AUTO "VI-OGRAFIA" D'UNA VIDA - DIARI D'UN VI, VI, D'OR - 8 ANYS COMPARTINT VINS
HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...
Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.
"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"
Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.
Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.
Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.
Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.
Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.
Collbaix Cabernet Sauvignon 2006
El segon vi del Diumenge, ni millor ni pitjor, senzillament diferent, són com la nit i el dia. Jo personalment, em decanto per l'ÀN/2, però això és qüestió de gustos, repeteixo que això és una opinió personal. Un vi amb una personalitat molt marcada, de gran intensitat, en alguns moments, fins i tot grollera, atrevida, descarada, però amb encant i una certa màgia, a mesura que passa l'estona, tot es va suavitzant amb elegància, però sense perdre el seu gran caràcter.
DO. PLA DE BAGES.
Collbaix Celler el Molí.
Monovarietal de Cabernet Sauvignon amb una criança de 12 mesos en barriques de roure francès i romanès.
A la vista color cirera fosc de capa mitja-alta amb rivet grana, net i brillant i amb bona llàgrima. Així a simple vista, i per la seva intensitat i força en el color, hauria dit que era un vi d'anyada superior.
Al nas, és on més expressa el seu caràcter, fruita vermella madura integrada amb forts aromes vegetals, pebrot, sota-bosc, terra mullada, especiat i tocs torrats, que es van fent més evidents després d'una estona a la copa, donant pas a torrefactes, cafè, xocolata.
A la boca l'entrada és amplia, amb caràcter, untuós, bona acidesa i amb una tanicitat massa marcada, un pèl molesta, pel meu gust, records torrefactes en retronasal i un final llarg i persistent.
Segons la meva humil opinió, crec que encara pot evolucionar bé un parell d'anys en ampolla, per acabar de polir la acidesa amb els tanins i acabar d'arrodonir i equilibrar tot el conjunt.
La potència sense control no serveix de res.
13 EUROS.
ÀN/2 2009
El meu primer vi de les terres de Mallorca, i he de dir que estic encantat amb ell, és expressiu, fresc, divertit, un veritable plaer, un vi realment molt seriós i amb una qualitat inqüestionable.
Avui Diumenge, dinar familiar, el menú costelles i peus de porc a la brasa amb patates al caliu, escalivada i carxofes. Hi ha diversos vins per triar, recordeu que sóc a casa el meu pare, ja sabeu perquè ho dic, decideixo portar un vi que fa dies que tinc a la bodega, i tinc ganes de provar. Com ja us vaig comentar, ara som tres els que bevem vi, i amb una ampolla fem un pèl curts, no és pas gràcies al meu germà, com a molt es beurà un parell de copes, no és per criticar-lo, que quedi clar, si no tot al contrari, estic molt orgullós d'ell, jo sé, que sóc tot un referent per a ell, i això m'omple de joia.
Així que ja en tenim una segona ampolla a punt per si les mosques. Tot està a punt per un gran dinar de Diumenge amb la família.
VI DE LA TERRA MALLORCA.
Celler Ànima Negra
Cupatge de Callet, Mantonegre, Fogoneu i Syrah amb una criança de 13 mesos en bótes de roure francès i americà.
Al la vista color robí amb rivet lilós de capa mitja, net i brillant amb una llàgrima molt lenta i elegant.
Al nas, molt expressiu,un bon bouquet, fruita vermella i negre, molt fresca, mentolat, balsàmic, tocs florals que li donen aquest aroma tant agradable que em recorda al perfum (tipus Montsant), fons mineral molt subtil, amb tocs torrefactes.
A la boca és fantàstic, entrada sedosa, ampli, molt llaminer, fresc, amb el record de la fruita i els torrefactes molt ben integrats, tanins molt polits i agradables, pinzellades dolces i una estructura fantàstica, final llarg i persistent.
És un vi fàcil de beure i molt divertit.
L'ampolla és molt elegant, el preu uns 13 euros Mallorquins.
Atrium Merlot 2004
Per fi el malson d'aquesta gran ampolla (és una magnum), s'ha acabat, és lliure, per fi ha pogut complir amb la seva comesa, després de passar-se, vés a saber quants anys, en una casa de Torredembarra, presa, enganyada, estafada, perduda en una prestatgeria , obligada a exercir de gerro decoratiu, castigada a les altes temperatures, a la llum solar, al soroll, a les tortures més cruels que us pogueu imaginar. S'ha acabat, ja és entre nosaltres, el rescat ha estat complicat i complexe, però executat amb una gran precisió i professionalitat, tot un èxit, i avui, per fi, complirà amb el seu objectiu principal. Benvinguda a casa!
L'obrim i que respiri, són molts anys maltractada. Espero que encara estiguem a temps, o tot l'esforç haurà estat en va.
DO PENEDÈS
Bodegues Miguel Torres
Monovarietal de Merlot amb una criança de 6 mesos en barriques de roure...???
A la vista, color robí força evolucionat amb un rivet grana tirant a teula, de capa mitja, net i sense molta intensitat.
Al nas, d'entrada complexe, amb aromes animals, cuir, especiat, vainilla, fruita però molt madura i poc intensa, i un fons de la fusta i els torrats. Després d'una estona, la fruita és més present, acompanyada dels torrefactes, cafè, cacau i la vainilla. Bona evolució a la copa.
A la boca, entrada sensual, ampli, potent, records del cuir, la vainilla i els torrats, tot en un gran equilibri, tanins molt evolucionats, dolços, amb un final persistent i llarg.
Crec que ha estat un gran encert alliberar-la ara, si esperéssim més ja no hi seriem a temps.
Gràcies a tot l'equip de Rescat.
Avui seria una falta de respecte parlar de preus.
Monastir s.XXI Revolutio 2010
Aquest cap de setmana ha estat molt intens, si a vins em refereixo, és a dir, que tinc molta feina per davant.
Comencem per Dissabte, estem a Organyà!, i toca calçotada amb un grup d'amics, pinta un dia fantàstic, un bon solet, bona companyia, bon menjar i, sobretot, bon beure, espero... Dic espero, perquè aquest cop el vi no el porto jo, ja que l'anfitrió de la casa, el Xarli, és qui s'ocupa de tot ( Un nano força maco). He de dir, que puc estar tranquil, ja que és un gran aficionat al tema, i segur que disfrutarem de bons vinets.
