HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Finca Viñas de Arcilla 2011

TRENCANT LES NORMES.

Fa uns anys en Goyo va decidir començar a investigar i experimentar a la vinya per intentar la recuperació d'aquells aromes, sabors i olors que, segons ell són els propis de la Ribera del Duero però que han estat ocults o emmascarats durant els últims anys per factors de modes absurdes i estúpides, pe les quals molts cellers s'han deixat portar, perdent tota la personalitat i caràcter dels seus vins, i el.laborant al gust personal d'algun gurú de moda. Modes com l'ecxés de fusta, la sobre extracció, l'ús d'enzims, conservants, etc.., donant com a resultat vins emmascarats, pesats, amb un excés de calidesa, amb poca personalitat i sense expressió del terroir. Goyo és un viticultor apassionat per la recuperació de les vinyes velles i de les pràctiques tradicionals, de vegades oblidada per aquesta viticultura moderna. És un home convençut de que el vi es fa a la vinya, no al celler.



D.O. RIBERA DEL DUERO.
Bodega Goyo García Viadero.
Monovarietal de Tinto fino amb una criança de 16 mesos en bótes de roure francès.
A la vista bonic color cirera amb el rivet lilós de capa mitja-alta amb abundant llàgrima, lenta i fina, net i brillant.
Al nas és autèntic, fruita i terroir, la fruita negra madura, nabius, móres, cireres, notes balsàmiques, mentolades, notes de pell de taronja, pinassa, espècies exòtiques, records minerals, notes fèrriques, sanguini i un subtil fons torrat molt fi amb notes de cacau.
A la boca és madur, exuberant, llaminer, ampli i amb cos, marcat per la fruita i la mineralitat, amb una gran acidesa i tanins marcats, vellutats, amb notes de llevats, amb una bona persistència i de final llarg amb records de sotabosc.


Expressió i caràcter.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada