HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Mans de Samsó 2009

L'EXCEL.LÈNCIA DEL TERROIR.

Avui les paraules són en va, desapareixen, es fonen en la brisa del moment, no cal dir res, no espatllem aquest instant, aquest moment màgic, on el vi ens expressa amb tota la seva força, el que li ha donat la terra.
Com si d'una obra de teatre es tractés, gaudint de cada sensació, immers, engalipat, hipnotitzat, amarat dels personatges de tal manera, que tot el que ens envolta no té cap importància. Tan sols un somriure o una densa llàgrima et delaten..., Sí! per uns instants, he estat al paradís.

Avui aquestes mans, m'han acariciat com mai ningú ho havia fet.



D.O. MONTSANT.
Celler Vinyes d'en Gabriel.
Monovarietal de Carinyena amb una criança de 12-14 mesos en barriques de roure francès.
A la vista, color cirera picota, molt intens de rivet entre grana i violaci de capa alta i una llàgrima molt lenta, densa i abundant que tinta la copa. Molt net i brillant. A la vista ja és un espectacle...., mare meva el que ens espera!!!.
Al nas, tot ell fa honor a les paraules intensitat i expressivitat, gran complexitat aromàtica en una perfecte harmonia i subtilesa, un vi que si tanques els ulls et transporta al Montsant, al seu terroir. Fruita negra madura, fantàstiques sensacions florals, regalèssia, increïbles torrats, algun molt subtil record a tabac de vainilla, balsàmic, especiat, anís, a mesura que es va obrint es torna encara més expressiu, apareix la xocolata i el cafè, espectacular!, records de sotabosc, com a pinassa, i una fantàstica mineralitat.
Un espectacle de Sensacions.
A la boca es SUBLIM, complexe, ampli, intens, untuós, carnós, profund, una entrada en boca capaç de despertar tots els sentits, amb molt de cos, un vi que es pot mastegar, estructurat i molt equilibrat, sensacions afruitades, melmelades, i records torrats fantàstics, de gran persistència, amb una gran acidesa, uns tanins vellutats immensos, integrats de manera espectacular en tot el conjunt, gran mineralitat i un final etern. Un vi d'una gran subtilesa que invita a beure i beure, tot i els seus 15 graus que no es noten per enlloc.



Existeix la perfecció?
O el sol fet de ser perfecte ja és un defecte?....


Això no té preu. Salut!
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)