M'agradaria fer un petit apunt, i és que érem vuit persones i només quatre vàrem beure vi. Bé, ja està dit, no comentaré res més al respecte perquè em poso dels nervis! Només dir que segueixo treballant perquè això canviï.
Tornant al tema que ens ocupa, el vi, vàrem obrir dues ampolles, una de elles aquest fantàstic Monastir s.XXI Revolutio, de l'altre ja en parlarem més endavant.
Bodega Monastir.
Cupatge de Graciano i Tempranillo amb una criança de quatre mesos en barriques de roure francès i americà.
A la vista, color cirera picota, de gran intensitat, capa alta i rivet violaci, molt net i brillant amb una llàgrima lenta que tinta la copa.
Al nas, fruita vermella fresca de gran intensitat, amb un fons torrefacte, cafè, caramel, balsàmic i tocs mentolats. És un vi que al nas, dóna molta sensació de frescor.
A la boca, entrada sedosa, molt cremós i fresc, làctic, records a iogurt de fruites silvestres, m'encanta!!. Equilibrat, tanins madurs i dolços, molt bona acidesa, post-gust torrefacte, un vi amb molt cos, final persistent i amb un final d'intensitat mitja.
Un vi molt interessant i molt divertit, d'aquells que no pots parar de beure.
És un vi de 6 euros, tot un plaer!!!
Records des d'Organyà.
Beronia Criança 2009
Aquí tenim un altre dels vins del lot de cata del curs que estic realitzant. El primer que vaig provar, si ho recordeu, va ser el Fortius Merlot, un vi de Navarra (està just a sota), aquell dia que millor que oblidem tots ràpidament. Aquest d'avui és un Rioja, més concretament de la Rioja Alta (Ollauri). Aquest vi, així d'entrada, pinta a Rioja Clàssic, el nom, l'etiqueta.., no sé, potser m'equivoco, ja ho veurem.
Avui no hi ha futbol, avui l'excusa per obrir una ampolla de vi, és que he de catar tots els vins del curs, i són 6!. De moment ja en porto dos, em queda un negre Reserva Rioja, un blanc de Rueda, Un rosat de Navarra, i un blanc del Penedès. Veient el tema us he de dir que aquesta nit pot ser memorable!!!. No, no, noooo..., tranquils, clar que no! era una broma!, no és la meva intenció catar-los tots avui. De fet, sí que els podria catar tots, si fes lo correcte en aquests casos, que és provar i escopir. Però els que em coneixeu, sabeu, que tot el que entra ja no surt! El vi és un bé massa apreciat per a mi, no el puc escopir!!!!!. O sigui, que me'ls beuré.
Ja us aniré explicant.
DO. RIOJA.
Bodegas Beronia.
Cupatge de Tempranillo, Garnatxa i Mazuelo amb una criança de 12 mesos en barriques de roure mixtes.
A la vista, color entre cirera i robí d'intensitat mitjana amb el rivet grana, net i molt brillant.
Al nas, fruita vermella en confitura, balsàmic, records de vainilla molt agradables i alguna pinzellada de regalèssia, tot sobre un fons torrat amb records a cacau i cafè. A mesura que es va obrint, els aromes torrefactes de la criança s'accentuen.
A la boca, entrada suau i agradable, amb un recorregut potent, intens i ampli, amb uns tanins agradables i dolços, amb els records de la confitura i els torrefactes, persistent, amb un final llarg.
És un bon Rioja Clàssic.
És un vi de 6 euros, un preu correctíssim! per un clàssic interessant.
Fortius Criança Merlot 2007
Ho tinc tot apunt!!! Tot és perfecte per una nit de bon futbol, bon menjar i bon vi!. Preparo una mica de sopar, tallo pernil, una mica de formatge parmesà i pa de pagès amb tomàquet. Obro una ampolla de vi, un Merlot de Navarra (Aquest vi pertany a un lot de cata d'un curs que estic realitzant ) i el deixo airejar una estona a la copa, i ara ja pot començar el partit!. Avui tinc bones sensacions, tant pel vi com pel futbol.
Doncs no!!! Cagada pastoreta!!!.
Només ha valgut la pena el sopar, un bon pernil acabat de tallar i un parmesà fantàstic, que realment he gaudit molt. La seva parella de maridatge, segons el meu humil paladar, no ha estat a l'altura, això no vol dir que fos un vi dolent, no!! QUE QUEDI CLAR!, senzillament, no ha estat capaç de seguir els passos que li marcava aquest meravellós àpat. Segurament la culpa ha estat meva, ja que he estat jo qui els ha obligat a ser parella de ball, i realment no ha estat una bona elecció. A part del maridatge poc encertat, el vi era correcte, ha estat divertit extreure-li les sensacions que m'aportava, que he de dir que no han estat moltes, però que hi farem! Llàstima del partit!! C......LLNS!!.
DO.NAVARRA.
Bodegas Valcarlos
Monovarietal de Merlot amb una criança de 12 mesos en roure francès i americà.
A la vista color cirera picota molt intens i brillant de capa alta, amb un rivet entre grana i teula, bonica llàgrima.
Al nas, sobresurt la fruita negra madura, pruna, cirera, licorosa, amb records a melmelada, pinzellades herbàcies amb un fons marcat per la fusta.
A la boca, l'entrada és suau, però de recorregut potent, torna a aparèixer la fruita, un pèl licorós, tanins marcats però sense molestar i amb el record de la fusta molt present, amb un final poc persistent.
El preu no el sé, però ho he buscat. Uns 7 euros.
La Cacciatora Pinot Nero 2011
La situazione è la seguente:
Pranzo in Tagliatella con gli amici, alcuni dei quali sumeliers, e come sempre, mi piace godere di una bottiglia di vino ai pasti. Sappiamo che in un posto così non dobbiamo chiedere nulla, solo accettare ciò che è, e rassegnarci. Ma questo non vuol dire che il vino sarà un disastro, no, no ... ma il servizio, le bevande, la temperatura del vino, ecc .., non è come vorremmo, ma è lì. Abbiamo la possibilità di chiedere non per il vino, ma non posso evitare, per quanto mi piace sperimentare. E gli amici che mi accompagnano, come ho già detto, alcuni sumeliers, d'accordo con me, anche se alcuni preferiscono ordinare una birra.
