Recuperant el patrimoni i la identitat.

COSTES DE VILAFRESCA - INTERESSANT I ESPERANÇADOR PROJECTE A NAVÀS.

Aquest dijous al vespre, a la Vineria de Manresa, vaig tenir la gran sort de participar en un tast-presentació d'un més que interessant i molt esperançador projecte amb seu a Navàs. Un més que intent de recuperar una imatge, un patrimoni i una identitat, molt perduda i oblidada, del que havia sigut el vi al nostre territori. La millor manera de fer-ho i expressar-ho, a través del vi, a partir d'aquí recuperar el nostre passat i mostrar-lo, recuperar una història només recordada per uns pocs, donar vida al que érem i volem ser.
Com em comentava ahir en Gerard, un dels artífexs d'aquest petit celler de garatge, al Bages hi han més de dos-cents cups de pedra oblidats i abandonats, que son part de la nostre història i que la gent desconeix, vinyes de varietats autòctones, ancestrals, oblidades i abandonades de la mà de déu, Pansera, Bartrol, Aramó, Tintorer, Picapoll teta de vaca, Parraleta, Fumat, Argensela, Malvasia Roja, entre d'altres, moltes d'elles desconegudes per la majoria de gent. Infinitat de barraques de vinya de pedra seca,  abandonades, derruïdes, que per sort mica en mica anem recuperant, juntament amb murs i aixoplucs. Queda molta feina per fer, i no serà fàcil ni ràpid, però serà gràcies a gent que estima la terra i el que ens dona, que segur que anirem endavant i ens en sortirem, gràcies a gent com aquesta és pel que val la pena apassionar-se.
Un pare, Isidre, i un fill, Gerard, apassionats, unes vinyes estimades i mimades, i un petit celler enmig del poble de Navàs, son la fórmula màgica, amb una gran varietat de vins, que amb el temps aniran reduint, segons em comentaven, d'una molt petita producció, unes 80-100-120 ampolles segons el tipus de vi, i amb una idea molt clara, màxima expressió del territori, preservant al màxim el que els dona la terra, seguint pràctiques biodinàmiques i el calendari lunar.

Vàrem tastar 7 vins, cinc de blancs i dos de negres, uns més interessants que d'altres, però tots amb unes peculiaritats i una franquesa captivadores que no van deixar a ningú indiferent.

Piotxa 2013, amb un 40% de Macabeu un 36% de Picapoll i un 24% de Pansera, elegant, suau, fresc, mineral, fonoll, anisat, captivador.

Rabassa 2013, amb un 100% de Macabeu, diferent, acidesa vibrant, salí, fruita blanca, floral, elegant, mineral.

Escadolles 2013, amb un 65% de Macabeu i un 35% de Pansera, diferent, vibrant, molsa, terra mullada, captivador, friky, fresc, canviant, expressiu.

Sucamulla 2013, 100% Macabeu, un 70% és Macabeu Est i un 30% de Macabeu Oest, fi, sensual, floral, femení, delicat, equilibrat, gran Macabeu. (Sucamulla és com s'anomenava antigament al pa amb vi i sucre).

Biot 2013, 55% de Bartrol, 40% de Sumoll i un 5% de d'altres varietats, expressiu, explosiu, làctic, vibrant, elegant, subtil, fresc, palotes, maduixes, gerds, cítric, captivador, diferent, orgàsmic.

Tinoi 2013, 80 % de Tintorer i un 20% de Merlot amb fermentació en bótes de castanyer, ampli, floral, fruita, fresc, viu, divertit, femení, torrat, pinassa.

Rusc 2013, 100% de Turbat, únic, diferent, mutant, expressiu, complex, elegant, acidesa vibrant, fresc, emocionant, exclusiu, patrimoni, elegant, orgàsmic, joia.

La majoria dels vins han estat fermentats amb llevats salvatges i no estan ni filtrats ni clarificats. Queda molta feina per fer, i ells ho saben, però per aquí anem pel bon camí.

