HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Principia Mathematica 2011

NIT INESPERADA 1 DE 3.

No hi ha res més fantàstic que una nit inesperada, una d'aquelles nits que surts de treballar i tot pinta que acabaràs a casa, al sofà, menjant qualsevol cosa, davant de la tele i a dormir. Però no!, no saps com i estàs davant d'un plat de llagostins amb una ampolla de vi i esperant un bon tataki de tonyina, uns escamarlans amb oli i pebre, unes gambes a la planxa, uns musclos al vapor i unes xirles al vi blanc, i com pot ser?. Jo també em faig aquesta pregunta i la resposta és fàcil... Tinc molta sort! I no us diré més.., només us diré que jo m'ocupo del vi, que rar oi? Bé com ja veureu més endavant això és una trilogia, on tot comença amb aquest fantàstic Penedès i acaba amb una sorpresa inesperada.
El sopar a cal Ros comença amb un aperitiu, com ja he dit abans, mentre preparen el sopar, jo com a somelier m'ocupo de que tot el tema del vi sigui perfecte, temperatura, servei, etc...sense ser conscient de que ens espera al final, ja que de l'última ampolla, jo no en sabia res!
Per acompanyar els llagostins salats decideixo començar amb aquest vi fantàstic del Penedès, que he de dir, que va ser el triunfador majoritari de la nit.



Un cop ens asseiem a taula, gairebé no queda vi!!!

DO. PENEDÈS.
Celler Alemany i Corrió.
Monovarietal de Xarel.lo amb una criança de sis mesos en roure francès.
A la vista, color entre palla brillant i or nou, intens net i brillant amb una bonica llàgrima.
Al nas, bona intensitat, fruita blanca i tropical, pinya, plàtan, pera, litxis, aromes dolços, pastisseria, vainilla, molt agradable, amb un toc anisat.
A la boca és fresc, amb un bon volum, untuós, amb un pas molt agradable i sedós, bon cos, amb records de la fruita i el punt dolç de la vainilla que juntament amb el seu final amarg li aporten una bona consistència i un final llarg i molt agradable. Un bon Penedès amb una feina molt ben feta.
Totalment recomanable.


Quina manera de començar el dijous Sant!!! I ja us podeu anar preparant.....
El preu entre 12-13 euros de lo més sants.





Oda 2008

ODA A LA TERRA FERMA.

Aquest Diumenge va de Costers! després del fantàstic Ónra, ara toca el no menys espectacular Oda, què afortunats que som! aquí estem, disfrutant d'aquest meravellós Diumenge! que més podem demanar, ja sé que ho dic molt, però és així de cert, bona companyia, bon vi, salut i pela ( poca, però per anar fent)!!. No deixa de ser curiós, que cap dels vins d'aquest cap de setmana, no fos del meu celler, em sembla que encara no m'hi havia trobat mai, perdoneu pel petit apunt, ja està dit, també he de dir, que només han estat tres ampolles quan normalment en cauen unes cinc!, ara no us penseu que sóc un "borratxín" , tot depèn de la gent que som i del dia que comença el festival.
Anem al tema del vi, el sentiment general de la taula, després d'intercanviar les nostres sensacions a l'obrir aquest Oda 2008, i ja havent catat amb anterioritat l'Ónra 2010, ha estat que, en primer són dos grans vins, bastant diferents entre si, i en segon lloc l'opinió general de la majoria dels nostres paladars es decanten per l'Oda 2008, un vi potent, amb caràcter, complex, amb sensacions marcades des del primer fins a l'últim moment.



DO. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Castell del Remei.
cupatge de Merlot, Cabernet Sauvignon, Ull de llebre i Syrah amb una criança de 12 mesos en bótes de roure americà i francès.
A la vista color cirera picota amb rivet granatós, amb llàgrima lenta, net i brillant, amb força capa.
Al nas, complexe, amb un bon ventall aromàtic, des de la fruita vermella i negra madura, tocs especiats, vainilla i regalèssia, subtils minerals i vegetals, tot ben integrat, després d'una estona records torrats, torrefactes com el cacau i fumats, molt expressiu, un plaer!
A la boca, entrada sedosa, potent, ampli,amb caràcter, carnós, tanicitat marcada que li dona un bon volum en boca, juntament amb una bona acidesa, records torrefactes en boca, molt persistent i final llarg.

El preu entre 10-11 euros.


M'agradaria donar les gràcies de tot cor, al grup de someliers, que m'acompanyen cada setmana, per tenir la paciència d'aguantar-me, per voler compartir amb mi tot el conjunt de noves sensacions que junts descobrim cada cop que obrim una ampolla de vi, i que gràcies a tots, cada dia en sabem una mica més.

Gràcies macus meus!

Ónra 2010

UN PRESENT DES DEL SERRAT.

Som Diumenge i fa un matí fantàstic, amb una temperatura molt agradable i un bon solet, com ja sabeu, toca dinar a casa els papes, però avui serà diferent, ja que tenim uns convidats molt especials, pinta un bon àpat com sempre, amb bona companyia, bona conversa i bon vi, ens ho passarem bé. Com era d'esperar, els convidats es presenten amb una ampolla de vi, que gaudirem durant el dinar. He de dir que ja ho sabia, el dissabte al matí vàrem anar junts a comprar-la, mentre algú va decidir anar a l'Stradivarius, els altres vàrem anar a donar una ullada a un celler que hi ha al centre. He de dir que sense dones, millor!! mooolt millor!! més tranquils, sense preses, al nostre ritme, una treballant i l'altre a l'Stradivarius, perfecte!. Bé doncs, finalment el convidat es decideix per una ampolla de Costers del Segre, sap perfectament com tocar-li la fibra al meu pare, sap com emocinar-lo, un vi de la terra ferma! i segurament aquest no l'ha provat mai. Que cabrit aquest convidat!!!.No va ser l'única ampolla que vàrem comprar, he de dir que vàrem sortir amb dues ampolles cadascun, jiji.... som el que no hi ha!!!!
Per cert, la de l'Stradivarius tampoc va tornar amb les mans buides!!!! No ho hagués dit mai! Que rar!!!.