Una giornata per rendere grazie, e questa volta più che mai alla squadra sumeliers che a volte mi accompagnano in alcune situazioni difficili, come questo Sabato.
Devo dire che, nonostante i problemi che ho detto prima, mi piace il vino, per quanto ho potuto e miei sensi mi ha lasciato.
Un vino da tavola italiano, niente di più.
PROVINCIA DE PAVIA INDICAZIONE GEAGRAFICA TIPICA
Zona di Produzione Regione Lombardia.
Monovarietali di Pinot Nero.
La Descripció la faré amb català.
A la vista color cirera de capa mitja amb rivet lilós i poca llàgrima, brillant.
Al nas fruita vermella i negra per sobre de tot, aroma delicat, fràgil i un fons de fusta, torrat, correcte però amb poc equilibri.
A la boca entrada suau, plana, amb tanins marcats però sense arribar a molestar, poca acidesa, i amb records de la fruita amb una dolçor un pèl desmarcada de la resta. Final poc persistent.
Un vi de Taula, res més.
El preu 14 euros a la Tagliatella, una vergonya, i més, si penso que a Andorra vaig pagar 16 euros en un Restaurant per un Luis Cañas criança 2009.
La Fortune 2010
Els vins d'aquesta bodega són la meva debilitat, cadascun dels seus vins són L'ESSÈNCIA d'aquesta privilegiada regió. Estic parlant del Domaine A et P de Villaine. En l'entrada del blog de Les Clous, ja us havia parlat d'aquest celler.
Avui li ha tocat el torn a la Fortune 2010, he de dir que aquest, encara no l'havia provat, alguns dels seus germans sí, com les Montots o les Clous (blanc), o sigui, que m'ho agafo amb moltíssima il.lusió!!.
És una sensació fantàstica, però ja no només per aquest, sinó per qualsevol vi que encara no he provat, serà una nova experiència, que m'aportarà? m'agradarà? serà d'aquells que no oblidaré? o senzillament serà una gran decepció?... Quins nervis!!!, és tant emocionant l'abans com el després, com un nen petit abans de cagar el tió! o com els minuts abans de que comenci la final de Champions!. M'enteneu oi?.
He de dir, que em costa bastant obrir les ampolles d'aquest celler, senzillament perquè són difícils de trobar, però que c....llns!! per això les compro!!.
Aiiiiiii!!! per cert!!! ja no hi pensava!!!, Avui estreno unes RIEDEL noves!!!
Estic molt content, són les RIEDEL GRAPE PINOT NOIR. Són perfectes per vins de la Borgonya, i són precioses!!! quasi comparables a la meva dona!!! (he dit quasi?).
BORGONYA - CÔTE CHALONNAISE
Domaine A. et P. de Villaine.
Monovarietal de Pinot Noir amb una criança de 12 mesos en barriques de roure francès.
Millor si podeu decantar-lo mitja hora.
A la vista color robí molt brillant amb el rivet grana, de capa mitja-baixa i llàgrima molt elegant.
Al nas, d'entrada es mostra un pèl tancat, no l'he decantat (gran error), però mitja hora després és molt expressiu, fruita vermella, gerds, groselles, records florals (violetes), tot molt, molt integrat amb la fusta de gran qualitat, molt equilibrat.
A la boca, entrada suau, elegant amb molta subtilesa, bona acidesa i uns tanins vellutats, madurs fantàstics, molt equilibrat amb els records de la fruita i algun torrefacte, final persistent.
Aquest vi, és pura finura i elegància. Encantador, una carícia pel paladar.
Aquesta ampolla val uns 17 euros, si no recordo malament.
Le meilleur de tout cela est d'être capable de partager.
La Llobeta 2007
Avui estic realment molt feliç i orgullós, basicament per dues raons, per fi el meu pare compra bon vi, i el meu germà ja en beu!!!!!!!. La cultura del vi s'està impregnant cada cop més al meu voltant, i això em fa feliç. Estic emocionat, començo a recollir el que he anat sembrant!. Esperem que això no s'aturi.
Non stop Wine!!
Tornant al meu pare, toca felicitar-lo que avui és el seu aniversari!
FELICITATS PAPA!!!
Bé, com cada Diumenge, toca dinar a casa els papes, i com cada Diumenge, jo porto el vi, però avui..., Sorpresaaaa!!! El meu pare a comprat vi, bé, ell ja en compra normalment, però ara és diferent, comença a comprar vins amb bona relació qualitat-preu, és que abans s'ho bevia tot (amb molt de carinyo papa!). Jo havia portat un Braó 2009 que guardaré per una altre ocasió. Aquest cop toca gaudir d'aquest fantàstic vi del Pla de Bages.
Som-hi doncs!!
DO.PLA DE BAGES
Collbaix Celler el Molí
Cupatge de Cabernet Sauvignon i Merlot amb una criança de 12 mesos en barriques de roure francès, americà i romanès.
És un vi que presenta pòsits, millor si el podeu decantar.
A la vista, color robí de molta intensitat amb el rivet grana, capa alta amb la llàgrima lenta que tinta la copa, net i brillant.
Al nas, fruita vermella i negra molt madura, com confitura, ben integrada amb la fusta de qualitat, balsàmic, records de vainilla, torrats, cacau i cafè, vi complexe, molt interessant.
A la boca, entrada potent, amb una bona acidesa, tanins integrats, suaus i dolços, això fa que sigui un vi molt llaminer, records de cacau i cafè, final llarg i persistent.
Un vi que invita a beure.
El preu està sobre els 12 euros.
Dido 2008
Som divendres al vespre, i no hi ha millor manera de començar el cap de setmana que amb un bon vi, i sinònim de bon vi....Montsant. Vaig al celler , i com sempre, em costa deu i ajuda decidir-me. Després de molta indecisió, finalment crec que és un bon moment per l'última ampolla de Dido que em queda. Un vi creat pel celler la Universal, que pertany a Sara Pérez i René Barbier Jr. Fills de José Luis Pérez i René Barbier, propietaris de Clos Martinet i Clos Mogador. Dos de les persones més importants en la recuperació del Priorat. Bé, ja estem al dia.
