HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Vi de Vila Porrera 2009

AQUESTA SÍ !!

Ara fa unes quantes setmanes, vaig obrir una ampolla d'aquest mateix vi amb tota la il.lusió i les ganes del món, amb la puta desgràcia, i perdoneu per l'expressió, de descobrir que era del tot imbevible, el suro s'ho menjava absolutament tot, no hi havia per on agafar-lo, una pena i sobretot una gran decepció.
És una de les ampolles que vam adquirir en l'última edició de la Fira del vi de Falset, una de les persones que va compartir amb mi aquell fantàstic dia per terres prioratines, també se'n va endú una del mateix vi, i aquest cap de setmana passat vam decidir que l'obriríem per descobrir si ens trobaríem amb el mateix problema o pel contrari podríem gaudir-la com ens mereixem nosaltres i el vi. Finalment vam tenir la gran sort de poder dir que aquesta sí, quina manera de gaudir en un dia tant fantàstic, compartint la primavera enmig de tanta natura i envoltats de tant d'amor, avui tot és.., tant.


D.O.Q. PRIORAT.
Celler Cims de Porrera.
Cupatge de Carinyena i Garnatxa amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color vermell cirera picota lilós amb rivet granatós de capa mitja-alta amb llàgrima densa i abundant de caiguda lenta, net i brillant.
Al nas destaca la seva intensitat i concentració, fruita vermella madura, maduixes, gerds, molt expressiva acompanyada per les notes especiades de clau i pebre, balsàmic i amb records de regalèssia i fulles de te, subtil i agradables notes torrades i fons amb records minerals.
A la boca és inesperadament subtil i molt afruitat, de suau potència, ampli, de textura cremosa, sedós, un vi molt arrodonit, amb bona acidesa aportant frescor i uns tanins madurs amb punt dolç, destaca la fruita vermella i les subtils notes torrades, de gran persistència i final molt llarg.



Amb un intens i bon arròs negre ha estat senzillament fantàstic.


El preu des de Falset, 14 euros.

Pintia 2006

FINOR ?

Un vi del grup Vega Sicília dins la DO de Toro, per a mi això no te cap mena d'importància, tot al contrari, el que realment ens interessa són totes les sensacions que ens pot aportar i finalment si ens farà gaudir com a nosaltres en agrada. Dona la sensació que pel sol fet de tenir un nom de prestigi ja estigui tot fet, i això em posa de mala llet, tot i que si tens l'oportunitat de tastar vins cars i t'ho pots permetre endavant, lo més important és no parar de tastar, sigui car o barat. Per aquesta raó aquest diumenge ens hem decidit per aquest Pintia, a veure si tant sols es tracta d'un fatxenda o realment te molt per oferir-nos.


D.O. TORO.
Bodegas y Viñedos Pintia.
Monovarietal de Tinta de toro amb una criança de 13 mesos en bótes de roure francès i americà.
A la vista color picota molt fosc amb el rivet entre grana i lilós de capa alta amb bonica llàgrima fina i elegant, net i brillant.
Al nas és fantàstic i engalipador, complexe i elegant, gran harmonia d'aromes, destaca la fruita negra i vermella madura en confitura, móres, prunes, gerds, nabius, agradables balsàmics aportant profunditat, especiat, vainilla, espècies orientals, tabac de pipa, fulles seques, terra mullada, i amb uns torrats molt ben integrats i agradables.
A la boca és corpulent, elegant, seductor, complexe, rodó, molt equilibrat, és un vi carnós, amb cremositat, destaca la fruita ben combinada amb les notes balsàmiques i especiades, post gust torrat de gran finor, amb una bona acidesa i uns tanins marcats, encara per polir, però agradables, aportant una gran estructura, de gran persistència i final molt llarg.
Personalment un vi genial i extraordinari.


Pintia és un vi fi i elegant tot i la austeritat que, per norma, defineix a la regió de Toro.


El preu uns 30 euros.

CAT Negre 2012

MARCANT EL TERRITORI.

10 Garnatxes Catalanes d'Alella, de Vilanova de Prades, del Molar, d'Artesa de Segre, de l'Espolla, de Castellví de la Marca, de Nulles, de Batea, de Castellgalí, i d'Ulldemolins, un tros de cada finca, un bocí de cada Denominació d'Origen, una petita part del nostre gran país dins d'una ampolla per expressar la diversitat de sòls i de climes, i la gran riquesa de paisatges, tant culturals com històrics repartits per tot el territori català. La feina de 10 enòlegs anònims i inquiets, representant a totes, o quasibé totes les denominacions, units per intentar reivindicar els valors del nostre patrimoni vitivinícola. 
Sincerament aquest vi només el podia compartir amb algú molt especial que sempre ha portat el nostre sentiment molt més enllà del que us podeu imaginar.