DO. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Lagravera.
Cupatge de Garnatxa, Merlot i Cabernet Sauvignon amb una criança de 12 mesos en roure francès.
Aquest vi presenta pòsits, aneu alerta quan el serviu, i sinó, decanteu-lo.
A la vista color cirera picota intens, net i brillant amb un rivet grana, de capa mitja-alta, llàgrima densa i elegant.
Al nas és elegant, d'entrada records de terra mullada i sotabosc, amb bona combinació de la fruita vermella fresca amb tocs especiats, pebre, balsàmic, records minerals i un fons torrat molt agradable.
A la boca entrada sedosa, ampli, llaminer, subtil, amb bona acidesa ben conjuntada amb uns tanins polits, dolços, bona acidesa i ben estructurat. Un vi fi i molt agradable, tot un plaer.


El preu entre 8-9 euros.

Ha estat una vetllada perfecte! Gràcies a tots.


Mont Marçal 2012

UN CLÀSSIC DEL RESTAURANT DEL DISSABTE.

Potser és el restaurant on més vegades he estat, un clàssic dels dissabtes al migdia, un lloc on realment, la relació qualitat-preu és molt bona.
Avui tinc partit de la Lliga Catalana a les quatre de la tarda, o sigui que toca dinar dora i lleuger, ens decidim pel restaurant ja esmentat anteriorment, bàsicament per dues raons, la primera i més important és que, és el restaurant preferit de la meva filla i la seva amiga, i en segon lloc, que el menú que fan és realment interessant. Si mai decidiu anar-hi sobretot truqueu i reserveu taula, és d'aquells llocs que s'omplen amb molta facilitat. El menú és de 13 euros, amb una bona diversitat de plats per triar, em decideixo per un plat de papardelle amb bolets i alls tendres i de segon un bistec d'entrecot (tot força lleugeret), per beure, vi negre, quin?? el del menú? Sí, no? doncs som-hi, una ampolla de Mont Marçal 2012!!.
Òndia tu!! ara veig que no us he dit el nom del restaurant!!!. Bé, millor que no, quanta menys gent ho sàpiga millor, ho enteneu, oi??.




DO. PENEDÈS.
Celler Mont Marçal Vinícola.
Cupatge de Merlot, Syrah i Ull de llebre
A la vista, intens, viu, color cirera fosc amb reflexes violacis, de capa mitja alta, net i brillant amb una bona llàgrima lenta.
Al nas és intens, amb matisos molt interessants, fruites de bosc, pinzellades florals, violetes, especiat, regalèssia, anisats, tocs de xocolata i cacau.
A la boca entrada potent, intens, amb cos, ampli, bona fruita madura, tanins amables, dolços, bon equilibri amb l'acidesa, bona persistència i un final llarg. Un vi fàcil de beure i molt interessant.

Totalment recomanable, i el preu 3-4 euros!!!!! genial! Un bon dinar!!! Sí Senyor!.

Per cert! Dissabte rodó, victòria per 3-0 sobre l'Igualada.

Terrer de la Creu

UN PENEDÈS....I RES MÉS.

Primer de tot que sapigueu, que no hi ha anyada a l'etiqueta del vi, l'ampolla no la porta per enlloc. En segon lloc, tampoc sé les varietats de raïm amb les quals ha estat elaborat, i en tercer lloc, és un vi que als que m'acompanyaven i a mi mateix, ens va decepcionar una mica.
Com ja vaig dir en l'entrada del Toc de Solergibert, no va sé un vi digne del menú que havíem demanat, així que vam decidir canviar-lo, això sí, un cop ja ens l'havíem begut, mes o menys. Aquest és d'aquells vins, que si te'l trobes en un bar dels de sempre, on fan el típic menú de 6 euros, amanida verda, llom amb patates, vi aigua i flam, i et serveixen aquesta ampolla, surts realment encantat, ja que el vi ha estat correctíssim en relació al preu de tot l'àpat. Però si vas a fer un menú de 22 euros, realment esperes quelcom més, he de dir que per el preu que val aquesta ampolla, al mercat podem trobar vins infinitament millors, és una de les assignatures pendents de molts restaurants d'arreu, però que crec que mica en mica aquesta tendència va canviant, i cada cop són més els que aposten pels vins de casa i sobretot, amb una bona relació qualitat-preu.
Ja està bé de tanta Riojitis i Riberitis!!!!!! que aquí fem molt bon vi!!!! homeeeee!!!!!.


DO. PENEDÈS.
Celler Terrer de la Creu.
Segons la meva petita investigació, monovarietal d'Ull de Llebre, i ja no sé res més.
A la vista color grana amb rivet lilós, capa mitja, net i brillant.
Al nas,  intensitat baixa, aromes de fruita vermella madura, vegetals, molts records a la fusta, torrats.
A la boca,  potent, sensació aquosa, un pèl licorós, amable, molts records de la fusta en boca, persistent i final mig.
Com sempre us dic, és una opinió del tot personal i  molt criticable, i com sempre us dic, no hi ha vins dolents, hi ha diferents paladars.