És un dels primers vins que vaig tenir a la meva jove bodega, avui ha deixat de formar part d'ella, però ha passat a formar part d'algo millor, ara ja és part de mi. Aquest vi ha passat a un altre nivell, al nivell de les sensacions, de les percepcions, dels records eterns i inoblidables, d'aquells que t'atrauen, t'engalipen, t'hipnotitzen de tal manera que, la felicitat omple tots els teus sentits.
Avui, potser sí que he begut massa!!!
DO.MONTSANT
Celler Venus La Universal
Cupatge de Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah amb una criança de 9 mesos en roure francès.
A la vista, color cirera pilota, de capa alta amb el rivet grana, molt brillant i amb una llàgrima glicèrica, preciosa, que no pots deixar d'observar.
Al nas d'entrada es mostra tancat, l'hauria d'haver decantat una estona, el deixo vint minuts a la copa i el canvi és espectacular. Fruita vermella i negra, floral, balsàmic, pinzellades de vainilla, molt agradable, sobre un fons torrat amb records a cacau, molt expressiu. És un Montsant fantàstic, molt perfumat un cop obert. MONT-PERFUM!!!!!
A la boca, entrada potent i agradable que t'omple la boca, amb molt cos, estructurat, equilibrat, tanins vellutats, records de fruita i amb post-gust torrefacte, cacau, final persistent i molt llarg.
Quin gran caràcter tenen els Montsant!!!
12 euros que val l'ampolla.
Proveu-lo, val molt la pena.
Peter Jakob Kühn Jacobus Riesling 2010
Amb aquest blanc acaba la trilogia de vins que va començar al Monvínic, espero poder tornar algun dia a aquest meravellós espai dedicat al vi.
Aquest fantàstic Jacobus, va ser elecció de la meva dona, ja que nosaltres som una parella totalment clàssica, si a vi ens referim. Ella, només blanc, el negre no li agrada (sí que li agrada però encara no ho sap), però això, d'aquí a un temps ho penso canviar, ja veureu com ho aconsegueixo, quan se'm posa una ceba al cap....!!!!. I jo un enamorat del vi negre, això no vol dir que no m'agradi el blanc, sinó tot al contrari, m'encanta!!, però si he de triar, negre!.
Doncs bé, ens mirem la fabulosa carta digital, i ens decidim per aquest Riesling Alemany de la zona de Rheingau. De fet decideix ella, ja que és una enamorada d'aquesta varietat, a mi ja m'està bé!.
DO. RHEINGAU - ALEMANYA
Celler Weingut Peter Jakob Kühn
Monovarietal de Riesling, no sé el temps de criança, però ja ho esbrinaré.
A la vista, color palla, molt brillant i una llàgrima molt densa i lenta, de seguida es nota que serà un vi gras i untuós.
Al nas, força expressiu, notes cítriques, fruites tropicals, llevadures, poma verda i records florals, fons mineral.
A la boca és d'entrada suau i elegant, untuós, gras, amb bon cos i gran acidesa que li aporta un toc picant, pinzellades dolces, mineral amb final persistent.
Un Riesling molt correcte.
El preu de la copa 5 euros, i l'ampolla la podeu trobar per uns 16 euros.
Gesundheit und schälen !!
Château de Fosse-Sèche Eolithe 2009
Continuo amb un altre dels vins negres del Monvínic, en aquest cas, el vi que ens entrava amb el menú. Un vi molt peculiar, i que realment ara, encara em pregunto si em va agradar o no. Totalment diferent al Borgonya que em varen servir primer. Segons explicació del sumelier que ens va servir, un vi amb unes característiques molt típiques de la Val de Loire de la zona de Saumur.
Va ser el meu primer vi d'aquesta denominació , i us ben juro que no l'oblidaré mai, estic segur que el tornaria a reconèixer, sense dubtar-ho.
Us agrada el pebrot escalivat? I els aromes a brasa, o a pa torrat? I a mina de llapis?
Sóc un ignorant, ara tot em sorprèn, però és el que acostuma a passar quan ets verge de la majoria de regions vinícoles del món, per aquesta raó estem aquí, bé.., jo sóc aquí, per conduir-vos i guiar-vos dins d'aquest món desconegut, en el que us trobeu perduts, indefensos, nus..., i en el qual se m'ha atorgat la missió de protegir-vos i donar-vos el coneixement perquè, en un temps llunyà, sigueu capaços de donar els vostres primers passos, en aquest univers tan complexe, el vi.
Aiiiii! Perdoneu, això passa quan et poses a escriure a quarts de dotze de la nit. I que consti que no he begut res!!.
ZONA VALLEÉ DE LA LOIRE - AOC SAUMUR - FRANÇA
Celler Château De Fosse-Sèche
Cupatge de cabernet Sauvignon i Cabernet Franc amb una criança en barriques de roure i acer inoxidable.
A la vista, color cirera fosc amb rivet robí de capa mitja, net i força brillant.
Al nas és on em va sorprendre de debò, amb una gran intensitat aromàtica, per a mi, personalment massa marcada per l'aroma a pebrot verd escalivat, brasa, amb records a pa torrat, especiat, pinzellades de fruita i mina de llapis, mineral.
Després d'això, he de reconèixer que em feia una mica de por la fase gustativa, però no, va ser tot un plaer.
A la boca, entrada potent, però sedosa, amb molta subtilesa, marcada acidesa i molt frescor, records torrats i fumats, tanins marcats però sense arribar a molestar, un vi amb caràcter i persistent.
Una bona experiència.
Aquest vi, és una bona excusa per endinsar-se en els vins de la Valleé de la Loire.
El preu uns 13 euros.
Chocolate Block 2010
No!! tranquils, no és que se m'hagi girat la castanya, segueixo amb el blog de vins!!. Aquest és el nom que li han posat a aquest vi Sudafricà. No deixa de ser curiós, basicament perquè us puc assegurar que la xocolata, no hi és per enlloc. Bé.., després d'una hora a la copa, podriem dir que els tocs torrefactes que apareixen, són cacau o xocolata. Després de reflexionar profundament en el tema, arribo a la conclussió, de que el nom, potser no té res a veure amb el vi, o si, o..., no sé! potser el color del vi els recordava a la xocolata amb cirera, o el fill del propietari és adicte al cacau, o simplement és marketing, un nom atractiu perquè la gent s'hi fixi, els cridi l'atenció i el comprin. Si realment és així, ole, ole i oleeee!!! amb mi els ha funcionat, he de dir que jo vaig comprar aquest vi perquè em va fer gràcia el nom. (Sóc així de burrot!!).
