HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Finca Renardes 2013

SOPAR IMPROVISAT.

Bonic vespre el que ens hem regalat a casa del Patriarca i companyia, avui estàvem de petita celebració i ho hem gaudit en petit comitè. Sempre és un plaer gaudir de la família i si et cuiden i et mimen tant bé...., el plaer és doble o triple o..., bé, ja m'enteneu. Doncs som-hi!, una mica de pa amb tomàquet, embotits, principalment del Pallars, una mica de formatge i una bona amanida de tomàquets de Montserrat, tot això maridat amb un bon Penedès que el patriarca tenia per aquí, un vi, que pel preu, el podem considerar un bon vi de diari. Millor dit, un fantàstic vi de diari.
Apa doncs, salut i a viure!



D.O. PENEDÈS.
Bodega Parató.
Cupatge de Tempranillo, Cabernet Sauvignon i Samsó amb una criança mínima de 4 mesos en barriques de roure francès, americà i hongarès.
A la vista color vermell picota de capa alta, dens, amb el rivet granatós, amb llàgrima densa i lenta que tinta la copa, net i brillant.
Al nas ens mostra un bon ventall aromàtic, on predomina la fruita negra madura, records de confitures, agradables records de regalèssia, especiat i uns tocs de sotabosc, terra mullada, subtils sensacions torrades i un bon fons mineral.
A la boca és cremós, ampli, ens omple la boca de confitures de fruita negra, molt llaminer, balsàmic, acidesa equilibrada i tanins un pel secants però agradables, dolços, post gust especiat i mineral amb bona persistència i final llarg i molt aromàtic amb una bona sensació de frescor.


El vi ideal per un sopar improvisat i molt informal, pa amb tomàquet embotits i formatges, senzillament fantàstic dins del seu context.


Un vi de 5-6 euros. Per aquest preu correctíssim.

Unua 2011

ÀNIMA RIOJANA, CARÀCTER PALLARÈS.

Quan el Patriarca decideix marxar tres dies per terres del Pallars Jussà poden passar dues coses, o torna carregat de vi, amb ampolles de tots els petits cellers que es va trobant per la zona, Figuerola d'Orcau, Llimiana, Vilamitjana, Santa Engràcia, Orcau, i els que em deixo pel camí, o torna carregat de productes típics de la gastronomia de Tremp i rodalies, secallones, xolís, girelles, coques d'arengada, etc.., o com ha estat el cas, torna carregat amb les dues opcions anteriors. Jo personalment estic encantat de la seva elecció, ja que sóc un fan incondicional dels productes del Pallars. La coca d'arengada va durar un sol dia a casa, la secallona anem avançant i la girella quan comenci no hi ha qui em pari. I en quant al tema vins, ens esperen uns quants diumenges amb la fantàstica temàtica D.O. Costers del Segre.
Unua 2011 un vi de Tempranillo, em sembla que el primer vi d'aquest jove celler de Llimiana, d'aquí els seu nom, que en Esperanto significa "el Primer". Celler situat al costat del pantà de Terradets, als peus del Montsec, això queda reflectit en l'etiqueta del vi, que representa la silueta del Montsec amb el Terradets.


D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Mas Garcia Muret.
Cupatge d'Ull de llebre i Sirà amb una criança de 6 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color cirera picota amb rivet violaci, de capa mitja amb llàgrima densa i lenta, net i brillant.
Al nas és un vi amb un bon perfum de fruita negra madura, prunes, nabius, pell de taronja seca, bonics tocs anisats, especiat, pebre, clau, vainilla, agradable fons torrat amb alguns records fumats.
A la boca és un vi agradable, amb nervi, ampli, amb una agradable frescor, bon pes de la fruita negra, bona acidesa i tanins presents, madurs, post gust anisat, fantàstica persistència i final llarg amb els fins torrats molt presents.


Personalment, un Ull de Llebre català engalipador. Tota una sorpresa per al meu humil paladar.


El preu des de Llimiana directament uns 15 euros.

www.masgarciamuret.com

Valtravieso Reserva Especial 2004

EL TRESOR D'EN JOAN.