El preu uns 6 euros.
I ja està tot dit.

Monólogo Crianza 2010

POR SI ALGUNA VEZ SOÑAMOS Y SI HAREMOS PUES ESTAMOS.....


Ha estat veure el nom d'aquest vi i no poder evitar recordar el monólogo de Segismundo, la Vida es sueño, i és que quan tenia 16 anys (ara en fa 15, jiji...) , la meva professora de Literatura Castellana, ens va fer aprendre aquest monòleg, i des d'aquell dia que no he pogut aconseguir borrar-lo de la meva ment. Que quedi clar, que tampoc ho vull, estic molt orgullós de mi, i la meva memòria!.
Aquesta ampolla va ser la segona del Dissabte, he de dir que tenia una difícil papereta, ja que abans haviem tingut el privilegi de catar el memorable i engalipador, "FINCA AIGUASALS 2009!!" (això sí que va ser un monòleg!!). A partir d'ara sempre que parli d'aquest extraordinari vi, ho faré en majúscula i negreta, no n'hi ha per menys.
Tornant al Monólogo, perquè recordem que aquesta és la seva entrada, he de dir que va estar del tot correcte i, realment no ens va defraudar gens, es va comportar amb molta seriositat i professionalitat, com és d'esperar d'un Rioja.



DO. RIOJA.
Bodegas Solar Viejo.
Monovarietal de Tempranillo amb una criança de 12 mesos en roure americà.
A la vista, color grana amb rivet violaci amb capa mitja-baixa, net i brillant.
Al nas, fruits vermells madurs combinats amb records fumats i torrats de la fusta, pinzellada subtil de la vainilla.
A la boca, entrada suau, lleugera, tornen els records de la fusta, torrats i fumats, tanins suaus, sedosos, un vi agradable, però amb poca història, poc persistent i de final mig. Un Rioja modern.
I és que venim d'on venim!!!! però pel preu que té, val la pena provar-lo.

Preu entre 4 i 5 euros.

...y el mayor bien es pequeño, que toda la vida es sueño y los sueños sueños son.

Aire de Blunt 2008

ORGULLÓS DE LA TERRA.

Com m'agrada poder parlar dels vins de casa, i amb això em refereixo als vins de Catalunya, però més concretament als del Pla de Bages, terra de Maquis, de bandolers, de gent arrelada a la terra i a la seva feina, de gent que creu amb el que sent, de gent que defensa les seus ideals, de gent que no s'amaga, de gent que lluita..., en definitiva, de gent de vi.
Ai, perdoneu! però ara m'ha agafat la vena Independent!! tornarem al vi abans no comenci a dir coses que en aquest blog no vénen al cas.
Sinó vaig mal informat, aquest vi surt d'unes vinyes de Cabernet Sauvignon al peu del Collbaix, de la mateixa parcel.la d'on surt un altre gran vi, el Singular. Aquest Celler és un projecte de dues persones molt arrelades a aquestes terres, un enòleg i un restaurador, tots dos molt coneguts a la comarca. Un vi de Garatge, d'autor, amb el caràcter i la personalitat d'aquesta terra i la seva gent.



DO. PLA DE BAGES
Cellers Underground.
Monovarietal de Cabernet Sauvignon amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista, color cirera fosc amb reflexes grana de capa alta i llàgrima lenta i elegant, net i brillant.
Al nas, complexe, intens, potent, fruita negra madura, confitada, records vegetals, pebrot, especiat, pebre, regalèssia, subtils anisats, fumats i fons torrat.
A la boca, entrada potent que t'omple la boca, sedós, intens, un pèl balsàmic, tanins poderosos però agradables, tornen els torrats i les sensacions vegetals, molt persistent i amb un final força llarg.
Un vi molt seriós, que jo crec, que amb el temps donarà molta guerra.
Del seu germà gran, el Blunt, ja en parlaré més endavant.


El preu, uns 19 euros per aquest vi d'autor de limitada producció.

Au!! doncs!.

Toc de Solergibert 2011

MOLT CORRECTE, GRÀCIES.

La culpa no és del vi, el problema és que teníem molt bones espectatives, després de l'anyada anterior, esperàvem que aquesta, estaria per sobre, però.....no ha estat així, llàstima, però això no vol dir que no estigui bé, que quedi clar!!.
Som Dissabte migdia i anem de restaurant amb uns amics, decidim que farem el menú, que és més que correcte, i el vi, ens arrisquem a provar el del menú. Ens fem canviar les copes per unes de més adients, per sort aquí en tenen, perquè he estat en algun lloc, que n'hi ha per plorar!. Bé, tornant al vi, ens porten el del menú, i em sap molt greu dir-ho, però no és digne de acompanyar-nos durant el dinar, és una opinió unànime de tota la taula. Amb això, us vull deixar ben clar, que no és un vi dolent, si no que pel tipus de menú i la qualitat, no maridarà bé, en altres tipus de menú, seria l'acompanyant perfecte, però no és el cas.
Així doncs, ens fem portar una ampolla de Toc de Solergibert 2011, ja el coneixem, no és la primera vegada que el demanem, però sí aquesta anyada, a veure que tal.


DO. PLA DE BAGES.
Celler Solergibert.
Cupatge de Merlot i Cabernet Sauvignon, un 10% del Cabernet és de l'any 2010, o sigui que no és de l'anyada 2011 cent per cent. Criança de 10 mesos en roure francès.


