HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



El Celler de Can Roca

TOT UN ESPECTACLE DE TEXTURES I SENSACIONS.

Més de sis mesos esperant..., i ja està, ja ha passat, s'ha acabat, però les sensacions, l'experiència viscuda, els records, les textures, les imatges, i tot, tot..., quedarà per sempre, dins.., imprès en la memòria, guardat a pany i forrellat en el racó més profund del meu subconscient, allà estarà eternament, per alimentar la meva caixeta dels bons records, aquella que de vegades has d'obrir perquè et recordi lo afortunat i la sort que tens de tenir el que tens.

Dia 16 de Maig de 2013
Una imatge val més que mil paraules...

 


 


MENÚ FESTIVAL AMB MARIDATGE DE JOSEP ROCA.


 

 

Com ja us podeu imaginar, el maridatge va ser senzillament perfecte, hi van haver 5 vins que em varen engalipar per sobre dels altres i són: els Bassots 2008, Pedra de Guix 2010, Gratallops Partida Bellvisos 2010, Escombro 2011 i Idus 2007. Evidentment avui no toca parlar d'ells, però tindran una entrada cadascun d'ells al blog. Realment s'ho mereixen!!!.


Que comenci l'espectacle!!

Menjar-se el món: 
Mèxic: Guacamole, llavor de tomàquet, aigua de tomàquet i cilantre.
Perú: Caldo de ceviche.
Xina: Verduretes encurtides amb crema de prunes.
Marroc: Ametlles, rosa, mel, safrà, ras el hanout, iogurt de cabra.
Japó: Nucli de miso, dashi de nata i tempura de nyinyonyaki.




Olives caramel.litzades.




Cruixent de Gambeta, bombó de carpano amb aranja i sèsam negre, truita de moixernó.




Bombó de moixernó i  brioix de tòfona d'estiu.




Consomé de moixernó, miso i nyoqui de rovell d'ou.




"Olivada", gaspatxo d'olives negres, mousse d'oliva gordal picant, brunyol d'oliva negra, gelat d'oliva manzanilla, pa torrat amb oli, gelée de fonoll, gelée de sajolida i oliva picual.




Comtessa d'espàrrecs blancs i tòfona.




Amanida d'anèmones i navalles.




Tota la gamba: Gamba a la brasa, suc del cap amb algues, aigua de mar,  pa de pessic de plàcton.





Escamarlà al vapor d'Amontillado.




Vellut de carxofes amb Cynar.




Múrgules amb tel de llet i nous al curri.




Llenguado a la brasa amb all negre fermentat, all blanc, suc de julivert i llimona.




Lletons i ventresca de xai a la brasa amb albergínia, cafè i regalèssia.




Fetge de colomí amb ceba, nous caramel.litzades al curri, ginebró, pell de taronja i herbes.




Gelat de massa mare amb polpa de cacau, macarrons de vinagre de Xerès.




Adaptació del perfum Shalimar de Guerlain.  Crema de txai amb taronja sanguina, vainilla, mango i roses.


 


VIOLETES.  Esfera de canyella i violetes amb coco i toffee de mel.




Variat de petifours per acompanyar el cafè.




Vàrem viure un somni inoblidable, una experiència única, un record inborrable, varen ser quatre hores de sensacions i de textures que mai podrem oblidar.

Gràcies...

Cochon! 2011

EL PORC FRANCÈS.

Nit de dissabte mooooolt familiar, avui toca sopar ràpid, que no vol dir malament, pa amb tomàquet, embotits, formatge, unes favetes amb botifarra negra, una mica de foie i brandada de bacallà entre d'altres coses. I és que avui és el tast de Picapolls sota la llum de la lluna, ooooohh! que maco que serà!. Però com és habitual, no pot faltar una bona ampolleta de vi. Que bonic és que algú et porti una bona ampolla a casa, per poder compartir-la junts, no hi ha res millor!, bé, sí que hi han coses millors, ja m'enteneu, em refereixo en l'entorn i la situació en la que ens trobem, compartir anècdotes, gaudir de les persones, escoltar les vivències, en definitiva, viure i somriure, sempre al voltant d'una taula, amb un bon vi. És aquí, en aquest moment quan penses i t'adones de que ets molt afortunat.
Ais!, un segon que m'aixugo les llàgrimes......................., ja està!, tornem al vi, aquest Cochon! 2011 de maceració carbònica, un vi fàcil, fresc, divertit, alegre, un vi perfecte per la nit d'avui.
En el nostre estimat Català, aquest vi es diria Porc! 2011.