De vegades t'adones que els bons moments son millors si els comparteixes amb la gent que estimes i t'estima, això mateix passa amb una bona ampolla de vi, sempre és molt millor amb bona companyia. Doncs això és un clar exemple del que va passar dissabte. No hi ha res millor que algú cregui que el millor moment per gaudir d'un vi que feia molts anys que guardava per una gran ocasió, sigui el dia en que tu tens la sort de ser-hi i sobretot de coneixe'l per primer cop. Per a mi, i ho dic amb tota sinceritat i la mà al cor, és un honor i una satisfacció que difícilment puc explicar en paraules, tant sols compartir-ho de la manera que ho vaig fer, intentant que tots els que vàrem tenir la sort d'apreciar-la, gaudíssim d'una gran nit.


D.O. RIBERA DEL DUERO.
Valtravieso Bodegas y Viñedos.
Cupatge de Tinta Fina i petits percentatges de Cabernet Sauvignon i Merlot amb una criança de 18 mesos en barriques de roure francès i 15 mesos en ampolla abans de sortir al mercat.
Color cirera picota intens de capa mitja-alta i rivet rosat, amb una fina i abundant llàgrima, net i brillant.
Al nas és molt expressiu i equilibrat, de molta finura i elegància, notes de sotabosc i terra mullada, fruita negra madura, móres, nabius, espècies dolces, coco, vainilla, subtils records de tabac de pipa i de flors seques, fins torrats amb una evolució a torrefactes, cafè amarg.
A la boca és com al nas pura finura i molt elegant, equilibrat i rodó, de cos mig, amb una acidesa encara molt viva que li aporta un bon frescor i uns tanins fins, sedosos, bona intensitat de la fruita, balsàmic, post gust especiat i torrefacte, de bona persistència i final llarg.


Un petit tresor de la Ribera del Duero amb molta vida per davant.


Salut!.

Tocat de l'ala 2012

NASCUT A L'EMPORDÀ TASTAT AL BERGUEDÀ.

Després d'una petita excursió familiar pel parc natural del Cadí Moixeró, per poder gaudir de la natura i l'extraordinari paisatge, i d'unes petites però interessants classes de geologia de la zona, toca pensar amb el tema més important del dia, on dinarem? És una qüestió de prioritat absoluta, comença a ser tard i encara no sabem on acabarem, però Keep Calm que ens en sortirem. La sorpresa és majúscula quan unes paraules màgiques, tendres i dolces surten de la boqueta de la meva dona i diu: Per què no anem al Roures, he que estava per aquí?, com ja heu vist el tema de les distàncies no el porta gaire bé, cap novetat dins l'espècie, però no anava mal encaminada, li sonaven campanes per algun lloc i no sabia ben bé d'on. La idea em va semblar fantàstica, i encara més quan feia més de deu anys que no hi plantàvem els peus per allà. Doncs som-hi tu! carretera i manta, i cap a Espinalbet que hi falta gent.
Dues paraules per definir el nostre pas pels Roures, "Senzillament Apustuflant".



D.O. EMPORDÀ.
Celler Roig Parals i Coca i Fitó.
Cupatge de Garnatxa i Carinyena amb una criança de 4 mesos en bótes de roure francès i americà.
A la vista color cirera picota de capa alta i rivet granatós, de bonica llàgrima fina, net i brillant.
Al nas bona expressió de la fruita negra i vermella madura, móres, gerds, balsàmic, eucaliptus, herbes aromàtiques, especiat, clau, notes intenses del roure, agradables torrefactes, cacau i xocolata.
A la boca és melós, fresc amb una acidesa correcte, elegant i potent, records de la fruita en licor, records balsàmics i especiats, tanins madurs ben integrats, amb una bona persistència i final llarg amb notes amargues.


Un vi de 9 euros que al restaurant et costa 13.., això no te preu. Gran respecte pel vi, el consumidor i l'elaborador.


Salut i a viure!

vella Lola 2013

COM DOS ENAMORATS.

Després de veure i tastar aquest vi empordanès, em vénen al cap mil imatges de tavernes de pescadors, de petits racons de l'empordà, de les onades trencant amb força, de tabac de pipa, fins i tot de pirates (Jack Sparrow) i les seves històries de tresors amagats, però sobretot d'havaneres i rom cremat, així que res millor que una de la Vella Lola.

Tot mirant cap a llevant, veig marxar una teranyina
amb la proa cara al vent i el brogit de les gavines.
No estic sol mirant el mar, ben a prop hi ha una donzella
que amb ses mans fredes com l'aire
acomiada un pescador.