A la vista, color robí fosc amb rivet violaci, de capa mitja-alta, net i brillant.
Al nas, fruita madura, negre i vermella, tocs vegetals, pebrot, especiat, vainilla, torrats agradables i tocs fumats.
A la boca és suau, agradable, sedós, records torrats i torrefactes, cafè, xocolata, tanins marcats, un pèl massa astringents, un vi de final i persistència mitjana 

Una anyada a la que pel meu gust li falta un TOC d'expressivitat.
El preu, uns 6 euros.




Petit Caus Negre 2011

UN PRESENT, DES DE SALLENT.

Ja hi tornem a ser!, Divendres!! Avui tenim un convidat molt especial, una bona amiga, que dóna la casualitat,  que és una bona aficionada al món del vi, i és de Sallent. Sí, sí!! és de Sallent i aficionada al vi!!!, ja sé que costa de creure, però és cert, en aquest món hi ha de tot!. Que consti que no tinc res en contra de la gent de Sallent, sinó tot al contrari, un gran respecte i "carinyo". Ja ho saps Montse.
Bé doncs, el nostre convidat, es presenta amb una ampolla de vi, tot un detall cap a una persona com jo, tan apassionada d'aquest món. El vi que ens porta la Montse, tot un desconegut per a mi, del qual n'havia sentit parlar en algun lloc, Petit Caus Negre 2011, fantàstic!! una nova experiència.


DO. PENEDÈS.
Celler Can Ràfols dels Caus.
Cupatge de Tempranillo, Syrah, Cabernet Franc, Merlot, Cabernet Sauvignon, és un vi de maceració carbònica sense barriques.
A la vista, color grana intens de capa mitja, amb rivet lilós, net i brillant.
Al nas, és un vi molt agradable, amb la fruita vermella fresca molt present acompanyada de bonics tocs florals, roses i violetes, subtil fons mineral.
A la boca, entrada suau, agradable, fàcil de beure, afruitat, amb tanins domats, dolços, equilibrat i un final molt correcte. Un vi directe.


El preu sobre els 6-7 euros.
Aquesta entrada va dedicada a la gent de Sallent, vila xica i ........ gent!




Finca Aiguasals 2009

LA NIT QUE VA CANVIAR LES NOSTRES VIDES.

Podria afirmar sense equivocar-me, que, aquesta ampolla de vi, és, sense cap mena de dubte, la millor que m'he begut fins a data d'avui. És d'aquells vins que et deixen sense paraules, dels que només vols gaudir en silenci, un vi que aporta una quantitat de matisos, tant a la vista com al nas com a la boca, infinits, i que a mesura que passa el temps, la seva expressivitat augmenta sense parar. M'agradaria donar-vos un consell, si mai us topeu amb aquest vi, ja sigui en un restaurant, una botiga, a casa d'algú, etc.., no deixeu passar l'oportunitat de provar-lo, perquè ja us dic jo, que no hi ha res igual, és la màxima expressió del Samsó, un vi pur, autèntic, una gran feina d'aquest celler del Montsant.
Dissabte al vespre, de tots els que érem, cap ens podíem imaginar el que ens depararia la nit, no ens podíem ni imaginar que, a partir d'aquell instant, hi hauria un abans i un després en les nostres vides.

DO. MONTSANT.
Celler Dosterras (Vertical Wines).
Monovarietal de Samsó, amb una criança de 24 mesos en bótes de roure francès. Producció limitadíssima, és tot un privilegi el tenir dues ampolles.
A la vista, gran intensitat, color cirera picota amb rivet lila i amb molta capa, net i brillant i una llàgrima seductorament lenta i preciosa.
Al nas, espectacular, increïble, màxima expressivitat de la fruita, vermella i negra, fresca, records florals, roses, violetes, gessamí..., segur que me'n deixo alguna, molt balsàmic, herbes aromàtiques, mineral, torrefactes, toffee, cafè, cremós, tot en perfecte harmonia i equilibri, és una meravella!!! Per plorar!!!, però d'alegria.
A la boca, entrada seductora, intensa, plena de fruita ben combinada amb una gran cremositat, fresc, saborós, extremadament saborós!!, tanins sedosos, madurs, integradíssims!, molt bon cos, estructurat i una gran acidesa, final molt persistent i llarg, deixant una gran sensació de tots els matisos trobats al nas. Porta 14,5 graus que no es noten per enlloc. Espectacular!!!. Que no s'acabi maiiiii!!!!

No oblidaré mai aquest dia. 16 de Març de 2013.



El preu, sobre els 36 euros, sincerament, el vi més barat que he comprat mai!!

Per cert, d'aquest celler ja hi havia un vi al blog, el Vespres 2010.


Chateau Laribotte 2002

I DE POSTRES.., UN TROSSET DE SAUTERNES!

Amb aquest vi acaba la trilogia de vins de Dissabte al vespre, i quina manera d'acabar!!! Poques paraules hi han per poder descriure totes les sensacions que m'aporta aquest fantàstic vi, un vi que em té engalipat des de el primer dia, un vi que té un pas per boca màgic i un final memorable. Es nota una mica que em té hipnotitzat aquest vi, oi?? Segur que més d'un dirà que no n'hi ha per tant, possiblement no, però cadascú és com és.
I jo, senzillament reconec que sóc bastant flipat!, i què???
Vosaltres proveu-lo hi ja em direu.

DO.SAUTERNES.
Celler Chateau Laribotte.
Cupatge de Sémillon, Sauvignon blanc i Muscadelle, afectats per la botrytis cinerea, un fong necrotròfic, que afecta els grams de raïm, absorbeix el líquid dels grans, deixant més concentració de sucres, és coneix com a podridura noble. D'aquí que siguin vins tant dolços.