Aquest és el segon vi, que vaig portar a casa el sogre ( recordeu? el paradís del Maset del Lleó!!), és un vi que em va agradar força, amb caràcter.
(Si voleu profunditzar una mica més en la història del meu Sogre visiteu l'entrada del Petit Bernat 2012)
DO. FRANSCHHOEK
Celler Boekenhoutskloof (tranquils! es diu així, no és que tingui rampes als dits quan escric).
Copatge de Syrah, Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Cinsault i Viognier amb una criança de 15 mesos en roure francès.
A la vista, color vermell robí, de capa mitja-alta, intens, net i brillant
Al nas és expressiu, bona intensitat de la fruita amb un bon equilibri amb la fusta, especiat, floral, records fumats i minerals, tocs de regalèssia. A mesura que passa el temps millora amb aromes. Si ens hi esforcem mooolt, trobarem la xocolata, ànims!!.
A la boca, és elegant, llaminer, sedós, amb un bon cos i uns tanins ben integrats en el conjunt, records de la fruita i la fusta, final llarg.
Un vi interessant a un preu massa elevat.
30 euros!!!! que val l'ampolleta dels c....lns!!!
Domaine Fourrier Aux Echezeaux Pinot Noir 2009
Abans de tot, dir-vos que aquest és un dels vins que vaig poder degustar al Monvínic, ja vaig dir que dedicaria una entrada apart a cadascun d'aquests dos fantàstics vins.
Com ja vaig comentar, tot va ser perfecte, el lloc, l'ambient, el servei i com no.., les copes! Ja he dit alguna altre vegada, que si teniu la oportunitat de gaudir del vi amb aquestes meravelloses obres d'art de cristall, ho entendreu.
Sabeu que faré????? Una entrada dedicada a RIEDEL! Que us sembla? Bé oi? Doncs vinga!!! Queda dit al blog.
A lo que anàvem, com deia, estàvem molt a gust, molt relaxats i realment això fa que tots els teus sentits és concentrin al cent per cent amb el que realment importa, el vi, i quin vi! My god!!! Un Borgonya, fantàstic, un Pinot Noir espectacular. En realitat, no és que hagi provat molts Borgonyes, sinó tot el contrari, poquets, poquets, però els que he provat m'han emocionat, siiiiii! Ja ho sé! Sóc un flipat!!! Però és el què hi ha.
DO. BORGONYA AOC GEVREY-CHAMBERTIN
Celler Domaine Fourrier.
Monovarietal de Pinot Noir amb una criança en barriques de roure francès.(no sé quant temps ha estat de criança en les barriques, però ja ho esbrinaré).
A la vista, color cirera de capa baixa amb el rivet grana-violaci (potser un pèl més tirant a violeta), molt net i brillant, amb llàgrima lenta i preciosa.
Al nas, és molt expressiu, amb la fruita vermella molt fresca, com acabada de collir, gerds, groselles, i molt floral, aromes a violetes, balsàmic. Fins i tot amb la copa sobre la taula, els seus aromes, inpregnen el teu espai, m'encanta. Al fons la fusta, noble, de qualitat i molt subtil, records torrefactes de cacau. Algú diria que està un pèl verd, que li fa falta ampolla, potser sí, però així, a mi, ja m'engalipa.
A la boca és on et deixa garratibat, és on tot el que has anat descobrint a la vista i al nas és fa realitat. Entrada suau i sedosa, que et va omplint la boca de un gran frescor, tota la fruita en la seva màxima expressió, equilibrat, amb bon cos i estructura i uns tanins bellutats de gran qualitat. Persistent i amb un final llarg, llarguíssim!!! Sembla que no hagi d'acabar mai.
Si us plau! Si és un somni no vull despertaaaaaaaar!!
Preu de la copa 11 euros
Petit Bernat 2012
Per fi!!!! ja és aquí! després de l'exit de l'anyada anterior, recordo que es va esgotar en molt poc temps, he pogut aconseguir una caixa d'aquest vi de casa meva (Pla de Bages).
Toca dinar a casa els sogres (sempre és un plaer) i aquest cop decideixo que jo portaré el vi, no per res, nooo!! basicament perquè sinó, ja sé el que m'espera....
A casa el meu sogre, sempre hi ha hagut el mateix vi, SEMPRE!!, des de que sóc fill adoptiu d'aquesta família de Sallentins, no he provat un altre vi que no sigui el Maset del Lleó. També us dic que aquest vi, es mereix un apartat apart, en honor al seu fan incondicional, "El Meu Sogre".
Bé doncs, a lo que anàvem. El divendres vaig rebre la caixa de Petit Bernat, i el dissabte tenia el dinar a casa els sogres, o sigui, que ja tenia cuques per provar-lo, i així també li feia un favor al meu sogre i li donava l'oportunitat d'experimentar noves sensacions, d'obrir nous horitzons, no és bona la monogàmia vinícola..., gens!!!.
Porto dos vins, i decideixo que siguin ben diferents entre si, i així tots puguin apreciar les peculiaritats entre l'un i l'altre. El Petit Bernat seria el primer i el Chocolate Block (ja en parlaré més endavant) el segon, basicament perquè el Petit Bernat és un vi jove, amb poca criança i en principi ha de ser un vi més fresc i més fàcil de beure, no tan complexe.
DO. PLA DE BAGES.
Celler Oller del Mas.
Cupatge de Syrah, Cabernet Franc i Merlot, amb una criança de 3 mesos en barriques de roure francès.
A la vista, color grana, amb el rivet violaci, de capa mitja, amb llàgrima densa, net i brillant.
Al nas, d'entrada, es mostra un pèl tancat, lo millor hauria estat poder-lo decantar una mitja hora, la fusta està molt present,i els records fumats i torrats, especiat, tot lligat amb la fruita, més apagada, cirera, mores. Després d'una estona a la copa és més expressiu.
A la boca, és llaminer i molt agradable de pas suau, fresc amb uns tanins fins i dolços, equilibrat amb un bon final.