Celler Burgos-Porta Mas Sinén

SENZILLAMENT FANTÀSTIC.

No ha estat un dissabte qualsevol, des de el dia que vàrem planificar la sortida d'aquest cap de setmana passat tenia un presentiment molt sospitós que m'envoltava la ment i tots els pensaments, com una mena de pessigolleig a les cames i a la panxa, aquella mena de sensació que tenia quan era petit la nit abans d'anar d'excursió amb l'escola.
Finalment va arribar el dia més esperat per tots, una gran "cosinada" per una de les terres que més feliç em fa  poder trepitjar, gaudir i respirar, sí estimats meus...,el Priorat. Un somriure es dibuixa al rostre, sensació de felicitat i benestar, tranquilitat, relax, pau i sobretot molta cultura i història.
La ruta comença a Siurana, visita obligada si mai us deixeu caure per la comarca, un poble entre la serra del Montsant i les muntanyes de Prades, a uns 700 metres d'alçada, senzillament espectacular. Continuem direcció a Escaladei, per desgràcia no ens dona temps de visitar la Cartoixa per qüestió d'horaris, així que farem una petita parada per comprar el meu estimat oli de Cavaloca i una copa de vi al wine bar dels Cellers d'Escaladei, que per cert, és preciós. Sense gaire temps per res més, agafem el cotxe i carretera i manta direcció a Falset, allà ens espera la Marta, al Hostal Sport, on gaudirem d'un dinar fantàstic en companyia d'una ampolla de Vespres 2013 per començar i que ho rematarem amb un fantàstic Finca Dofí 2001, encara en tremolen les cames, my god!!!.
Després d'aquesta fantàstica estona acariciant els núvols, i sense temps per masses floritures, de pet al cotxe i som-hi cosins! tots cap a Poboleda, allà ens espera una família encantadora, en Salvador i la Contxita, per despullar-nos tots els secrets de les seves vinyes i els seus vins ecològics de la DOQ. Priorat.

Arribem a Poboleda i agafem una pista que ens porta territori endins, entre vinyes, boscos, costers i molta llicorella, uns quatre o cinc kilòmetres fins que finalment arribem a Mas Sinén, una petita masia de pedra rodejada pels quatre costats de vinyes de garnatxa i carinyena entre d'altres.
Allà ens esperen en Salvador i la Contxita, ja anem quinze minuts tard, una de les coses que menys suporto, però avui ha anat així, primer de tot una disculpa i comencem la visita tot fent un tomb per les vinyes.

Mentre passegem enmig d'aquest paratge espectacular, i després d'escoltar, intentant amarar-te dels seus coneixements, t'adones del que més t'aporta en Salvador és una sensació d'alegria i felicitat, de benestar, de vida plena, una manera de viure i de satisfacció personal, i a mi, i suposo que a tots els que estem allà ens ho encomana. Durant les tres hores que va durar la visita vaig poder sentir el plaer de viure del que estimes.
Mentre passegem i conversem, en Salvador ens invita a tastar els diferents tipus de raïm que te plantats a la finca, des de la fantàstica garnatxa i la carinyena fins al cabernet, el Syrah o el Marcelan i així poder apreciar les diferències entre uns i altres.

Després d'una caminada molt relaxant i enriquidora, en Salvador ens porta a la masia, on ens explica el procés des de que és rep el raïm fins al seu repòs en les bótes al celler. És aquí on les nostres estimades princeses, amb això en refereixo a les petites, les grans de princeses ja poca cosa queda (amb aquest comentari em guanyaré un bon ceballot), tenen la gran sort de poder experimentar el bazuqueig (pigeage), l'enfonsament del barret amb el most, realment una experiència que han gaudit molt. Després d'això hem tingut l'oportunitat de tastar el most, les princeses no n'han deixat ni la llàgrima!, espectacular. D'aquí al celler on reposen les bótes del que serà el pròxim Mas Sinén, petit, criança i coster.