A.O.P. CORBIÈRES. (Languedoc-Roussillon)
Domaine Castelmaure.
Cupatge de Carinyena, Garnatxa i Syrah de Maceració Carbònica.
A la vista color robí-grana amb rivet lilós de capa mitja-alta net i brillant amb bonica llàgrima.
Al nas bona intensitat aromàtica, principalment marcat per la fruita negra i vermella molt fresca, gerds, mores, maduixes,  records a caramels i piruletes vermelles, aromes molt intensos, tocs especiats i un fons amb records a sotabosc.
A la boca, molt de frescor, suau, agradable, fàcil, afruitat, divertit amb tanins rodons, fins, integrats, dolços, sense complexitats, pura fruita i molt llaminer, un bon vi per anar bevent i gaudir-lo en bona companyia.





El preu no el sé, però jo que sóc molt avispat, m'he espavilat per trobar-lo, 8,50 euros.

Bon cochon français!!!

Teta de Vaca 2010

UNA NOVA EXPERIÈNCIA EN PERILL D'EXTINCIÓ.

Sabeu on sóc????..., a Igualada, des de que ha començat l'any ja hi he anat més que en tota la meva vida, coses que passen, aquest cop l'excusa per anar-hi a dinar ha estat que la Júlia, la meva princeseta, tenia un torneig de Pàdel, així doncs, tota la família cap Igualada, i quan dic tota és tota..., bé, tota, tota...., no, però quasi, una ciutat que realment m'agrada força, possiblement sigui que m'estic familiaritzant molt amb ella.
Doncs bé, com que som gent de costums, acabem al mateix restaurant de l'última vegada que havíem estat a la ciutat, si ho recordeu allà on vàrem demanar el vi l'Inconscient. Anem sobre segur, un lloc acollidor, amb un bon servei i amb una bona relació qualitat-preu i amb una carta de vins curta, però interessant.
Tota la família contenta, grans i petits, tot un èxit.
El vi ha estat una decisió visual, ja sabeu que em deixo portar molt per la presentació de les ampolles, i això alguna vegada m'ha portat a descobriments realment interessants. Aquest precisament, ha estant un d'ells, un vi elaborat amb un raïm en perill d'extinció, teta de vaca, d'aquí el nom, un vi fresc, agradable, senzill, un vi que invita a seguir bevent, tot un divertiment.


D.O. SOMONTANO.
Celler Vinos Divertidos.
Cupatge de Tempranillo i Teta de Vaca de Maceració Carbònica.
A la vista, color cirera fosc de rivet entre grana i lilós de capa mitja net i brillant.
Al nas és tot fruita vermella fresca i cremosa, làctic, records a iogurt de maduixa o a "palotes", molt agradable, tocs florals units al conjunt.
A la boca és suau, sedós, untuós, cremós, amb la fruita molt present acompanyada de molta cremositat, un vi fàcil, fresc, amb uns tanins fosos dins el conjunt i amb un bon equilibri entre acidesa i dolçor, un vi de consum ràpid, ja que invita ha anar bevent. Un plaer!


El preu 8 euros a la botiga, al restaurant ens ha costat 14 euros.

Apa doncs!!!

Riu 2010

JOVE, AUTÈNTIC I DIVERTIT.