A la vista, color groc daurat, com or vell, molt net i brillant, dens, gras amb llàgrima molt lenta.
Al nas, és molt expressiu, complexe, gran quantitat de matisos, fruita blanca confitada, fruits secs, sobretot panses i orellanes, records cítrics i sobretot mel.
A la boca és realment espectacular, tot un plaer, complexe, entrada potent que és va suavitzant en boca, increïble, cap sensació licorosa, gran equilibri entre acidesa i dolçor, tornen els records ja trobats al nas, gran untuositat, gras, estructurat, amb un final llarg i persistent.
Des de que vaig provar el primer Sauternes, que em vaig enamorar del seu bouquet i de les sensacions que m'aportava, un vi fascinant.

Un gran final de traca i mocador per una vetllada fantàstica.


El preu d'aquest Sauternes uns 25 euros si no recordo malament.

                                                      "Caressant le ciel"



Mas de Sant Iscle Gewürztraminer 2012

CARÀCTER I ELEGÀNCIA AL COR DE CATALUNYA.

Parlar dels vins d'aquest celler, sempre és un plaer, bàsicament perquè he crescut amb ells, és on vaig passar bones estones de la meva infància, on vàrem batejar la nostra filla, que consti que sóc ateu!, però a vegades passen coses sense que tu hi puguis fer res, un lloc al que sempre he estat vinculat i segurament sempre ho estaré.
És el segon vi que ens vàrem beure Dissabte al vespre, durant el sopar, el primer, si recordeu, va ser el Temps de Flors 2012, tot maridat amb una bona ració de Marisc. Vàrem tenir l'ocasió de poder comparar els dos vins, i us he de dir que la diferència és abismal!. Dos bons vins amb dos caràcters totalment oposats.
Jo, si he de triar, em quedo amb el Gewürztraminer. I vosaltres???

DO. PLA DE BAGES.
Celler Mas de Sant Iscle.
Monovarietal de Gewürztraminer.

A la vista color groc palla pàl·lid, bona densitat, gras, molt net i brillant amb reflexos verdosos i una bonica llàgrima densa.
Al nas, bona expressió aromàtica, amb fruita tropical, pinya i records de préssec amb tocs anisats molt interessants, floral, roses, elegant, seriós.
A la boca, entrada sedosa, untuós, fresc, sec, amb bona acidesa i amb una persistent amargor molt agradable que combina molt bé amb la dolçor de la fruita.
Un molt bon vi d'un celler que encara no té el reconeixement que mereixen alguns dels seus vins, sobretot els blancs.



El preu sobre els 7 euros.

Quin gran to i definició muscular, espectacular, he de dir que em va deixar sorprès!

Exibis 2012

UN FUTUR PRÒXIM.

Diumenge!!! i ja sabeu que toca! Una bona brasa i un bon vi! Avui poso jo el vi, una novetat que em van regalar en un celler amb el que tenim molt bona relació, perquè el provi a veure que em sembla.
Us he de dir que estic força content, com ja sabeu, fa unes setmanes vaig aconseguir que el meu estimat germà, ens acompanyi al meu pare i a mi dins d'aquest apassionant món del vi, abans només bevia coca-cola, pobret. Bé, doncs ahir, em va dir que ell portaria el vi el Diumenge!!!! AMAZING!!!! No m'ho podia creure!!! tot l'esforç comença a donar els seus fruits!!! Realment em va fer molt feliç, cada cop està més interessat en el tema, cada cop disfruta més amb una copa de vi, fa preguntes i s'interessa molt per aquest món, el meu pare també, eh!, no el deixo de banda!. Evidentment li vaig dir que no calia que portés el vi, que ja el portaria jo, hem d'anar mica en mica, pas a pas, sense presses. Ha de saber que encara estaria massa  perdut en un celler intentant triar un vi. Tot arribarà germanet!.




DO.PLA DE BAGES
Celler Can Serra dels Exibis Viticultors.
Cupatge de Cabernet Sauvignon, Sumoll i Mandó
A la vista, color cirera completament tapat, amb un rivet violeta pujat, intens, net i brillant amb una llàgrima lenta que tinta completament la copa.
Al nas, destaquen marcades aromes làctiques, acompanyades d'una confitura de fruita negre i vermella amb pinzellades de vainilla, regalèssia i anisats, balsàmic, mica en mica es va obrint donant aromes de torrats i torrefactes de cafè.
A la boca, entrada cremosa, suau, tornen els records làctics que li donen sensació de untuositat, tanins poderosos però agradables, marcada acidesa, fresc, records torrefactes i un final persistent.
Un vi que en les seves pròximes anyades, estic segur que se'n parlarà molt.


El preu, no en tinc ni idea!
Em sap greu Marc, ja sé que t'interessen molt els preus!


Temps de Flors 2012

JA ÉS PRIMAVERA AL PENEDÈS.

A vegades, hi ha vins, que tenen la gran capacitat de transportar-te, tant sols amb les sensacions que t'aporta,  a qualsevol paratge que et puguis imaginar, i aquest vi n'és un bon exemple. Només tanca els ulls, i deixa't portar per tots els seus aromes, un vi que t'endinsa de ple en la primavera, que et transporta enmig d'un camp ple d'arbres fruiters, flors  blanques  i herbes aromàtiques, acompanyat d'una brisa suau i embriagadora, que omple tots els teus sentits d'una fresca sensació de felicitat i llibertat.
T'ajeus entre les flors deixant que t'empapi el terrer de tota la seva energia, que aquesta sensació de benestar et cali per dins, aportan-te equilibri i una màgica percepció de la vida.
Bé, ara ja puc obrir els ulls! després d'aquest fantàstic viatge pels camps del Penedès, torno a ser a casa, i avui maridarem aquest meravellós vi amb marisc, i com sempre, al voltant d'un bon àpat i un bon vi sempre hi ha d'haver una companyia excepcional, i avui no serà menys.
Gràcies per regalar-nos el vostre temps, i espero no haver d'esperar 7 o 8 mesos més. Ahhh!!! i gràcies pel vi, sempre és un plaer descobrir noves sensacions.