Ara si, toca tastar-los ja!, del celler anem a la segona planta on està ubicada la sala de tast, és aquí on finalment tastarem quatre vins, tot un privilegi. Comencem el tast amb el Petit Mas Sinén 2010, el vi negre més jove de la bodega amb una criança de 6 mesos en roure, amb un bonic color picota i un rivet violaci i de llàgrima que tinta la copa, molta fruita vermella intensa, fins torrats de bona cremositat, especiats i records minerals, de tacte vellutat, bona acidesa i tanins intensos i agradables.

Continuem amb el Mas Sinén negre 2008, amb una criança de 12 mesos en bótes de roure, un vi més complexe i intens que l'anterior, fruita madura, especies dolces, vainilla, regalèssia, floral, vegetal, balsàmic, un festival de sensacions, profund i mineral.

I això no para!, som-hi! Mas Sinén negre 2007, per a mi, personalment espectacular! expressió total del terroir, picota de capa alta i rivet violaci, llàgrima densa i lenta, de gran complexitat, fresc, profund, elegant, de gran estructura, molt ampli i potent, fruites silvestres, especiat, records de violetes, increïblement balsàmic, anisat, fantàstics torrefactes i una profunda mineralitat, carnós, voluminós, equilibrat amb una fantàstica persistència i final molt llarg.

Vinga Salvador, no paris! Ara li toca el torn al Mas Sinén blanc 2012 amb un bonic color groc palla intens i brillant amb reflexes daurats, untuós, garnatxa blanca fantàstica, fruita blanca, records vegetals, codony, pell de taronja, cítrics i flors seques, bona complexitat, records làctics i bona cremositat, fons molt mineral i de bona persistència i final llarg.

   

Finalment com sempre tot lo bo s'acaba, hem arribat a les 5 de la tarda i son passades les 8, però per a mi es podrien fer les nou i les deu i les onze i les dotze....., no vull marxar! estic a punt de fer una marranada i posar-me a plorar, em vull quedar!!!!, però no, ens hem de comportar i així ho farem. Això si, no penso marxar amb les mans buides, ens hem d'endur un trocet d'aquest terroir a casa, així sempre que vulgui podré gaudir d'en Salvador i la Conxita.
Ens acomiadem de la família fent una promesa, tornarem!

Mil gràcies per tot.

www.massinen.com

El Celler de Can Roca

TOT UN ESPECTACLE DE TEXTURES I SENSACIONS.

Més de sis mesos esperant..., i ja està, ja ha passat, s'ha acabat, però les sensacions, l'experiència viscuda, els records, les textures, les imatges, i tot, tot..., quedarà per sempre, dins.., imprès en la memòria, guardat a pany i forrellat en el racó més profund del meu subconscient, allà estarà eternament, per alimentar la meva caixeta dels bons records, aquella que de vegades has d'obrir perquè et recordi lo afortunat i la sort que tens de tenir el que tens.

Dia 16 de Maig de 2013
Una imatge val més que mil paraules...

 

 


MENÚ FESTIVAL AMB MARIDATGE DE JOSEP ROCA.

 

 

Com ja us podeu imaginar, el maridatge va ser senzillament perfecte, hi van haver 5 vins que em varen engalipar per sobre dels altres i són: els Bassots 2008, Pedra de Guix 2010, Gratallops Partida Bellvisos 2010, Escombro 2011 i Idus 2007. Evidentment avui no toca parlar d'ells, però tindran una entrada cadascun d'ells al blog. Realment s'ho mereixen!!!.


Que comenci l'espectacle!!

Menjar-se el món: 
Mèxic: Guacamole, llavor de tomàquet, aigua de tomàquet i cilantre.
Perú: Caldo de ceviche.
Xina: Verduretes encurtides amb crema de prunes.
Marroc: Ametlles, rosa, mel, safrà, ras el hanout, iogurt de cabra.
Japó: Nucli de miso, dashi de nata i tempura de nyinyonyaki.