Com m'agrada començar el cap de setmana el divendres a la nit amb bona companyia i un gran vi!, és fantàstic!, increïble, engalipador, espectacular..., que més es pot demanar, la felicitat es respira en l'ambient.
Potser ha estat el nom del vi, que ens ha encomanat aquesta alegria, però sincerament, he de dir que ha estat l'ampolla perfecte, en tots els sentits, per la nit d'avui.
Avui hem tingut convidats de Sallent, i com ja sabeu, són gent molt especial, així que espero que tota la vetllada sigui del seu grat, no convé fer enfadar a un Sallentí!, això sí, en el fons, molt bona gent. Tornant al vi, avui m'he decidit per un Priorat que ja feia temps que, aquest en particular, em rondava pel cap, Riu és el tercer vi del Celler Trio Infernal de Torroja del Priorat, que pertany a tres viticultors francesos, que van decidir emprendre la seva pròpia aventura en aquestes terres màgiques del Priorat. Com a curiositat dir-vos que el nom de la bodega, ve del sobrenom amb el que els van batejar la gent del poble.
Som-hi!!


D.O.Q. PRIORAT.
Celler Trio Infernal.
Cupatge de Garnatxa, Carinyena i Syrah amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista, viu, potent, de color cirera picota de capa alta amb el rivet violaci, net i brillant amb una llàgrima densa i lenta que tinta la copa.
Al nas és tot alegria i força, gran intensitat aromàtica, amb la fruita negra madura en primer pla, acompanyada per uns agradables tocs florals, m'encanten les flors!!!, pinzellades especiades, vainilles, subtils anisats, molt balsàmic, tot sobre un fantàstic fons mineral, una passada! com l'estic disfrutant!!
A la boca és fresc, potent, alegre, equilibrat, divertit, amb els records de la fruita i els tocs florals, amb uns tanins marcats, intensos i dolços molt agradables, balsàmic, un vi golós, amb molta persitència i un final llarg amb records anisats, tota una experiència fantàstica, un vi que aporta alegria, la millor manera de començar el cap de setmana, sí senyor!!!!!.



El preu 16 euros d'alegria!!

Fins aviat Coraçons...

Clos d'Agon Valmaña 2008

EL PROJECTE DE PETER SISSECK A CALONGE.

Aquest és un dels primers vins que va formar part de la meva petita bodega, i crec que ja feia massa temps que estava esperant el seu moment. He de dir que la setmana que ve, no portaré cap ampolla del meu celler, ja que l'anfitrió, el Sr.Ramon, té el seu petit raconet de vins ple a rebossar, o sigui, que ens fotrem els seus!.
El Diumenge hi vaig estar donant una ullada, i hi ha algunes referències molt interessants.
Tornant al vi d'avui, aquest Valmaña, és un projecte en el que participa en Peter Sisseck, el productor del famós i codiciat Pingus, a la Ribera del Duero, segons diuen un dels millors vins del país veí, jo això no ho sé, però com que estic quasi segur, de que mai em podré permetre el luxe de tenir a les meves mans una ampolla de Pingus, em conformo amb aquest Valmaña, que us he de dir que és fantàstic.
Una petita sorpresa que tinc al celler, però això no ho digueu gaire alt.... tinc una ampolla de Flor de Pingus, que és el germà petit del Pingus....,ssshhhhhh, això serà una sorpresa en algun dia assenyalat, o no, tot dependrà de si tinc la paciència suficient per esperar.



D.O. CATALUNYA.
Celler Clos d'Agon - Mas Gil.
Cupatge de Cabernet Sauvignon, Syrah i Monastrell amb una criança de 18 mesos en barriques de roure francès.
A la vista intens color cirera picota amb el rivet granatós, de capa alta i bonica llàgrima, net i brillant.
Al nas, intens i complexe, amb records a prunes i melmelada de fruits vermells, mediterrani, subtil sotabosc i herbes aromàtiques, acompanyats per uns agradables fumats amb records a cigars o tabac de pipa sobre un agradable fons torrat del roure. Molt expressiu.
A la boca, entrada intensa, concentrat, equilibrat, sedós i ampli, amb caràcter, tornen les prunes i els torrats, agradable acidesa i uns tanins suaus, integrats en el conjunt, un vi persistent amb un final més que correcte.
Un vi profund, intens, complexe, per passar-hi una bona estona gaudint de la seva evolució i descobrint noves sensacions.