DO. PENEDÈS.
Bodegues Sumarroca.
Cupatge de Muscat, Gewürztraminer, Xarel.lo.
A la vista, color groc pàlid amb alguns reflexes verdosos, net i brillant, poca llàgrima.
Al nas, és una explosió de aromes, fruites blanques com la pera, tropicals, lichis, altres com préssec, meló, i notes florals molt expressives, roses, gessamí, no és d'extranyar, després de veure les varietats del seu cupatge.
A la boca és suau, agradable, molt aromàtic, records afruitats i florals, subtil, bon equilibri entre acidesa i dolçor, bon final.


El preu sobre els 6 euros de lo més aromàtics.

Salut!!!

Vega de la Reina 2010

DES DE RUEDA, AMB AMOR.

Divendres vespre, no hi ha millor manera de començar el cap de setmana, que obrint una ampolla de vi. Avui toca sopar oriental, més concretament sushi, o sigui, que tinc l'excusa perfecte per obrir aquesta ampolla, un vi de Rueda, un dels vins que em queden del lot de cata, ho recordeu, oi?.
Sempre és un plaer obrir una ampolla que és totalment desconeguda, de la qual no tens moltes expectatives, amb això em refereixo que esperes un Rueda com molts d'altres, i que el resultat és tot una sorpresa molt satisfactòria. És per això que tot aquest món és tant màgic i fascinant.

DO.RUEDA
Celler Marqués de la Concordia Hacienda Zorita.
Monovarietal de Verdejo.
A la vista, color groc palla molt brillant i amb reflexos verdosos, llàgrima densa.
Al nas és molt expressiu, molt aromàtic, pinzellades d'herbes aromàtiques, notes cítriques i de fruites tropicals amb tocs anisats i algun record molt subtil de pastisseria.
A la boca, expressiu, intens, fresc, untuós, bon cos, tornen els records herbacis i de fruita, bona amargor final que li aporta molta persistència.
Us he de dir, que de moment és el millor Rueda que he provat, totalment recomanable.




El preu uns 6 euros.
Qualitat-preu un deu!!!


                                           偉大なワイン、少しバッタ   

Viña Albali Reserva 2007

ÉS UN RIOJA CLÀSSIC?? NO, ÉS DE VALDEPEÑAS !!

Quart vi del lot de cata, ja només en queden dos!!. Avui em ve de gust tallar pernil i formatge, o sigui, que toca un vinet!! i aprofitant que tinc els del lot, obriré l'últim negre que em queda, els altres són un blanc i un rosat. No m'enrotllaré gaire, ja que és un Dimarts i el vi tampoc té més història, no vull dir que sigui dolent, perquè no ho és, simplement que no és del meu estil i tampoc m'ha entusiasmat massa, per no dir gens, com aquest, penso que n'hi ha molts per aquests mons, però s'han de provar per poder opinar. Tot són experiències que en definitiva el que ens aporten és més coneixement, i en el fons això és el que ens importa, bé, a part del plaer de disfrutar d'un bon vi.

DO. VALDEPEÑAS
Bodegas Félix Solís.
Monovarietal de Tempranillo (Ull de llebre, a casa nostra) amb una criança de 12 mesos en roure americà i de 3 a 4 anys en ampolla.

A la vista, color robí brillant amb rivet grana amb llàgrima lenta.
Al nas, destaca la fusta per sobre de tot, pel meu gust massa marcada, pinzellades de fruita vermella molt madura, especiat, vainilla.
A la boca, entrada suau, lleuger, tornen els records de la fusta per sobre de tot, espècies, tanins madurs i final persistent.


El vi és fruita per sobre de tot.
El preu em sembla que uns 3-4 euros.

       No hace falta que digas nada más!!

Bouchard Père & Fils Pommard 2003

L'EVOLUCIÓ DE L'ELEGÀNCIA.

Com passa el cap de setmana!!! ja som Diumenge!! I ja sabeu, toca dinar familiar a casa els papes, com cada setmana. Aquest cop intentaré  que el meu pare i el meu germà s'endinssin en aquesta meravellosa regió francesa que és la Borgonya, i que a mi, em té enamorat.
Fa molt de temps que vaig adquirir aquesta ampolla en un celler a Manresa (Manrúsia pels pixapins!), i ja tenia ganes de provar-la, de fet, com la majoria que tinc al celler, tinc ganes de provar-les totes!!!! però em falta temps!!!
Bé doncs, em vaig decidir per aquest vi, més que res, perquè és de l'anyada 2003 i no vull corre cap risc, no m'agradaria obrir-la d'aquí uns anys i trobar-me amb alguna sorpresa desagradable. Tot i que us he de dir, que tinc la meva bodega en òptimes condicions per a la conservació del vi (els meus petits tresors).

BORGONYA - AOC. POMMARD.
Celler Bouchard Père & Fils.
Monovarietal de Pinot Noir amb una criança de 8 a 14 mesos en roure francès.