Olives caramel.litzades.

Cruixent de Gambeta, bombó de carpano amb aranja i sèsam negre, truita de moixernó.

Bombó de moixernó i  brioix de tòfona d'estiu.

Consomé de moixernó, miso i nyoqui de rovell d'ou.

"Olivada", gaspatxo d'olives negres, mousse d'oliva gordal picant, brunyol d'oliva negra, gelat d'oliva manzanilla, pa torrat amb oli, gelée de fonoll, gelée de sajolida i oliva picual.

Comtessa d'espàrrecs blancs i tòfona.

Amanida d'anèmones i navalles.

Tota la gamba: Gamba a la brasa, suc del cap amb algues, aigua de mar,  pa de pessic de plàcton.

Escamarlà al vapor d'Amontillado.

Vellut de carxofes amb Cynar.

Múrgules amb tel de llet i nous al curri.

Llenguado a la brasa amb all negre fermentat, all blanc, suc de julivert i llimona.

Lletons i ventresca de xai a la brasa amb albergínia, cafè i regalèssia.

Fetge de colomí amb ceba, nous caramel.litzades al curri, ginebró, pell de taronja i herbes.

Gelat de massa mare amb polpa de cacau, macarrons de vinagre de Xerès.

Adaptació del perfum Shalimar de Guerlain.  Crema de txai amb taronja sanguina, vainilla, mango i roses.

 


VIOLETES.  Esfera de canyella i violetes amb coco i toffee de mel.

Variat de petifours per acompanyar el cafè.

Vàrem viure un somni inoblidable, una experiència única, un record inborrable, varen ser quatre hores de sensacions i de textures que mai podrem oblidar.

Gràcies...

Vinyes Domènech

PASSIÓ, RESPECTE I HUMILITAT, GRÀCIES JOAN IGNASI.

Avui us explicaré una història, una bella història d'amor, el descobriment d'un paisatge, d'unes vinyes, d'un paratge màgic, inèdit, d'un lloc ple de pau, de passió, de respecte i sobretot de molta humilitat, on és respira amor i felicitat per tot el seu entorn, des de dalt, les vinyes del Teixar fins a les vinyes del Bancal.
A uns tres kilòmetres de Capçanes, per una pista estreta, cimentada, envoltada de vinyes i oliveres durant tot el seu recorregut enrevessat, ple d'embulls, resseguint i serpentejant les terres i boscos del Montsant i travessant vàries vegades una petita riera, finalment arribem a Vinyes Domènech.

Situada als peus de les serres de Llaberia i el Montalt, amb el Mediterrani a l'esquena, a uns deu kilòmetres, i la serra del Montsant al Nord, i amb una altitud d'uns 500 metres, les vinyes gaudeixen d'un microclima propi, i amb una verema força tardana, cap a finals d'Octubre, fa que els seus vins expressin al màxim la terra i el fruit, frescos, profunds, i possiblement amb molt del caràcter i l'emprempta del seu creador.

