HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Les Manyes 2009

PACIÈNCIA

La paciència és la actitud que porta al ésser humà a poder suportar contratemps i dificultats per aconseguir alguna cosa bona. La paciència és un tret distintiu de personalitat madura. És la virtut dels qui saben patir i tolerar les contrarietats i adversitats amb fortalesa i sense lamentar-se. Això fa que les persones que tenen paciència sàpiguen esperar amb calma a que les coses succeeixin, ja que pensen que les coses que no depenen estrictament d’un mateix, se’ls ha d’atorgar temps.
És la constància valerosa que s’oposa al mal, i malgrat el que pateixi l’ésser humà no es deixa dominar per ell.

Jo he estat capaç de suportar el temps, l’espera i la veueta interior, he madurat i he sabut patir i tolerar la paciència, m’he fet fort i he suportat amb valentia el dolor, però finalment ha arribat el moment de destapar l’essència de la garnatxa del Priorat. L’espera i la paciència han donat el seu fruit.


D.O.Q. PRIORAT
Celler Terroir al Límit.
Monovarietal de Garnatxa amb una criança de 24 mesos en foudres de roure francès.
A la vista color cirera amb tonalitats granes i el rivet rosat, de capa mitja i amb abundant llàgrima, densa i lenta, que ens tinta un xic la copa, net i brillant.
Al nas un cop hem deixat que es desperti com cal, és intens i complex, un vi d’una gran profunditat, molt net i extremadament elegant, ens omple d’aromes frescos i intensos, fruita tant negra com vermella, maduixes, nabius, mores, gerds, cireres, amb unes fantàstiques notes minerals, a pedra mullada, a grafit, aromes florals, a roses fresques, especiat i balsàmic, i uns fins torrats molt subtils i elegants.

A la boca la seva essència es fa palesa i es dignifica, intens, ampli, amb una estructura fantàstica, molt equilibrat, tot està on ha d’estar, el temps l’hi ha anat de puta mare, fi, elegant, molt sedós i extremadament elegant, fruita molt present i com no, la mineralitat que ens recorre tot el paladar, profund i amb una acidesa viva i uns tanins fins i polits, sedosos, extraordinari, persistència mineral i final immensament molt llarg,  



Finca la Personal 2014

LA PELUDA.

Es deia que aquest animal va sobreviure al diluvi sense haver entrat a l’Arca. Noé va decidir deixa fora la bèstia perquè era perillosa per als altres animals, ja que tenia mal caràcter i quan s’enutjava exhalava foc i escopia un àcid mortal. Noé va enganya a la criatura perquè cregués que salparien al capvespre, però al final l’Arca va salpar a l’alba.
El monstre, conegut com la peluda, va lluitar per salvar-se i va prometre venjar-se dels humans per abandonar-la. Sent amfibi i tenint pell gruixuda, la Peluda va nedar usant la seva cua gruixuda i serpentina, va nedar fins a afeblir la seva cua, provocant que sigui l'únic punt vulnerable en el seu cos cuirassat.
Ja ho sabeu, aneu amb molt de compte amb les Peludes, però si a sobre tenen cua, ja podeu corre ben lluny!
Per sort nosaltres hem gaudit molt de la nostra Peluda, ja que no totes tenen cua, i algunes són delicioses.
Salut i Garnatxa Peluda.


D.O. TERRA ALTA.
Celler Edetària
Monovarietal de Garnatxa Peluda amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera picota amb rivet violaci, de capa alta amb llàgrima abundant, densa i lenta que ens tinta la copa, net i brillant.
Al nas és un vi complex carregat d’intensos matisos  i amb un ventall ampli i harmoniós, destaquen les notes de la fruita silvestre, móres, maduixes, gerds,  acompanyada per un intens aroma de bosc mediterrani, molses, herbes aromàtiques, fonoll, romaní,  sotabosc, balsàmic, notes mentolades i espècies, regalèssia, clau, i les notes dolces de la vainilla, subtil fons torrat.

