HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Ramón do Casar 2015

OS ADEUSES

A l'etiqueta de l’ampolla, en Ramon, el patriarca (casualitats de la vida), ret homenatge a tota l’emigració gallega, amb una foto d’ Alberto Martí on retrata el comiat del vaixell Montserrat al 1955 des del port de A Corunya.
Nosaltres l’hem compartit amb un sushi correcte a la ciutat Condal, abans de poder gaudir (patir) d’un dels pitjors musicals que he vist al llarg de la meva vida, per no dir el pitjor, que per sort a dia d’avui ja no està en cartellera al teatre  Apolo. És una llàstima veure com grans obres amb grans actors i actrius no triomfen, i han de buscar-se la vida en petits teatres posant diners de la seva butxaca, obres que et fan saltar la pell i les llàgrimes, obres mestres de gran qualitat. I grans produccions nefastes i ridícules, de teatre de escombraries,  arriben a les grans sales, per deslluir gèneres tan bonics com són els musicals, amb posades en escena patètiques, vestuaris de segona i amb sis ballarins justets, per omplir un escenari  immens, acompanyats d’una veu en off entre cançó i cançó perquè els pobres actors ofegats, puguin respirar . Tot segurament perquè aquest és fill de l’altre, i l’altre és fill d’aquest, o la nena del productor vol ser cantant i ningú se n’adona que l’únic lloc on podria fer-ho és a la dutxa, i sola. O ves a saber tu, hi ha tantes injustícies...


Salut i Ribeiro! perquè el que és espectacle.......


RAMÓN DO CASAR 2016
D.O. RIBEIRO
Bodega Ramón do Casar
Cupatge de Treixadura, Albariño i Godello amb criança amb les mares.
A la vista color groc pàl·lid amb tons daurats, amb fina llàgrima densa, net i brillant.
Al nas és de bona intensitat, força expressiu,  notes de fruita blanca madura, poma, notes de préssec i quelcom tropical,llima i pinya, notes florals i herbàcies de menta i eucaliptus, records subtils de mel amb algun record d’espècies dolces.

A la boca és fresc i agradable, amb una subtil untuositat, melós, amb un bon equilibri, amb la fruita ben marcada, amb una bona acidesa i un post gust amb algun record mineral.


Aquests “Os Adeuses” els dedico al musical que ja no és en cartellera.


El preu us 18 euros al restaurant, a botiga uns 12 euros.


Cap comentari:

Publica un comentari