.Q. PRIORAT.
Fredi Torres Viticultor.
Cupatge de Garnatxa, Carinyena, Syrah i Garnatxa Blanca amb una criança de 10 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color vermell robí intens amb el rivet lilós, de capa mitja i amb una fina i abundant llàgrima, net i brillant.
Al nas és l'escènica del Priorat, un vi molt sincer, autèntic i directe, fruita vermella, maduixes, gerds, sense sobre maduració i amb poca extracció, notes de herbes mediterrànies, romaní, molsa, i les subtils i elegants notes minerals, pedra i pols.
En boca combina el priorat més clàssic amb la frescor dels Priorats més moderns, sedós i profund, la fruita i les notes mediterrànies són molt presents, amb una acidesa fantàstica i uns tanins finíssims que li aporten molta elegància, un vi ben estructurat i de gran harmonia, de persistència mineral i final llarg.


Un vi que desprèn frescor pels quatre cantons, sense oblidar en cap moment els seus orígens Prioratins.


Un vi que m'ha fascinat del tot.

Viña Ardanza Reserva 1999

CAMÍ A LA PERDICIÓ.

Qui collons és capaç de posar-li data de defunció a un vi?, va home no fotem!. Encara recordo que algú em va dir que aquesta ampolla estaria morta, morta????????, i que collons saps tu si no estàs aquí per provar-la, i no tens ni puta idea de com ha estat conservada durant tots aquests anys. Que passa, que ets un putu endeví o només tens ganes de tocar-me les pilotes?, però qui collons et penses que ets?, el futuròleg de tres i l'astròleg?. Au va, tira cap a casa que si et torno a veure et rebento l'ampolla al cap, això sí, quan estigui buida del tot.
Salut i molta calma amb els sobrats!


D.O.Ca. RIOJA.
Bodega La Rioja Alta.
Cupatge majoritàriament de Tempranillo i Garnatxa amb una criança de 36 mesos en bótes de roure americà i un mínim de 24 mesos en ampolla abans de ser comercialitzat.
A la vista color vermell robí poc brillant i evolucionat, amb el rivet ataronjat, de capa mitja amb formació de llàgrima fina i presència de precipitats.
Al nas necessita airejar-se una estona, bona intensitat, de bona evolució, aromes de fusteria, terra mullada, notes de tabac aromàtic, de fulles de te, especiat, vainilla, notes anisades, herbes aromàtiques i sobretot una fruita madura i confitada molt present, cireres, nabius, móres, extraordinari, i aquí no acaba, notes torrades de cacau i cafè, notes amargues i cítriques de pell de taronja seca, un vi amb molta vitalitat tot i la seva avançada edat.
A la boca destaca la seva fruita sucosa, un vi fràgil, profund i de gran finor, amb molta història, amb records especiats de la vainilla, i les notes de taba, molta amplitud i amb una acidesa vibrant, viu, amb uns tanins elegants i fins, d'un bon equilibri i una màgia única només aconseguida en aquests grans vins de la Rioja, de persistència anisada i final llarguíssim.



Un gran vi, que després de 5 dies obert mostrava més vitalitat que al principi, realment molt sorprès.


El preus uns 20 euros

Pujanza Norte 2006

L'ELEGÀNCIA EN ESTAT PUR.

Pujanza es troba en el terme municipal de Laguardia, en el cor de la Rioja Alabesa, una precisa vila tant per la seva riquesa cultural i històrica com per la gent que pobla i treballa les terres.
El Celler està ubicat als peus de la Sierra Cantàbria, rodejada de les seves finques més característiques, en una zona on l'altitud comença a ser límit pel cultiu de la vinya. És un paratge únic des d'on contemplar una bella vista del turó de Laguardia i ser testimonis d'excepció de l'evolució de la vinya al llarg de l'any. La Serra de Cantàbria actua, no sols com a límit nord de la denominació, sinó també com a barrera natural pels pobles i cultius d'aquesta zona donant lloc a unes condicions climatològiques excepcionals per a la vinya.
Salut i Tempranillo!


D.O.Ca. RIOJA.
Bodegas y Viñedos Pujanza.
Monovarietal de Tempranillo amb una criança de 19 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera intens de capa mitja-alta amb el rivet granatós i de llàgrima densa i lenta, net i brillant.
Al nas és extraordinari, desprèn un perfum fascinant de fruita vermella madura, gerds i maduixes, aromes florals de violetes i roses, les subtils espècies com la vainilla, regalèssia, clau, i el pebre vermell, notes balsàmiques i un fons amb un torrat molt fi, i les notes minerals de la subtil terra mullada i el grafit.
A la boca continua sent extraordinari, amb una gran amplitud, envoltant tot el paladar amb la fantàstica fruita vermella i els balsàmics molt presents, fresc, molt equilibri entre l'acidesa, l'alcohol i el dolçor, i uns tanins molt ben integrats aportant una gran estructura, de gran persistència i un final molt llarg amb records torrats, d'espècies i minerals.


Un vi rodó i molt equilibrat, sensacional.


El preu no ens importa.

Clos Martinet 2009

ÀNIMA NUA.