Aquest cop, ha estat acompanyat per uns fantàstics entrecots a la brasa!.

El preu sobre els 20 euros.

Apa siauuuuu!!!

Vosne Romanée Premier Cru En Orveaux 2008

COMPLEXITAT ENTRE ECHEZEAUX I CHAMBOLLE-MUSIGNY.

Som Dissabte, toca sopar amb bona companyia, com sempre,  i això és sinònim de bon vi. Així que després de decidir el menú, vaig a la meva estimadíssima bodega i després d'una petita conversa amb les ampolles, em decideixo per un borgonya, ha estat una de les ampolles que ha mostrat més interès per expressar-se a la taula, doncs endavant!.
El dia d'avui no té més història, realment he de dir, que encara estic en un núvol després de l'experiència inoblidable de Dijous a la nit. Però ara el que toca, és tornar a posar els peus a terra i disfrutar d'aquest fantàstic vi. Un vi que la seva situació ja ho diu tot, parcel.la situada entre Echezeaux i Chambolle-Musigny, no cal dir res més, de lo milloret de la borgonya.




BORGONYA-CÔTE DE NUITS-VOSNE ROMANÉE
Domaine Guyon.
Monovarietal de Pinot Noir amb una criança de 10-14 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color robí amb rivet grana de capa mitja-baixa molt net i brillant amb una llàgrima lenta, molt elegant i regular.
Al nas es presenta intens i complexe, on la fruita vermella silvestre madura comparteix protagonisme amb els tocs especiats, regalèssia, vainilla i pinzellades anisades, aromes de sotabosc, i tocs animals, cuir, sobre un fons torrat fantàstic. Un vi molt subtil i elegant.
A la boca, entrada suau elegant, amb molta subtilesa i sedositat, complexe, destaca la seva gran acidesa i uns tanins totalment integrats en el conjunt, tornen els records de la fruita especiada i uns bons torrefactes, cacau i cafè, final llarg i de bona persitència.
Un Borgonya molt seriós de gran complexitat i caràcter, que segurament evolucionarà bé en ampolla durant molts anys.
Les ampolles que tinc les guardaré un quants anys.
El preu és de 82 euros, sí, sí! el que sentiu!!! però us he de dir que jo només en vaig pagar 20 euros, evidentment sinó,  no l'hauria comprat,...o sí....?





La Llopetera 2010

GRAN PINOT DE LA CONCA.

Aquest cap de setmana ha estat realment fantàstic, si a vins ens referim, però el que realment m'ha sorprès, el que ha estat una gran descobriment per tot el que m´ha aportat, ha estat aquest esplèndid la Llopetera. Un vi que durant el transcurs del àpat, evolucionava aportant noves sensacions, un vi diferent,  un vi amb molt de terroir, un vi cent per cent biodinàmic.
Diumenge, i encara estic esperant el Geol, us enrecordeu? bé, segurament ja no hi pensa, però que quedi clar que la setmana passada, em va demanar quin era aquest vi que deia al blog, està clar que sí que llegeix totes les entrades, un gran seguidor, estic orgullós!.
Tornant al vi, aquest en concret, va ser un regal  de Nadal, me'l va cagar el tió!, juntament amb dos vins més d'aquest celler, Escoda Sanahuja, el tenia a la meva humil bodegueta, i ja em feia gràcia de poder degustar-lo amb bona companyia, com faig amb tots els vins. En tinc una altre ampolla, que segurament no tardaré gaire a gaudir-ne.