A la boca és un vi equilibrat, ampli, sorprenentment fresc, seriós, complex, rodó,  de pas vellutat i untuós, marcat per la fruita i les espècies dolces, amb una viva acidesa i uns tanins madurs i estructurats, suau,  intens i gens licorós, d’una persistència eterna i mediterrània i un final molt llarg.


Feina molt ben feta la de la gent d'Edetària, com sempre.


Ilercavònia 2015

EL SENTINELLA DE LA ILERCAVÒNIA

Feia guàrdia, ensopit, i deixava volar els pensaments des d’aquest indret elevat sobre el gran riu, on els seus avantpassats havien construït un dels poblats més importants de la Ilercavònia. Des d’allà on era, controlava mig món, serres, muntanyes, planes i el gran riu, que, segons deien, venia de molt lluny i, tranquil, li passava per sota dels peus i repartia la vida. Abstret en la calma, no pensava pas en allò que li havien explicat sobre els cartaginesos que els volien allistar per lluitar contra els romans, sinó en aquella noia que havia vist a Hibera. Anava vestida com una sacerdotessa i duia uns braçalets de plata preciosos. Més que no pas la plata però, allò  que l’havia deixat sense respiració, eren  aquells profunds ulls verds amb que ella el va mirar.

Els Ilercavons varen ser els ibers que van donar nom a la Terra Alta, i que van deixar una petjada profunda que avui encara es manifesta


D.O. TERRA ALTA
Celler  Altavins
Monovarietal de Garnatxa Blanca sense criança en fusta.
A la vista color groc daurat pàl·lid amb petites tonalitats verdoses, de llàgrima fina, net i brillant.
Al nas és d’intensitat mitja, amb notes tropicals, pinya i quelcom cítric, notes de fruita com l’albercoc i dolces com de mango i préssec, notes de flors blanques, quelcom vegetal, i amb subtils records de fonoll.

A la boca és  afruitat i floral, recordant les fruites com el mango i la pinya, de pas sedós, amb un punt d’untuositat, ampli, més intens i expressiu que al nas, persistència amb notes anisades de fonoll i quelcom mentolat, amb un final llarg.


El preu a botiga uns 9 euros al restaurant s'han passat un xic.


Gentil "Hugel" 2014

EL JAPO

Segurament és un d'aquells llocs on més ens agrada recaure si som per la zona. La combinació de professionalitat, tracte, ambient i cuina, per al nostre gust personal són idònies. Potser l'única cosa que se'ls pot retreure, i molt, és l'escassa i raquítica carta de vins que tenen, però ja ho diuen, no hi ha mal que per bé no vingui. Possiblement si a la carta hi hagués hagut algun riesling alemany, o algun bon xarel.lo del Penedès, o algun vi de la zona de Galícia, o algun bon chardonnay de la Borgonya, no hagués tastat aquesta ampolla francesa de la zona d'Alsàcia, així que mil gràcies als restaurants que donen poques opcions als seus clients a l'hora de poder escollir els vins, no sabeu el mal de cap que ens estalvieu! (sarcasme de l'escriptor)
Salut i cupatges!



APPELLATION ALSACE CONTRÔLÉE
Celler Hugel
Cupatge de Riesling, Pinot Gris, Gewürtztraminer, Muscat, Sylvaner i Pinot Blanc sense criança en fusta.
A la vista és un vi de color molt pàl·lid, groc palla, amb alguns reflexes verdosos molt subtils, amb una certa untuositat, net i brillant.
Al nas és molt perfumat, amb notes afruitades i florals, cítric, recordant la llima i la llimona, litxi, pera, roses, gessamí, subtil toc mineral recordant la calç i el guix.
A la boca és un vi fresc i sec, amb notes afruitades dolces, pera i litxi, un vi divertit i fàcil de beure, sense complexitats, saborós, algú diria que és femení, jo no, amb un punt d'amargor al post gust, acidesa equilibrada i final amb notes minerals de guix.



Un bàsic del celler que no està gens malament per passar l'estona.


El preu a botiga uns 10 euros.