SENSE D.O.
Col.lectiu 10 sentits.
Monovarietal de Garnatxa de 10 finques de 10 denominacions d'origen Catalanes vinificades per separat amb una criança de 10 mesos en bótes de roure.
A la vista intens color vermell cirera amb rivet blavós de capa mitja de llàgrima fina i densa, net i brillant.
Al nas és molt expressiu i força intens, fruita vermella, gerds, làctic, recordant maduixes amb nata, subtils notes florals, violetes, espècies dolces, vainilla i quelcom de coco, també la canyella, fins torrats i torrefactes, cacau, després d'una estona a la copa records de fruita negra madura, móres i prunes.
A la boca és llaminer i sedós, amb molta presència de la fruita i les espècies dolces, sense gens de verdor, acidesa marcada i tanins dolços polits i agradables, però amb excessiva calidesa, per a mi, despunta un xic el grau alcohòlic, de bona persistència i final llarg.
Comprarem alguna ampolla més i la deixarem descansar uns anyets al celler, crec que s'ho mereix.


Salut i Garnatxa!

Roc Nu 2010

DE LES GARRIGUES.

Agradable i molt productiva vetllada la de divendres al vespre, almenys pel que fa als meus sentits. Una gran sensació de benestar i felicitat es va apoderar de mi durant una nit, en la que vam poder gaudir d'una fantàstica bacanal de carns vermelles ben acompanyades pels vins del Celler Clos Pons de Costers del Segre. Vam tenir l'oportunitat de tastar quatre vins del celler, el Jan Petit, Sisquella, Alges i finalment el Roc Nu, tots ells força interessants i cada un d'ells amb les seves peculiaritats i característiques, però evidentment vaig decidir centrar-me i posar tots els meus sentits a disposició d'un de sol, i aquest va ser l'últim de la nit, el Roc Nu.


D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Clos Pons.
Cupatge d'Ull de Llebre, Garnatxa i Cabernet Sauvignon amb una criança de 14 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera picota amb el rivet granatós de capa mitja-alta amb llàgrima densa, greixosa i abundant que ens tinta la copa, net i brillant.
Al nas destaquen les notes balsàmiques, mentolats, i la fruita negra, prunes, móres, molt madura, confitura i melmelada, records anisats notes especiades, canyella, nou moscada i agradables torrats  amb evolució cap a suaus torrefactes, cacau.
A la boca és de llarg recorregut, potent i complexe, elegant, untuós, marcat per les notes trobades al nas, fruita negra, espècies, anisats, acidesa correcta i tanins marcats i poderosos aportant estructura, de gran persistència i final llarg.



Maridat amb bona companyia, en general, sempre hi han excepcions, durant una fantàstica nit de carns vermelles.


El preu a botiga uns 22 euros.

Pater 2010

EL PATRIARCA.

El pater familias en l'antiga Roma era el cap de família, era l'home més gran amb el màxim de poder a la llar romana, ai senyor!, si aixequessin el cap avui aquells romans el tornarien a amagar cagant llets, ja que en els temps que corren avui, haurien de canviar el Pater per la Mater.
Podem deduir doncs, quin és el significat d'aquest vi dins del celler, senzillament és, com diria algú, el vaixell insígnia de la gent de Ficaria Vins, un vi fresc i elegant, profund i complex, i que com molt bé ens descriuen ells mateixos, és un vi amb ànima i emotiu.
Aquest cop no a pogut ser i el patriarca no ha tingut el plaer de compartir amb mi un vi amb tant de significat, però us juro, i poso a Zeus per testimoni, que mai més tornaré a passar gana!..., ups perdó! ara m'he emocionat massa, volia dir que tornaré a comprar aquest vi perquè el patriarca tingui en plaer de tastar-lo.


D.O. MONTSANT.
Celler Ficaria Vins.
Monovarietal de Garnatxa negra amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista bonic color vermell picota amb rivet granatós de capa mitja i amb llàgrima fina i abundant, net i brillant.
Al nas és intens i perfumat, marcat per les fruites del bosc silvestres, les subtils espècies, clau, canyella, les flors, violetes i espígol, fines i elegants notes de cacau i fons mineral, carbó. Un perfum.
A la boca encara m'agrada més, de pas suau i elegant, agradable sedositat, marcat per la fruita i les espècies, records mentolats, gran acidesa que li aporta un agradable frescor, tanins fins i rodons i un final molt persistent amb tocs amargs que inviten a seguir bevent.


Un petit tresor de poc més de mil ampolles del preciós poble de la Figuera, de lo milloret que he tastat últimament


El preu al restaurant 26,50 euros.

Clos Abella 2006

LA MÀGIA DE PORRERA.