D.O. CONCA DE BARBERÀ.
Celler Escoda Sanahuja.
Monovarietal de Pinot Noir amb una criança de 6 mesos en roure francès.
A la vista té un color molt peculiar, entre picota i morat fosc i amb un rivet grana de capa mitja, net i brillant i de bonica llàgrima. El color m'ha sorprès bastant, ja sabeu que sóc un ignorant en procés d'aprenentatge.
Al nas bona intensitat on afloren els aromes a fruita vermella madura, acompanyats de uns bons tocs florals, violetes, subtils aromes animals, cuir, records a sotabosc, terra mullada, molt mediterrani, amb una bona mineralitat sobre un fons torrat molt elegant i ben integrat.
A la boca és on realment ens engalipa, elegant, subtil, equilibrat, de pas suau i subtil on tot està en perfecte harmonia, gran acidesa amb uns tanins sedosos integradíssims amb un punt dolç, torna la fruita ben acompanyada pels subtils torrats, els justos, els necessaris per aportar equilibri, un vi amb un caràcter únic i molt peculiar, amb una persistència especiada molt agradable i final bastant llarg.


Un gran Pinot Català!
El preu entre 17-18 euros, baratu, baratuuuu!!!!!

Baby Bad Boy 2009

L'OVELLA NEGRA DE BORDEUS.

Aquest és un d'aquells vins que t'aporta alegria i felicitat, un d'aquells vins divertits, simpàtics i fàcils de beure, apta per a qualsevol ocasió, però totalment recomanable per un sopar distret, fàcil i sense complicacions, amb bona companyia, entre converses fresques i divertides, un vi per passar una bona estona amb els amics. Nosaltres el vàrem acompanyar d'unes bones pizzes, i la combinació va ser del tot encertada.
Jean-Luc Thunevin, és en nom del seu creador, el rebel bordelès, bad boy o l'ovella negra de Bordeus com el va batejar el crític Robert Parker. Bàsicament perquè, algunes vegades no ha respectat les normes de vinificació de Bordeus, i això provoca que alguns dels seus vins estiguin etiquetats com a vins de taula o vins de França, sense denominació. Com en els cas d'aquest vi, el Merlot és de Saint-Emilion (Bordeus) i la garnatxa de Maury (Rosselló).
Aquest també és un d'aquells vins que em va cridar l'atenció la seva etiqueta, i també el seu preu tant ajustat, 8 euros, a part de tota la història que hi ha darrera del seu productor.


VIN DE FRANCE.
Jean-Luc Thunevin.
Cupatge de Merlot i Garnatxa amb una criança de 6 mesos en dipòsits de ciment.
A la vista, color cirera picota de capa mitja amb rivet granatós, net i brillant.
Al nas, és elegant amb aromes a fruita vermella, maduixes, gerds, nabius, làctic, tocs de iogurt de maduixa, sensacions especiades, regalèssia, alguns records fumats, i subtils tocs minerals, molt fresc.
A la boca és potent però suau a la vegada, de cos lleuger, cremós, amb la fruita vermella ben present, elegant, amb uns tanins extremadament suaus i dolços, que combinen perfectament amb l'amargor final que ens deixa aquest vi en boca.
M'agradaria fer un petit apunt, d'una de les sensacions que va aportar aquest vi a una de les persones que m'acompanyava durant el sopar. Perquè pogueu entendre la sensació d'amargor final que aporta aquest vi, algú a la taula el va comparar, amb una sensació personal, cito textualment:  "és com quan xupes un sellu". Us he de dir, que per tenir aquesta sensació, ja has de tenir una certa edat, ja que des de ja fa temps els segells són adhesius, però pels que ho heu fet alguna vegada a la vida, entendreu perfectament a què es referia.


El preu entre 8-9 euros.

Bon prix!!!

L'inconscient 2011

ELS COSINS DES DE PORRERA.