Segons la meva opinió aquesta anyada 2012 ha crescut en complexitat respecte a l'anterior, és un petit gran vi. Una feina ben feta, i a quin preu!!!!.
Si podeu decanteu-lo, segurament les sensacions variaran una mica.
El preu, uns 5 euros.
Molí dels Capellans Trepat 2010
Si això hagués sigut una cata a segues, ja l'hauria cagat!!!, aquest vi, hauria jurat que era un Borgonya, eus aquí la meva ignorància e inexperiència total. Bé, per aquesta raó aquest blog, per aprendre, per a descobrir, per a equivocar-se, per a sentir..., això és lo més emocionant i màgic d'aquest món, mai saps el que t'espera, cada vi és una nova experiència, plena de noves sensacions, una sorpresa rera una altre.
Un Pinot Noir de la Borgonya!!! Noooooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!! És un Trepat de la Conca de Barberà!!!! Fantàstic!!!.
És el meu primer Trepat, sí amics! Era verge de Trepat! i us asseguro que no l'oblidaré mai, és un Trepat fantàstic aquest Molí dels Capellans! És d'aquells vins que no cal maridar amb res, és pot disfrutar sol, sempre amb bona companyia i bona música de fons.
DO. Conca de Barberà.
Celler Molí dels Capellans
Monovarietal de Trepat amb una criança de 6 mesos en roure francès
Per si no ho sabíeu, el Trepat és autòcton de la zona i és en l'única regió del món on es cultiva.
A la vista, color cirera de capa baixa (em recorda els vins de la Borgonya) amb rivet grana, molt net i brillant, amb una bonica llàgrima.
Al nas, gran explosió d'aromes, amb molta intensitat, la fruita vermella fresca (gerds, groselles, mores) i floral (violetes), al cap d'una estona a la copa, records torrefactes.
Sí Senyor!!!!.
El preu uns 11 euros, val la pena provar-lo.
Monvínic
Avui m'agradaria parlar-vos d'un lloc, un espai de somni dedicat als vins, als vins del món. Un lloc on qualsevol amant del vi ha de visitar.
Monvínic és un bar, un restaurant, un celler, una botiga, una biblioteca i més, però tot relacionat amb l'apacionant món del vi.
Monvínic, com s'explica a la seva web, és un espai divulgador de la cultura del vi, un centre de referència internacional. Dit això, he de dir que és un lloc fantàstic on pots anar a gaudir de la seva carta de vins internacionals a copes, amb vint-i-cinc referències que canvien quasi diàriament, a l'espai bar de vins, on també pots dinar i sopar gaudint del menú de 25 euros, o de la seva carta de tapes i racions.
Si això no et convenç, pots accedir al restaurant o millor dit, a l'espai culinari, que sota la direcció del xef Sergi de Meià, ens proposa una carta moderna i d'arrels profundes amb un gran respecte pels productes de la nostra terra. Una carta que es canvia diàriament.
Arribem a dos quarts de dues, amb l'intenció de gaudir d'una copa de vi abans d'anar a dinar. Entrem i ens rep una noia a la recepció, amb una educació i amabilitat increïble, ens acompanya fins al bar de vins, allà un dels molts sumeliers del local, ens porta la carta de vins. És una carta digital!!!! És una tablet!!. El sumelier, ens dóna una petita explicació de com funciona, un menú on pots triar, vins a copes, ampolles o accedir a la botiga de vins.
Carta de vins.
Dono una ullada a la carta, al menú de vins a copes. El gran avantatge d'aquesta, és que ens dóna la possibilitat de degustar vins d'arreu del món o vins que no compraríem mai, per tema econòmic i que d'aquesta manera tenim la possibilitat de gaudir a preus raonables.
Abans de continuar, hauríeu de saber que tot és perfecte. El lloc, acollidor, modern, tranquil i amb bona música. L'equip de sumeliers, professional, amable, educat i sempre amb un somriure. Les copes..., RIEDEL!!!!!!! no podia ser d'una altre manera, fantàstiques i sinó m'equivoco són de la sèrie GRAPE
Riedel Grape
Ens decidim per un blanc i un negre. El blanc un Rheingau, Jacobus Riesling 2010, un blanc Alemany de la cara nord del Rin. El negre un Borgonya (AOC Gevrey-Chambertin), Domaine Fourrier Aux Echezeaux 2009 Pinot Noir.
Avui no comentaré els vins, ja que el protagonista del blog és l'espai, el lloc, l'entorn. I crec que els vins degustats mereixen de totes totes, un apartat per ells sols. Només us diré que vaig acariciar el cel amb tots els meus sentits.
Estem tan a gust, que decidim que ens quedem a dinar al bar de vins, ara jo no puc marxar!!, he de gaudir fins l'última milèssima de segon i intentar retenir-ho tot dins el meu subconscient, per sempre.
No sé pas, quan podré tornar. I ja sabeu.., CARPE DIEM!!
Ha estat un somni fet realitat, de debò.
El Coto criança 2007
Últim dia per terres no catalanes i avui el vi només el degustaré jo, per aquesta raó l'ampolla és de 3/8. La varietat d'aquests tipus d'ampolles en els restaurants acostuma a ser molt limitada, en aquest cas, he de dir que he quedat sorprès ja que he pogut triar entre 5 o 6 referències. Finalment em decideixo per un clàssic de la Rioja. Més o menys, ja sé el que m'espera, i avui em ve de gust, perquè no! No sóc un entusiasta d'aquests tipus de vins, però crec que s'ha de saber apreciar i valorar qualsevol "vino".
Bé doncs, abans de començar amb la meva valoració personal, us he de dir, que per a mi, és un vi que no em va aportar res. Un vi amb poques sensacions.
DO. RIOJA
Celler el Coto de Rioja
Monovarietal de Tempranillo amb una criança de 12 mesos en barriques de roure americà i 6 mesos en ampolla.
A la vista, color robí amb rivet grana-teula, amb poca capa, net i brillant. Un vi evolucionat.
Al nas, d'entrada és poc expressiu, destaca la fusta per sobre de tot, records a fruita negre, però bastant tapada per la fusta, al cap d'urna estona d'estar a la copa, apareixen tocs de vainilla i d'espècies. Algun record a torrefactes.
A la boca, entrada agressiva i licorosa amb molta fusta, força acidesa, amb poc cos i un final persistent.