L'informalisme és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la segona Guerra Mundial, en paral.lel amb l'expressionisme abstracte estatunidenc. La base de tot informalisme és la resposta irada a la circumstància social en la qual viu l'individu. Especialment la sensibilitat que afecta a l'artista, que es manifesta respecte dels valors de la societat establerta dominant per mitjà de l'espontaneïtat gestual quasi instintiva i biològica, que les afeccions anímiques i de sentiment provoquen en el temperament humà.
Josep Guinovart i Bertran va ser un d'aquests pintors informalistes, que amb la seva inspiració en les vinyes i el paisatge del Priorat reflexen l'esperit d'arrelament a la terra en totes les etiquetes dels vins del celler.


D.O.Q. PRIORAT.
Celler Marco Abella.
Cupatge de Garnantxa, Carinyena, Cabernet i Shiraz amb una criança de 24 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color picota fosc de capa mitja-alta i rivet granatós, de llàgrima molt densa i abundant que ens tinta la copa, net i brillant.
Al nas és de gran intensitat i molt complexe, de primeres, sotabosc, brasa, tabac, fumats i molta mineralitat, a mesura que respira, l'espectacle augmenta, molta fruita negra i vermella madura, prunes, móres, nabius, gerds, records florals, espígol, regalèssia, i la cosa continua, cafè, bombó de licor, balsàmic, mentolats i subtils tocs especiats, nou moscada, records de romaní i fins torrats. Quin nas tant intens i potent.
A la boca el show no para, és realment deliciós, pel meu gust es clar, amb una gran fruitositat, potent i amb molt caràcter però aquest 2006 molt elegant i seductor, records de melmelades de fruita negra, agradables torrats, cafè i cacau, és sedós i molt ampli, amb una acidesa molt fresca i uns tanins madurs i polits, fons mineral i especiat amb notes mentolades i un final molt llarg i d'una persistència enorme.





El preu ni el recordo.

Aalto PS 2010

PAGO SELECCIONADO.

Un vi elaborat únicament en els anys en els que la qualitat de la collita és del més alt nivell, o sigui, excepcional i amb una producció molt limitada, de raïm de petits pagos seleccionat després d'haver estat ja seleccionat una primera vegada, un vi que només s'ofereix unes 7-8 vegades cada dècada.
Un dia com avui en el que els amfitrions han treballat tant a la cuina per oferir-nos el millor, jo no podia ser menys i el vi havia d'estar a la seva alçada, tot i així no sé si ho hauré aconseguit, ja que el dinar aquest diumenge a casa el Patriarca, ha estat de traca i mocador. Em sap greu però no us diré el que vam tenir el plaer de tastar i gaudir, senzillament perquè no m'agrada fer dentetes, el que passa a Cal Patriarca es queda a Cal Patriarca.
Mil gràcies per cuidar-nos tant.


D.O. RIBERA DEL DUERO.
Aalto Bodegas y Viñedos.
Monovarietal de Tinto Fino amb una criança d'uns 22 mesos en bótes de roure francès i uns 3 mesos en ampolla.
A la vista color cirera picota molt fosc i profund, concentrat, rivet entre grana i morat de capa alta, gras, amb una densa llàgrima molt lenta i abundant que ens tinta la copa, net i brillant.
Al nas, desprès de decantar-lo mitja hora, ens regala complexitat, per damunt de tot fruita negra madura, com melmelades, de móres, nabius, prunes, acompanyada per un conjunt d'espècies, clau, vainilla, regalèssia, coco, al cap d'una estona, genial, la fruita vermella també ens apareix amb els fins torrats molt agradables i subtils, cacau fi, algun record mineral i de sotabosc.
A la boca és tot elegància amb una bona estructura i de gran equilibri, gran cos, fi, carnós, molta amplitud en boca que ens omple de grans sensacions, destaca la fruita madura molt expressiva, fantàstica, records de les espècies i uns torrats finíssims, molt agradables, gran sedositat, una carícia, molt bona acidesa, fresc i uns tanins fins i vellutats, fantàstica persistència i un final molt, molt, molt llarg.






El preu avui no és gens important, salut companys.

Rimarts Gran Reserva

QUALITAT I PLAER.

Els dies de festes s'acaben i nosaltres hem decidit rematar-los amb una bonica jornada gastronòmica a Rajadell, la qüestió és no parar mai quiets. Avui acompanyarem tot l'àpat amb bombolletes, cosa que jo personalment no acostumo a fer gaire, ja que el cos normalment em demana vermelló, però que últimament cada cop faig més , en Marc estarà content de que, com diu ell, de tant en tant em passi "al lado oscuro". Tot això és culpa dels amics que ens acompanyen en aquest dinar, grans amants de la bombolla fina, fina, tot uns sibarites de collons. 
Ha estat un fi de festes molt satisfactori, un bon vermut a la terrassa acompanyat d'un fantàstic dia assolellat i un bon dinar, on no ha faltat de res, per acabar altre vegada a la terrasseta gaudint d'un agradable armagnac per partida doble. Salut.