Aprofitant que avui teníem partit de la lliga Catalana a la capital de l'Anoia, hem decidit anar-hi a dinar, i realment ha estat una gran decisió. Hem acabat en un restaurant fantàstic, i tot gràcies a un dels meus familiars, que sabent que jugàvem a Igualada, va demanar referències de llocs interessants per poder menjar bé, o sigui, amb una bona relació qualitat-preu, i he de dir que ho va clavar!!!!.
El restaurant, lesOlles, molt a prop de la plaça de l'ajuntament, un lloc molt agradable, acollidor, amb bon menjar i un servei molt amable i professional, segurament repetirem. Com sempre, demano la carta de vins, i he de dir, que possiblement és l'única pega del restaurant, tot i que no està gens malament, crec que li falten algunes referències per acabar de ser completa i del tot interessant, però bé... no ens podem queixar! ens hem trobat amb coses mooooolt pitjors, o sigui que, content.
Finalment, com que no hi ha molt per triar, i els preus d'algunes ampolles són excessius, em decideixo per un vell conegut, L'inconscient, un vi de Les Cousins Marc & Adrià, des de Porrera. Un vi que la setmana anterior, a la fira del vi de Falset, vàrem tenir el plaer de catar, servit directament per en Marc, tot un privilegi, també vàrem catar d'altres vins, en aquest cas de Mas Martinet, tot queda en família.




D.O.Q. PRIORAT.
Les Cousins Marc & Adrià.
Cupatge de Caranyana, Garnantxa, Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista, color cirera fosc amb un rivet lila-grana de capa mitja-alta amb una llàgrima densa que tinta la copa.
Al nas fruita vermella madura, cremosa, amb records làctics, m'encanta aquest aroma, especiat, i amb uns bons torrats que evolucionen cap a torrefactes, cacau i cafè, sobre un fons mineral molt subtil.
A la boca, és un vi especial, és fresc, divertit, però a l'hora és complexe i seriós, és un vi elegant, ampli, d'entrada fresca, plena de fruita, amb bona intensitat, sedós, amb un bon cos, amb una bona tanicitat i un gran frescor, tornen les sensacions especiades dolces, amb records de canyella i subtils vainilles, acompanyant als torrefactes, final llarg i persistent.


Un vi treballat, un vi mimat des de la vinya, un vi que parla de la terra i dels qui la treballen, un vi honest, amb caràcter i personalitat, un gran vi de la Vila de Porrera.



El preu, no arriba als 10 euros a la botiga, al restaurant ni en parlem.

Salut curaçons!!!




Vinyes Domènech

PASSIÓ, RESPECTE I HUMILITAT, GRÀCIES JOAN IGNASI.

Avui us explicaré una història, una bella història d'amor, el descobriment d'un paisatge, d'unes vinyes, d'un paratge màgic, inèdit, d'un lloc ple de pau, de passió, de respecte i sobretot de molta humilitat, on és respira amor i felicitat per tot el seu entorn, des de dalt, les vinyes del Teixar fins a les vinyes del Bancal.
A uns tres kilòmetres de Capçanes, per una pista estreta, cimentada, envoltada de vinyes i oliveres durant tot el seu recorregut enrevessat, ple d'embulls, resseguint i serpentejant les terres i boscos del Montsant i travessant vàries vegades una petita riera, finalment arribem a Vinyes Domènech.


Situada als peus de les serres de Llaberia i el Montalt, amb el Mediterrani a l'esquena, a uns deu kilòmetres, i la serra del Montsant al Nord, i amb una altitud d'uns 500 metres, les vinyes gaudeixen d'un microclima propi, i amb una verema força tardana, cap a finals d'Octubre, fa que els seus vins expressin al màxim la terra i el fruit, frescos, profunds, i possiblement amb molt del caràcter i l'emprempta del seu creador.