Arribem al Celler, allà ens espera el propietari, en Joan Ignasi Domènech, abans de continuar deixeu-me que m'introdueixi una mica dins d'aquesta persona tant entranyable, que ara puc dir, vaig tenir la gran sort de conèixer i gaudir de la seva companyia durant una curta però intensa estona.
Una persona, que en principi no tenia cap vinculació amb el món del vi, però que l'any 2002, si la memòria no em falla, es va enamorar, d'un lloc i un paisatge, i amb el recolzament de la seva família va crear la seva pròpia bodega, Vinyes Domènech en un entorn idíl·lic, amb 10 ha. de vinyes, sinó recordo malament, i situades dins un espai natural protegit. En Joan Ignasi és un personatge que desprèn tranquilitat, passió, felicitat i un gran amor per la seva feina, una persona que t'engalipa des de el primer glop, profund, intens, ampli, sense astringències, subtil, de pas sedós, persistent i sobretot equilibrat.
Una persona que et parla de les seves vinyes i els seus vins amb tendresa, que es preocupa diàriament, que mima les vinyes i aquestes li agraeixen aquest esforç i li donen lo millor de si. La terra et torna el que li dones.
Després d'aquest petit punt i apart, vàrem tenir el plaer de fer la visita al Celler amb ell personalment, i podem dir que vàrem tenir el gran no!.... l'inmens!!! privilegi de tastar vins, directament de les bótes, vins que encara no estan al mercat, i alguna altre sorpresa que ens tenia preparada en Joan Ignasi.
El primer vi que ens va donar a catar, fou el Furvus 2011, un vi fantàstic, i quin gran privilegi, garnatxa i merlot, un vi, femení, fresc, suau, molt perfumat, llaminer, balsàmic i amb un fons mineral, la subtilesa i elegància del Montsant, ufff!!! això promet!!.
Un dels vins que volia comprar aquí al celler, era el Rita, el vi blanc de la bodega, però per desgràcia meva, estava esgotat!!!! Nooooo!!!, però en Joan Ignasi, va tenir el detall de deixar-nos catar el Rita 2012 directament des de el Dipòsit Inox., quin gran privilegi, garnatxa blanca i macabeu, aromes intensos, afruitats, pera i préssec, amb molt de cos i volum, especiat, untuós, i molt persistent, un vi més complexe, capaç de maridar amb plats elaborats, arrossos, carns, peixos al forn, etc... Un vi amb caràcter.
Però lo millor encara havia d'arribar, entrem a la sala de barriques, allà on reposen les pròximes anyades que sortiran al mercat del Teixar, el Furvus i el Bancal, i en un racó de la sala, dues barriques a part de les altres, soles, en la foscor..., que són aquestes barriques??? Carinyena!!! Sí! Només dues, d'un nou projecte, d'una aposta personal, per extreure de la terra i la vinya el millor d'aquest Samsó. El millor de tot això és que el vàrem poder catar, mil gràcies, perquè sé, que possiblement no tindré el privilegi de poder adquirir una d'aquestes ampolles quan surtin al mercat, ja que de dues barriques no en sortiran gaires, això si és que finalment decideix treure-les al mercat, per aquesta raó, repeteixo, mil i una gràcies!!!.

Que puc dir del vi, espectacular, intens al nas, fruita negra i vermella, amb records a maduixetes silvestres, tocs florals fantàstics, acompanyats d'uns bons especiats, canyella, regalèssia, amb un subtil fons mineral, un vi suau, molt elegant, amb una pinzellada làctica, cremós, records de pastisseria que li aporta més complexitat, fresc i profund, un vi extremadament delicat, que vaig tenir la sort de gaudir-lo dins la sala de barriques de Vinyes Domènech, que més es pot demanar??

Després d'aquest festival de vins, tornem al hall del celler allà triem entre Furvus o Bancal del Bosc, jo personalment Furvus, agafem la copa sortim a fora, ens asseiem a la fantàstica terrassa exterior amb unes vistes que enterboleixen les mirades, mentre gaudim de la copa i reflexionem una estona, en silenci, i intentem pair mica en mica el bombardeig de sensacions i vivències adquirides.
Va ser una tarda màgica, intensa i inoblidable, que com tot, tant bo com dolent s'acaba, però que tan sols creuar la porta al sortir, vaig tenir clar que allà, jo hi tornaria.

Una cosa ens queda pendent Joan Ignasi, un favor que em vas demanar, quan obri el Teixar 2008 que tinc al celler et trucaré, el teu compromís és la meva passió i la teva passió és el meu compromís...

Salut!!

Dia per recordar, 4 de Maig de 2013