Sent enyor, sent melangia, o el record d'un bell amor.
La remor de les onades sembla que li trenqui el cor.

No pateixis, dolça noia, potser demà tornarà
i si l'oratge l'acompanya, quan torni t'estimarà.
Però si el vent el balandreja i fa rumb a l'horitzó
no et preocupis bella nina
que el meu cor és ple d'amor.

Un desig, una esperança, un afany, un desamor
el batec de les onades sembla un batec al seu cor.

No pateixis, dolça noia, potser demà tornarà
i si l'oratge l'acompanya, ell també t'estimarà.
Però si el vent el baladreja i fa rumb a un altre cor,
no et preocupis bella nina
que ja tens el meu cor.



D.O. EMPORDÀ.
Celler Mas Eugeni.
Cupatge de Garnatxa negra i Sirà amb una criança de 4 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color vermell robí amb el rivet granatós de capa mitja, net i brillant.
Al nas fantàstic perfum de fruita negra madura i fresca, records dolços de la vainilla amb tocs especiats molt aromàtics, pebres, mentolats sobre un subtils fons torrat fi molt agradable, records de xocolata.
A la boca és un vi gustós, fresc, àgil i divertit, elegant amb pas afruitat, llaminer, amb una gran acidesa i uns tanins presents, ben integrats, dolços de bona persistència i final llarg.

Des de Calonge amb molta força ataca la Garnatxa empordanesa!!


Gran descobriment, qualitat-preu un 10.


El preu d'aquesta Vella Lola és d'uns 5 euros.

www.cellermaseugeni.com

Thibault de Bréthous 2011

LES DÉTAILS DE MON BEAU-FRÈRE TON.

Avui gaudirem de la bona gastronomia Sallentina de la mà de la meva sogra, una joia, i de pas farem companyia i donarem una mica de conversa al meu sogre, una joia també, però en aquest cas en brut. Fins aquí les meves fantàstiques al·lusions a aquest fantàstic col·lectiu Sallentí.
La sorpresa m'esperava a Can Terrones, i és que el vi que jo portava el guardarem per una altre ocasió, ja que ens fotrem un gabatxín que tenia per aquí el sogre, de vegades aquest col·lectiu també és capaç de sorprendre. Bé, resulta que aquesta ampolla és un detall del meu estimat cunyat després d'un dels molts viatges que realitza durant l'any, vaja un vividor. O sigui que el gaudirem a la salut del Ton i de tota la família i els amics.


CÔTES DE SAINT MONT - (SUD-OUEST).
Celler Les Producteurs de Plaimont - Vignoble de Gascogne.
Cupatge de Tannat, Pinenc (o Servadou), Cabernet Franc i Cabernet Sauvignon amb una criança d'uns 8 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color vermell cirera amb rivet granatós de capa mitja-alta, amb llàgrima lenta, net i brillant.
Al nas d'entrada és mostra un pèl tancat, amb records de fusta vella, fumats, a mesura que respira en dona aromes de fruita negra i vermella fresca, records especiats, pebre i aromes de vainilla, pa torrat i records de brases, fons torrefacte, cafè amarg.
A la boca és molt suau, de cos mig, especiat, acidesa justa i tanins delicats, fins, subtils, post gust torrat amb final amarg de persistència mitjana.
Pel meu gust personal massa rústic, però hi ha d'haver de tot o ens avorriríem com ostres.


Tot i no ser el meu estil preferit, he gaudit del dinar i del vi..., i per suposat de la companyia de la gent Sallentina.


Au revoir!!

El Pícaro 2013

EL MURRI.

Gran treball de publicitat el d'aquest celler, realment son el tipus de vi que a mi, personalment m'entra per la seva etiqueta, jo ja he dit sempre que em deixo seduir molt pels ulls, si m'entra pels ulls la meva dona ja tremola.
Dia de muntanya a finals de Juliol, també ve de gust una mica de fresca després d'uns intensos dies de sol i platja. Doncs aquí estem, entre muntanyes, a la vall, però no entre vaques i camps verds de pastura respirant aire pur, noooo!!! a la vall si, però al bell mig d'Andorra la vella, entre contaminació, soroll, estres, rius de gent, botigues, trànsit...., relax total.
Jo ja he provat una parell de vegades de fer una mica de trekking amb la família, i he descobert que la muntanya que millor toleren és la de tipus shopping. Cadascú és com és.