A la vista, color robí amb poca capa i un rivet lilós amb evolució cap a grana, net i brillant amb bona llàgrima.
Al nas, bon boquet, delicat, fi, elegant, amb notes de fruites vermelles, gerds i sobretot maduixes molt madures, especiat i amb un subtil fons torrat de la fusta noble.
A la boca, sensació de delicadesa, fragilitat, entrada fresca i elegant, suau, amb uns tanins madurs amb pinzellades dolces, records de la fusta i alguns fumats, final persistent.

                                              

El preu no el recordo, però barat no era. Entre 20 i 30 euros??? més o menys.

        "Vive le pain, vive le vin, et longue vie à la mère vous a donné naissance"

Clos Petó 2010

UN GRAN VI DE GARATGE.

Aquesta va ser la segona ampolla que vàrem obrir Dissabte. Després del ja més que conegut i comentat Tramp 2011. Em decideixo per aquest vi del Priorat, d'un celler, que jo, personalment, li tinc una estima especial. I us explicaré el perquè, es tracta del primer celler que vàrem tenir el plaer de visitar durant la nostra estada al Priorat, i va ser una visita inoblidable. Un celler familiar, l'essència més pura del Priorat, la màxima expressió del terroir, una manera d'entendre i viure la vida.
Arribem a Porrera, a la plaça de poble, allà ens espera el propietari del celler, Paco Castillo, un home senzill, molt implicat amb la terra i el vi. Un cop fetes les presentacions, pugem al seu vehicle, la típica furgoneta del típic pagès que va a l'hort a collir els tomàquets i els enciams, això sí que és autèntic!! Sortim de Porrera per una pista estreta i mal asfaltada de dues direccions, amb poca visibilitat a les corves, i resant per no trobant-se cap vehicle de cara. Després de quinze minuts de furgo-tour, arribem a les vinyes de Clos Dominic, un coster preciós en forma de petxina, com molt bé ens recorden les etiquetes dels seus vins.


La idea del Paco és pujar el coster caminant, mentre conversem sobre tot lo relacionat amb la vinya i els vins, 45 minuts gaudint de la natura i l'espectacular paisatge del Priorat.
Després d'això anem al celler, una casa en mig de Porrera, on els baixos són utilitzats per l'elaboració, o sigui, el garatge, i el soterrani de sala de barriques, un celler modest i encantador. Quan baixem a la sala de barriques, ens esperava un esmorzar fantàstic, i allà mentre catàvem els seus vins acompanyats de productes típics catalans vàrem comprendre la filosofia d'aquesta terra i dels seus elaboradors.



Bé, després d'aquesta petita introducció a aquest fantàstic celler, tornaré al principi. Dissabte, segona ampolla de vi, moltes ganes de provar-la, l'obro i la serveixo, arribats aquest punt del sopar, en general, estem tots més solts, ja m'enteneu, no vull dir beguts!, però sí amb més ganes d'expresar-nos.
I aquí us deixo les sensacions de tota la taula en general.

DOQ. PRIORAT.
Celler Francisco Castillo- Clos Dominic.
Cupatge de Cabernet Sauvignon, Garnatxa i Carinyena amb una criança de 12 mesos en barriques de roure francès.
A la vista, intens color cirera picota de capa alta i rivet violaci, molt net i brillant amb una llàgrima que fa vint minuts que estic observant, hipnotitzat perdut!!!
Al nas, intens i expressiu, floral, lliris, violetes, fruita vermella fresca, gerds, groselles, licorós, fusta subtil de qualitat, records de "pegamento Imedio" sí, sí!! el que sentiu!!, tot amb un fons mineral, després d'una estona a la copa, evoluciona cap a torrefactes, cafè, toffee (caramel de cafè en llet, "werther's original" ). Ple de Sensacions!!!
A la boca, entrada potent, amplia, equilibrat, estructurat, amb cos, untuós,  bona combinació de fruita i torrats, balsàmic, tanins presents, però agradables, bona acidesa i final llarg i molt persistent.

Realment és un gran vi!!



Hi ha coses que realment no tenen preu, com tenir la sort de compartir petits instants al voltant d'una taula i una bona ampolla de vi amb la gent que més estimes, són aquest conjunt de petits instants els que amb el temps fan la felicitat.

Gràcies a tots.

El preu 15 euros plens de felicitat.



Tramp 2011

UN AGRADABLE DESCOBRIMENT

Tramp va arribar vagabundejant a la finca i es va convertir en un fidel guardià i amic.
Aquesta és una mica la història d'aquest vi en homenatge a aquest fidel amic d'aquest celler dels Hostalets de Pierola.
Una sorpresa molt agradable, aquest vi ha estat tot un descobriment per casualitat. Un dissabte al matí decidim passar el dia a Barcelona amb la família, i jo, com sempre, tinc algunes parades obligades, no gaires o la parenta comença a bufar. Una d'aquestes parades és a Vila Viniteca, un celler que hi ha en un carreró al començament de Via Laietana. Un lloc realment interessant on pots trobar gairebé qualsevol referència que busquis, he dit gairebé! Ara no us penseu que tenen tots els vins del planeta!.
Baixem caminant des de Plaça Catalunya, tot fent un tomb, Portal de l'Àngel, la Catedral, la Plaça Sant Jaume..., així tot es fa més amè per tots. Arribem a la bodega i em prenc el meu temps, observant i gaudint de la gran varietat de referències en les prestatgeries, tot sense deixar d'observar les reaccions de la dona, i intentant donar l'impressió d'anar per feina, es tracta de gaudir amb la família . Després d'uns quinze minuts d'èxtasi i felicitat, em decideixo per tres vins, un d'ells aquest Tramp2011, un vi de casa, i aquest en concret, de molt aprop, i també, perquè m'ha fet gràcia l'etiqueta.
Abans de començar amb l'explicació de les sensacions, explicar-vos que és un vi força complexe, molt interessant i amb algunes sensacions noves molt peculiars. Us dic tot això perquè mentre l'estàvem gaudint durant el sopar, un dels "Sumeliers" de la taula, va expressar la seva primera impressió al nas que li va provocar el vi, tot de manera informal i en mig d'una conversa divertida i amigable al voltant d'aquesta ampolla, i una mica influenciada per l'etiqueta de l'ampolla, suposo...
Literalment el comentari va ser:
- el gos aquest, el Tramp, està viu o mort?
- viu.
- segur? Perquè aquest vi té aromes a "Perro Muerto" !!!!
No faré cap comentari al respecte, és una opinió del tot respectable.