Tot i això, he disfrutat força, potser perquè el menjar que l'acompanyava ha ajudat bastant, o millor dit, mooolt!!
El preu 6-7 euros, realment no és pot cobrar més. Segons la meva opinió.
Luís Cañas Criança 2009
Ja era horaaaa! El temps que feia que sentia parlar d'aquest vi, i avui de rebot, ja que havíem demanat un altre vi que no tenien, finalment hem pogut gaudir de les seves sensacions.
El maridatge ha estat espectacular, risotto de ceps amb foie i filet de vedella a la brasa. Al vi, li queien les llàgrimes de felicitat! I a mi també!!!!!
He de dir, que tant el vi com el menjar, ens han anat molt bé al equip de sumeliers per intentar paliar el dolor que algun de nosaltres sentia després d'un matí esgotador de targeta de crèdit. Ha estat com una sensació balsàmica el poder seure i disfrutar d'un àpat en el qual, per uns moments ens hem pogut oblidar de tot, i ens hem deixat portar per les sensacions. Gràcies Lluís i gràcies vedella (no sé com et deies, però gràcies).
A la vista, color entre cirera fosc i robí, amb un rivet grana i una llàgrima molt lenta i elegant, net i molt brillant.
Al nas, bona intensitat aromàtica, d'entrada la fruita vermella fresca, records balsàmics, torrats, torrefactes, làctic, notes de espècies i fons mineral. És un gran plaer la paleta aromàtica d'aquest vi, fins i tot, després d'una hora, pinzellades de cuir i regalèssia, però molt subtil.
Quina passada!!! De debò!!
A la boca, un Rioja d'entrada sedosa, suau, però que omple la boca, expressiu, equilibrat, tocs làctics, que combinats amb la fruita vermella em recorden a un iogurt de maduixa, tanins força polits, molt agradables però presents, estructurat, final força persistent.
El dilluns me'n vaig a comprar u a caixa de 6 ampolles! Aquest vi l'he de tenir a la bodega si o si!
8,50 euros, al restaurant ens a costat 15,50 euros.
Marmellans
Seguim estan a Andorra, baixem de pistes i parem en un restaurant, a l'entrada de la Massana, el Prat Gran. Quan pujàvem al matí m'ha fet gràcia i ho he comentat al grup de sumeliers que m'acompanya, i hem decidit que ho provaríem. Així que parem, i mirem la carta, una parella que surt, ens comenta que es menja molt bé i que el preu és molt correcte. Doncs vinga, som-hi!!! Cap a dins!!!
Restaurant modern, amb molta llum natural, agradable. Tot molt correcte a primera vista. Ens porten un full plastificat, és el menú. No ens donen opció a carta i nosaltres tampoc ho demanem, ja ens està bé el menú, que he de dir que és ampli, amb una bona selecció de primers i segons plats, molt variat.
Però la sorpresa arriba quan demanem el vi de la casa, o sigui el que entra amb el menú. És un Montsant??? Si, si..., de Capçanes, el nom Marmellans i l'anyada???.... No en té!!!! és un vi sense anyada! He de dir que estàvem una mica Acollonidos tot el grup de sumeliers, però en aquesta vida no hi ha res millor que una bona i agradable sorpresa, com la que ens ha donat aquest vi.
Sempre hi ha gent que aquestes coses no les sap apreciar, com els esp.....nyolitos de la taula de darrera, que per millorar la gasosa varen demanar el mateix vi que nosaltres, Ai Senyor!!! Bé, tot són costums i mals hàbits, que hi farem!.
Un vi que et serveixen en un menú de 10 euros ja ens podem imaginar el que pot valer, però està més que demostrat que el preu no ho és tot, i que hem d'aprendre a valorar les coses pel què ens aporten i el què ens fan sentir, i no pel que digui l'altre gent.
DO. MONTSANT.
Celler de Capçanes.
Cupatge de Ull de llebre, Garnatxa i Carinyena, segurament ha estat en barriques de roure però no ser el temps.
A la vista, color robí amb rivet grana de capa mitja-alta, llàgrima densa, net i brillant
Al nas, sobresurt el típic perfum del Montsant de intensitat mitja, aromes a fruita vermella, gerds, maduixes, floral i records de vainilla i canyella amb un fons mineral.
A la boca, entrada potent, amb la fruita ben present, suau, amb tanins dolços, i post gust torrefacte, amb un final poc persistent.
Un vi molt recomanat!
Val 3-4 euroooooos!!!
Auzells 2010
Primer de tot us he de dir que si aneu a Andorra, heu de tenir clar i assimilar que us foteran unes hòsties, que us deixaran distrets, però si ho teniu clar, esteu preparats i conscienciats, endavant , pit i c........llns!!!
El mes normal és que us cobrin més del doble per una ampolla, o sigui que s'ha d'anar amb molt de compte, o a vegades t'emportes grates sorpreses quan en un menú, et serveixen un vi fantàstic, amb una gran relació qualitat-preu, que et deixa esmaperdut i titadistret !!!
Aquest cop em vaig decidir per aquest vi tant peculiar i tant diferent, que ja feia temps que volia provar.
Aquest cop he de donar les gràcies a tot l'equip de sumeliers que m'acompanyava en aquesta vetllada i que gràcies a totes les aportacions s'ha pogut elaborar aquesta cata.
Els companys de ball d'aquesta nit són: petxina farcida de marisc al forn i tronc de Salmó a la brasa amb verdures.
DO. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Tomàs Cusiné.
Cupatge de Macabeu, Chardonnay, Sauvignon blanc, Müller thurgau, Albarinyo, Riesling i Muscat amb una criança de 3 mesos en bótes.
A la vista, color groc pàl·lid amb tocs daurats, net i brillant amb una bonica llàgrima, segons en CR i MR. Dens.
Al nas, un vi molt intens vi expressiu en aromes, cítrics, pinya ( LP), plàtan i records dolços molt agradables amb pinzellades de vainilla i canyella, acompanyades de tocs florals.
A la boca, és un vi gras, untuós, records dolços i equilibrat. És un vi sabrós que t'omple la boca, amb un final llarg.
Un vi que ens ha entusiasmat molt a tots, sobretot a LP, i que MR creu que li falta frescor i lleugeresa, una opinió més.