Arribem al Celler, allà ens espera el propietari, en Joan Ignasi Domènech, abans de continuar deixeu-me que m'introdueixi una mica dins d'aquesta persona tant entranyable, que ara puc dir, vaig tenir la gran sort de conèixer i gaudir de la seva companyia durant una curta però intensa estona.
Una persona, que en principi no tenia cap vinculació amb el món del vi, però que l'any 2002, si la memòria no em falla, es va enamorar, d'un lloc i un paisatge, i amb el recolzament de la seva família va crear la seva pròpia bodega, Vinyes Domènech en un entorn idíl·lic, amb 10 ha. de vinyes, sinó recordo malament, i situades dins un espai natural protegit. En Joan Ignasi és un personatge que desprèn tranquilitat, passió, felicitat i un gran amor per la seva feina, una persona que t'engalipa des de el primer glop, profund, intens, ampli, sense astringències, subtil, de pas sedós, persistent i sobretot equilibrat.
Una persona que et parla de les seves vinyes i els seus vins amb tendresa, que es preocupa diàriament, que mima les vinyes i aquestes li agraeixen aquest esforç i li donen lo millor de si. La terra et torna el que li dones.
Després d'aquest petit punt i apart, vàrem tenir el plaer de fer la visita al Celler amb ell personalment, i podem dir que vàrem tenir el gran no!.... l'inmens!!! privilegi de tastar vins, directament de les bótes, vins que encara no estan al mercat, i alguna altre sorpresa que ens tenia preparada en Joan Ignasi.
El primer vi que ens va donar a catar, fou el Furvus 2011, un vi fantàstic, i quin gran privilegi, garnatxa i merlot, un vi, femení, fresc, suau, molt perfumat, llaminer, balsàmic i amb un fons mineral, la subtilesa i elegància del Montsant, ufff!!! això promet!!.
Un dels vins que volia comprar aquí al celler, era el Rita, el vi blanc de la bodega, però per desgràcia meva, estava esgotat!!!! Nooooo!!!, però en Joan Ignasi, va tenir el detall de deixar-nos catar el Rita 2012 directament des de el Dipòsit Inox., quin gran privilegi, garnatxa blanca i macabeu, aromes intensos, afruitats, pera i préssec, amb molt de cos i volum, especiat, untuós, i molt persistent, un vi més complexe, capaç de maridar amb plats elaborats, arrossos, carns, peixos al forn, etc... Un vi amb caràcter.
Però lo millor encara havia d'arribar, entrem a la sala de barriques, allà on reposen les pròximes anyades que sortiran al mercat del Teixar, el Furvus i el Bancal, i en un racó de la sala, dues barriques a part de les altres, soles, en la foscor..., que són aquestes barriques??? Carinyena!!! Sí! Només dues, d'un nou projecte, d'una aposta personal, per extreure de la terra i la vinya el millor d'aquest Samsó. El millor de tot això és que el vàrem poder catar, mil gràcies, perquè sé, que possiblement no tindré el privilegi de poder adquirir una d'aquestes ampolles quan surtin al mercat, ja que de dues barriques no en sortiran gaires, això si és que finalment decideix treure-les al mercat, per aquesta raó, repeteixo, mil i una gràcies!!!.


Que puc dir del vi, espectacular, intens al nas, fruita negra i vermella, amb records a maduixetes silvestres, tocs florals fantàstics, acompanyats d'uns bons especiats, canyella, regalèssia, amb un subtil fons mineral, un vi suau, molt elegant, amb una pinzellada làctica, cremós, records de pastisseria que li aporta més complexitat, fresc i profund, un vi extremadament delicat, que vaig tenir la sort de gaudir-lo dins la sala de barriques de Vinyes Domènech, que més es pot demanar??
Després d'aquest festival de vins, tornem al hall del celler allà triem entre Furvus o Bancal del Bosc, jo personalment Furvus, agafem la copa sortim a fora, ens asseiem a la fantàstica terrassa exterior amb unes vistes que enterboleixen les mirades, mentre gaudim de la copa i reflexionem una estona, en silenci, i intentem pair mica en mica el bombardeig de sensacions i vivències adquirides.
Va ser una tarda màgica, intensa i inoblidable, que com tot, tant bo com dolent s'acaba, però que tan sols creuar la porta al sortir, vaig tenir clar que allà, jo hi tornaria.





Una cosa ens queda pendent Joan Ignasi, un favor que em vas demanar, quan obri el Teixar 2008 que tinc al celler et trucaré, el teu compromís és la meva passió i la teva passió és el meu compromís...

Salut!!

Dia per recordar, 4 de Maig de 2013