DO. CATALUNYA.
Celler Can Grau Vell.
Cupatge de Syrah, Garnatxa, Monastrell, Cabernet Sauvignon i Marcelan amb una criança de nou mesos en bótes de roure francès.

A la vista, color cirera de gran intensitat amb el rivet lilós, net i brillant, amb bona càrrega glicèrica com deduïm per la seva llàgrima, lenta i preciosa.
Al nas, complexe, d'entrada intensos aromes a sotabosc, terra mullada, al terrer, amb la fruita negre i vermella molt madura, com melmelada, balsàmic i amb bons torrats de la fusta, que mica en mica evolucionen donant sensacions torrefactes molt agradables.
A la boca és potent, però amb un pas suau, amb uns tanins molt domats, agradables, dolços, llaminer, amb un bon equilibri entre la fruita i els torrats, bona acidesa que li aporta frescor, final llarg i persistent. Feina ben feta!!!



El preu d'aquest "Perro Muerto" uns 12 euros.
Salut!!





GR-174 2011

UN SENDER PLE D'ENCANT QUE TRAVESSA EL PRIORAT.

Dissabte migdia, avui estic molt content per diverses raons que ara no vénen al cas. Per aquesta raó, avui, he decidit obrir un vi molt fresc, jove, divertit, molt agradable i intens. Un vi, que realment, és fantàstic. Va! Que c....llns!!! Us explicaré perquè estic tant feliç avui.
A part de ser un apassionat del vi, jugo a pàdel i m'encanta, estic inscrit a la lliga catalana amb el meu club i avui he jugat i he guanyat. I vosaltres direu?... N'hi ha per tant? Doncs sí, bloggers!!! El problema és que no guanyem gaires vegades, i no és que siguem dolents, tenim molt mala sort, com el Barça últimament. Bé, no parlem del Barça que em poso de mala llet!!.
A lo que anàvem, obrir i degustar aquest vi, és probablement la millor manera d'experimentar el Priorat, tota la seva bellesa, el seu encant, el seu terrer, els seus aromes, i tot des de casa. Aquesta és la gran màgia del vi, et permet endinsar-te a qualsevol lloc del planeta sense moure't de casa.
Dinar a casa amb uns amics d'aquells "Sumeliers", el menú d'avui pollastre i patates al caliu.

DO. PRIORAT.
Celler Casa Gran de Siurana.
Cupatge de Garnatxa, Carinyena i Cabernet Sauvignon amb una criança de 9 mesos en roure francès.

A la vista, color cirera picota molt intens, amb rivet violaci, de capa alta, molt brillant i amb una llàgrima engalipadora.
Al nas és molt expressiu, destaquen les notes de fruita vermella fresca, gerds, groselles, maduixes silvestres, combinades amb tocs florals, balsàmic, records a menta i suaus torrats, aquest vi és fantàstic.
A la boca, entrada amplia, molt llaminer, fresc, bona acidesa i  amb uns tanins vellutats amb records dolços, la fruita equilibrada amb els subtils torrats, i una certa mineralitat, final persistent.


Un gran Priorat a un petit preu 10 euros.

Viña Esmeralda 2011

UN CLÀSSIC SOFISTICAT.

Aquí tenim el tercer vi del lot de cata, ho recordeu, oi? Sí homeeee!!!! Aquell curs que estic fent! Ara sí? Molt bé doncs, continuem. Divendres vespre, que soparem? Finalment ens decidim per un sopar oriental, una bona oportunitat per obrir aquest vi, ja que combinarà perfectament amb els gustos especiats i exòtics del menú, bé, això és el que jo crec.
Us he de dir, que aquest vi, és tot un clàssic. És d'aquells vins que sempre, sempre,sempre!!! surt a les cartes de vins de tots els restaurants, segur que en alguna ocasió heu tingut l'oportunitat de provar-lo.

DO. PENEDÈS.
Bodegas Miguel Torres.
Cupatge de Moscatell i Gewurztraminer, sense criança en bóta.

A la vista, color groc palla molt net i brillant, amb poca llàgrima.
Al nas, molt bona intensitat aromàtica amb marcades notes florals i fruita blanca, sobretot plàtan i pinya, amb records exòtics. Molt agradable i sofisticat.
A la boca, entrada sedosa, molt fresc i afruitat, plàtan, agradable dolçor que el fa més fàcil de beure, per si no ho era, un vi elegant amb una acidesa mitja i un final amarg molt interessant.

Algú diu que és un vi molt femení, no sé, proveu-lo i ja m'ho direu.



El preu entre 7-8 euros molt ben invertits.



Sóc al Bloglovin !!!

<a href="http://www.bloglovin.com/blog/4879865/?claim=zcgm8rg8877">Follow my blog with Bloglovin</a>