Arropada per la càlida terra que t'ha vist créixer, i de l'alegre frescor del reflexa de la llicorella en la teva cerosa i vellutada pell, movent la teva esvelta i preciosa figura, tan sols al son de la Garbinada, i veient amb paciència el pas de la barrella mentre reposes gaudint del pas del temps amb els teus, sempre repartint alegries amb l'autenticitat i honestedat que et caracteritzen. Any rere any al peu del canó treballant dur, donant el màxim i respectant el que t'envolta, tot gaudint d'una sinceritat que es demostra una vegada i una altre. Sent tu mateixa, despullant-te, obrint l'ànima als que t'entenen, acariciant-nos com pocs són capaços de fer, mostrant-nos el que la terra t'ha donat. Ara i aquí no ens fa falta res més.
Nua et sents i nua ets.



D.O.Q. PRIORAT.
Celler Mas Martinet.
Cupatge de Garnatxa, Carinyena, Syrah, Cabernet Savignon i Merlot amb una criança en tines de ciment.
A la vista color cirera fosc amb el rivet grana, de capa més aviat alta i amb una abundant llàgrima molt fina i elegant que ens tinta lleugerament la copa.
Al nas és molt expressiu, intens i molt elegant, de molta varietat aromàtica i complexitat, la fruita treu el cap per damunt de tot, negra i vermella madura i sucosa, nabius, cireres, gerds, groselles, apareix un bonic perfum floral molt subtil de violetes, notes especiades, cacau, mentolats, regalèssia, balsàmics, terra mullada, pedra seca, pissarra, mineral, mediterrani, molsa, herbes aromàtiques..., això és un no parar.
A la boca és ampli, amb la fruita madura envoltant el paladar, potent, perfumat, molt equilibrat i realment rodó, està en un moment extraordinari, amb una bona acidesa i uns tanins elegants i dolços que li aporten una estructura fantàstica, molt profund i místic, amb un final molt llarg i de gran persistència amb notes mediterrànies i molt minerals.


Això no té preu.


Xarel·lo d' AT Roca 2014

LA LLEGENDA.

En un penya-segat a la vora del mar, en una d'aquestes coves, precisament dita la Falconera com la filla petita del Garraf, explica la llegenda que fa molts, moltíssims anys, tants que ningú sabria dir quants, dins de la cova de la Falconera hi havia un gran tresor. Aquest tresor estava guardat per una bellíssima sirena i un drac ferotge. Un dia un pescador de Vilanova va veure la princesa rentant-se el cabell mentre cantava una cançó sobre el mar. El pescador va caure tant profundament enamorat que, sense tenir en compte e perill de desfiar al drac va confessar els seus sentiments a la sirena, que al veure la noblesa del noi li va correspondre. Però el drac, rabiós de gelosia, li va donar al pescador un beuratge verinós. Per sort, el jove va intuir les intencions del drac i va llençar el verí al mar. Des de aleshores l'aigua de la cova sorgeix dolça tots els dies de l'any, excepte la nit de Sant Joan, en record de l'amor que va unir a la sirena i el pescador.



D.O. PENEDÈS.
Celler AT Roca.
Monovarietal de Xarel·lo amb una criança de 4 mesos en bótes de roure francès i en càntirs de fang amb les mares.
A la vista color groc daurat intens, untuós, amb abundant llàgrima fina i lenta, net i brillant.
Al nas és un vi que combina molt bé la fruita i el terroir, pera, quelcom de poma cuita, mantega, notes de fonoll i de pedra seca, pols, a mesura que respira guanya en intensitat.
A la boca és ampli i profund, amb volum, greixós, de pas cremós, equilibrat, suau, expressiu, amb la fruita molt present i amb una acidesa viva, sàpid, ens fa salivar, quelcom cítric i amb una persistència molt mineral, final llarg amb notes salines.


Tot el que es fa amb amor i passió amb el temps es converteix en llegenda.


El preu a botiga uns 17-18 euros.

Llavors Blanc 2015

PORT DE LA SELVA.

Després d'un esmorzar de forquilla a peu de carretera, en una petita fonda perduda en el temps i encallada als anys de la post dictadura, fem cap a Vilajuïga on gaudirem d'una visita distreta i enriquidora al Celler Spelt, vivint les seves meravelloses vistes i tastant alguna cosa força interessant. Després de la visita sortim enfilant la costa tot buscant un dels paratges de vinya més bonics del país, La Finca Garbet, un preciós amfiteatre que observa sense fi la immensitat del mediterrani, i on cada dia els ceps són espectadors d'excepció i dinamitzadors d'un espectacle digne de Broadway. Ens deixem anar cap a Llançà, i encara més avall, fins a trobar el Port de la Selva, és aquí on farem parada i fonda, i és aquí on apareix el nostre protagonista.., aleshores, el Llavors.
Salut i Empordà!



D.O. EMPORDÀ.
Celler la Vinyeta.
Cupatge de Macabeu, Xarel·lo, i Garnatxa Roja amb una criança de 2 mesos en bótes de roure amb les mares.
A la vista color groc palla amb reflexes daurats, gras, untuós, de llàgrima fina, net i brillant.
Al nas és de bona intensitat, bona expressió afruitada de certa complexitat amb una combinació de fruita madura, pera, préssec i les notes cítriques, records de fruits secs i llevats de les mares, amb algunes notes torrades molt delicades, notes anisades, fonoll, mediterrani.
A la boca és nerviós, potser li falta un temps per assentar-se, però està deliciós, amb molt de cos, untuós i de pas sedós i elegant, complex i amb un agradable frescor mediterrani, records de la pera i el préssec i amb una acidesa molt viva, de bona persistència i final amb notes torrades.



El Llavors Blanc il·lustra cada any la seva etiqueta amb un relat literari que amaga una peculiaritat, la paraula "llavors" entre les seves línies.



El preu a botiga uns 8-9 euros.