Una vegada més agrair a CR, MR, LP , totes les aportacions sobre la cata, i espero que això sigui un abans i un després, sobre el que ens espera a partir d'ara.
El vi en una botiga uns 10 euros.
A Andorra en un restaurant, 20 euros!!!
No hace falta decir nada mas!
Bru de Verdú 2010
Dinar amb uns amics en un restaurant, aquest cop no sóc jo qui tria el vi, em deixo portar, em deixo sorprendre.
Què et sembla si provem el Bru de Verdú?
- Costers del Segre??? Em sembla bé, no l'he provat mai.
Ampolla bordeus amb una etiqueta seriosa però molt elegant, un avanç del que ens espera a l'obrir-la, una feina ben feta, amb seriositat i respecte.
DO. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Cercavins
Cupatge de Syrah, Ull de llebre i Merlot amb una criança de 6 mesos en roure francès, americà i húngar.
A la vista, color cirera fosc amb el rivet grana, capa mitja-alta amb una llàgrima lenta que tinta la copa.
Al nas, és un vi on es percep el seu pas per fusta, força expressiu, d'entrada fruita negra amb melmelada, ben combinada amb la fusta, torrats, espècies i balsàmic.
A la boca, entrada potent, on destaca clarament la bona fusta, amb tocs minerals, tanins marcats, bona acidesa que compensa la seva marcada tanicitat, fresc, estructurat, records torrats i final persistent.
Un bon vi a un bon preu!
Uns 8-9 euros.
Salut i pela!!
Groc 2010
He de dir que fins ara la gran majoria de vins blancs de Rueda que havia provat, eren bastant iguals entre ells, no m'aportaven res de nou, fins aquest dissabte passat.
Fa un parell de dies vaig posar una ampolla que tenia al celler a la nevera, per si a la dona li venia de gust un blanc, a vegades es queixa de que no en tinc mai cap de fresc.Bé doncs, aquest dissabte, van venir uns amics a sopar, res especial, algo ràpid, ja que no teníem gaire gana ni ganes de complicar- nos. O sigui que, uns frankfurts, els altres amanides, pizzes..., com jo dic, "Menjar Guarro".
Però a mi, sigui pizza, xuleton, bacallà, o amanida, sempre ha de caure un vinet, blanc, negre, cava o champagne, és igual. Així que vàrem obrir l'ampolla de la nevera, ben fresqueta!!!!.
Quina gran sorpresa aquest blanc de Rueda, molt diferent a tot el que havia provat d'aquesta denominació anteriorment, una injecció de noves sensacions molt positiva .
DO. RUEDA.
Celler Groc
Monovarietal de Verdejo amb una criança en acer inoxidable, no sé el temps, i si fos per mi, hagués jurat que havia passat per fusta ( imagineu- vos la meva ignorància).
A la vista un color groc or brillant preciós, ja ens parla de la seva fantàstica acidesa, molt net i una llàgrima lentíssima i molt densa.
Al nas, expressiu, cítrics, llimona i tocs de llima, poma verda àcida, però tot això amb un record dolç, com a vainilla, per això dic lo de la fusta, tot molt equilibrat sense despuntar.
A la boca és espectacularment untuós, gras, amb molt de cos, és un blanc que es pot mastegar, bona acidesa, amb un pas per boca sedós, un vi que t'omple la boca, un plaer.
Ha estat una gran sorpresa!
Per cert! Estic molt content perquè ja n'hi ha uns quants, d'aquests amics i familiars, que ja s'atreveixen a expressar les seves sensacions davant d'una copa de vi, i això em fa feliç.
El preu són uns 8 euros, sinó recordo malament!
Apa doncs! Vaig cap al sobre, que ja toca! Fins demà " Corazones".
Organza 2007
Diumenge migdia, on anem a dinar??? Som a Andorra amb la família i uns amics que arriben demà, quatre dies d'esquí, si el temps ens ho permet, esperem que sí, perquè sinó ens passarem els dies de "shopping" i tampoc és qüestió de cremar la Visa.
A veure, on estàvem??? Ahhh, si! ... On anem a dinar??? Jo ja fa dies que ho tinc clar!!! Fa dies que ho porto al cap, la dona hi està d'acord, doncs som-hi!!! Que ens ho passarem bé!!!
Del restaurant us he de dir que és bastant sibarita, m'encantaaaaaaa!!!, sobretot la carta de vins i el celler que tenen per poder comprar les ampolles més exclusives del mercat.
Un exemple de la carta:
- Salmó Carpier ( espectacular!)
- Foie Gras d'ànec casolà (també l'hem demanat, som addictes al Foie)
- Canelons casolans de vedella i pollastre amb Foie gras ( com els de la meva sogra!! Quan tornem li demanaré si els compra a Andorra, jejeje!!!)
- Morro de bacallà amb confitura de tomàquet i pebrot del piquillo ( em sembla que aquesta nit somiaré amb el bacallà ).
Això és el que hem demanat, però també hi ha pernil Joselito, ostres Guillardeau, rabo de toro, etc...,
I tot això ho hem maridat amb aquest fantàstic blanc anomenat ORGANZA 2007 dels germans Eguren.
D.O.Ca. RIOJA.
Celler Sierra Cantàbria.
Cupatge de Garnatxa blanca, Viura i Malvasia. Criança d'uns 8 mesos en roure francès.
A la vista és d'un color groc palla molt viu, brillant i net, llàgrima densa gràcies a la criança en bóta. Una peculiaritat de l'ampolla, és que en el fons presenta uns pòsits de petits cristalls de sucre. Curiós!.
Al nas és fantàstic, he de dir que aquests blancs que passen un temps de criança en bóta, són els meus preferits. Aromes intensos de fruita, plàtan, pinya, el toc dolç, l'aporta la vainilla (fantàstica), amb records a pastisseria i un punt de regalèssia.
A la boca és suau, sedós amb molt de cos, equilibrat, amb els records de la fruita i la vainilla molt presents, un vi molt fresc.
Realment l'ampolla per dos s'ha fet moooooolt curta! Més per mi que per la dona, que ja anava una mica torta.
El preu de l'ampolla uns 14 euros. Sabeu que m'ha costat al restaurant????............
16 EUROOOOOOS!!!! No pot ser!!!! Així sempre, si us plau!!!!!