D.O. CAVA.
Rimarts Cava.
Cupatge de Xarel.lo, Macabeu, Parellada i Chardonnay amb una criança entre 36 i 42 mesos en rima.
A la vista fantàstic color groc daurat, molt brillant amb una bombolla petita i molt fina que recorda a petites perletes.
Al nas és d'intensitat mitja, desprèn frescor, notes cítriques que mica en mica ens porten a subtils records de pinya madura i poma al forn, notes dolces, records de llevats, massapà, matisos torrats i quelcom de fruits secs.
A la boca és realment agradable, carbònic fantàsticament integrat, records dolços, de llarg recorregut, bona cremositat i acidesa, aromes a brioixeria i cítrics amb records a fruits secs, bona persistència i amb un final agradable amb un punt secant. 


El preu és tot un regal, 11-12 euros a botiga, a Cal Miliu de Rajadell uns 18 euros, si no recordo malament.


Corral del obispo 2012

F, F i..., F !!!!

Fresc, fàcil i carregat de fruita, el vi de les tres efes, una Mencía divertida i desenfadada, molt comercial, ideal per un bon dinar de "tapeo" amb els amics, poca cosa per triar.
Per fi, i per primer cop hem tingut el gran plaer de ser convidats a passar un dia fantàstic a Sabadell, desprès de mesos i mesos d'una angoixant i insofrible espera, que per a alguns, o millor dit, algunes s'ha fet desesperant. Realment he de dir amb tota sinceritat, que tot el patiment adquirit al llarg d'aquests mesos interminables, ha tingut la seva gran recompensa i aquest dissabte passat hem pogut gaudir de tot l'esplendor i màxima lluïssor dels nostres grans amfitrions que ens han preparat un fantàstic dia ple de sorpreses per les seves noves terres. Salut i felicitats.


D.O. BIERZO.
Viñedos Singulares.
Monovarietal de Mencía amb una criança de 4 mesos en bótes de roure francès.
A la vista intens color cirera fosc amb rivet violaci de capa mitja-alta de bona densitat, untuós, net i brillant.
Al nas d'entrada apareixen algunes subtils notes de cuir, olivada i sotabosc que mica en mica desapareixen i apareix la fruita vermella, maduixes i records de llaminadures, especiat, pebre, fons amb fins torrats i balsàmics, menta.
A la boca és un vi sedós, lleuger, molt llaminer, d'agradable intensitat, gran presència de la fruita fresca i quelcom de regalèssia, acidesa força marcada i amb tanins ben integrats i dolços, de persistència mitja i final correcte.


Un ampolla perfecte per una reunió d'amics, on no haver de centrar-se gaire amb el vi i poder gaudir de les persones, sense complicacions.




El preu al restaurant CalaBoca de Sabadell 14 euros, a botiga uns 7-8 euros.

Plaer 2011

PLAER ADULT.

I no parlem de Valor precisament, parlem del plaer de gaudir de l'essència del Priorat representada per aquesta ampolla de l'Albert Gené, seguint la filosofia de tots els seus vins, raïms autòctoms i produccions molt limitades. S'ha de dir, que aquest l'Albert és un putu crack, a part de ser un "catxondu", vaja barbarisme, per deu!, això d'elaborar vins extraordinaris se li dóna bastant bé, des de l'Auditori, el Braó, l'Acústic, el +Ritme, entre d'altres, tots ells vins extraordinaris, que a mi personalment, en van arribar a engalipar com pocs.
Som a casa el Patriarca, com de costum, al voltant d'una taula i gaudint al màxim que mica en mica el temps s'acaba. Salut.


D.O.Q. PRIORAT.
Ritme Celler.
Cupatge de Carinyena i Garnatxa amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista bonic color cirera picota de tons granatosos amb rivet lilós, de capa alta i amb abundant i densa llàgrima que ens tinta la copa. net i brillant.
Al nas és molt expressiu, molt balsàmic, amb records de bosc, romaní i farigola, la fruita negra madura, móres, nabius, prunes, melmelada, especiat, clau?, regalèssia, fins torrats molt perfumats, caramel, cafè torrat, fantàstic, fons mineral amb record de pedra humida.
A la boca és un vi amb volum, potent però amb una agradable suavitat, complex, ampli i realment molt agradable, amb notes especiades i a fruita madura, sedós, amb una acidesa equilibrada i uns tanins madurs i dolços, de gran persistència i final llarg i mineral.



El patriarca va gaudir com un boig, se li veia als ulls, i lo petitó en prou feines es va fotre una copa, una ressaca de camell, ell s'ho va perdre, més per nosaltres.


El preu sobre els 22 euros.