D.O. TORO.
Celler Matsu Bodega y Viñedos.
Monovarietal de Tinta de toro amb una criança de 3 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color picota fosc amb rivet morat, de capa alta net i brillant.
Al nas és de gran intensitat aromàtica, fruites negres i vermelles, gerds, móres, nabius, maduixes, subtils records de llaminadures, especiat, vainilles, agradables i fins torrats i un fantàstic fons mineral.
A la boca és mostra agradablement afruitat, molt llaminer, suau i intens a la vegada, amb un bon cos, acidesa equilibrada i tanins madurs, dolços, agradables, de bona persistència i final llarg i intens.


Un vi a tenir molt en compte.
Per cert, Matsu significa Esperar en japonès.

èlia 2011

RESPLENDENT COM EL SOL.

Aquest és el significat del nom èlia, i és així com et pots sentir gaudint d'aquest vi si tots els astres s'alineen perquè l'ocasió sigui perfecte, nosaltres el vàrem tastar de nit i a la fresca, però realment ens va il·luminar com un gran dia d'estiu. Així és aquest petit tresor del Montsant un vi de contrastos, com les seves temperatures entre el dia i la nit, com el territori enigmàtic, màgic, misteriós i engalipador.
Ja tinc ganes de tornar per aquelles terres màgiques de Garnatxes i Carinyenes de vinyes velles, i poder gaudir de la seva gastronomia i la seva gent, ja queda poc, paciència noi.



D.O. MONTSANT.
Celler Ficaria Vins.
Cupatge de Garnatxa negra, Sirà i Cabernet Sauvignon amb una criança de 10 mesos en botes de roure francès.
A la vista color cirera picota amb rivet violaci de capa alta amb llàgrima densa i abundant, net i brillant.
Al nas de bona intensitat, caràcter varietal, aromes a fruita negra madura, prunes, móres, records bàlsamics, especiat i subtils tocs vegetals, pebrot, fons torrat i subtils torrefactes cacau, mineral.
A la boca entrada fresca, pas àgil, fruita negra, bona acidesa, equilibrat, tanins sedosos i dolços, ben integrats, post gust especiat i torrat, notes mentolades, bona persistència i final llarg.
Bona expressió del Montsant.


Deu ser que el Montsant em te engalipat.


Grans vins aquests del Celler Ficaria Vins.


www.ficariavins.net

I tant 2012

DESDELUEGU QUE SI !

Inmersos en ple mes d'Agost, després del nostre pas per terres empordaneses toca tornar a la rutina, i my god! com costa tornar-hi, però pit i collons! crec que en casos com aquests és on el període d'adaptació en persones adultes seria més que justificat, com amb els nens la primera setmana de Setembre, que només hi van unes hores al dia perquè no sigui tant dur. La depressió post-vacances passaria a ser una simple anècdota, dilluns 1 hora, dimarts 2 hores, dimecres 3 hores..., i així fins a divendres. Sort en tenim d'aquestes estones on un bon vi t'ajuda a ser positiu, optimista i a gaudir de la vida.
Per cert, ara m'heu fet pensar, demà aniré al despatx del Cheriff i li proposaré, estic segur de que la idea li agradarà.


D.O. MOTSANT.
Celler I Tant Vins.
Monovarietal de Garnatxa negra
A la vista ens mostra un atractiu vermell robí fosc, de capa mitja-alta amb una bonica llàgrima, net i brillant.
Al nas ens atrau per la seva bona intensitat aromàtica amb una fruita negra i vermella madura i fresca, molt balsàmic, pinzellades florals i records especiats i de suaus torrats molt agradables.
A la boca apareix tota la seva intensitat, bona entrada, ampli, magnífica sedositat, amb una gran acidesa, molt fresc, marcat per a fruita i les espècies, de bona persistència i final llarg.
Un vi per beure i beure en algun petit cafè de Gràcia després d'haver gaudit d'una bona nit de teatre.



Una fantàstica relació qualitat-preu.
Un "Gallifante" per l'equip del Montsant!!!!


Aquesta ampolla va dedicada a la fantàstica, increïble, engalipadora i estimada Tàtels Pérez, una de les grans actrius protagonistes de LLIBERT, l'obra de teatre més aclamada per la crítica en el 2013.
Cada cop que hi penso se'm posa la pell de gallina...
Salut i molta merda.