HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Finca los Quemados 2016

SABER FER.

Sincerament no sé els cops que ja ho he comentat, però en Goyo ens ha obert els ulls a una nova Ribera, aquella terra on també existeixen els vins frescos, nus, francs i autèntics, d'acideses vibrants i sense excessos de sobre maduracions, on la terra i la vinya s'imposen a la criança, a les correccions i rectificacions, i als gustos imperatius dels grans gurús.
Obrir una ampolla de Goyo és destapar el pot de les essències, és sentir-se com un nen amb sabates noves, és tenir la certesa de que quelcom màgic passarà, és senzillament com esperar la nit de reis.



D.O. RIBERA DEL DUERO
Goyo García Viadero
Monovarietal de Tinta Fina amb una criança de 4 mesos en inox i 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera picota amb el rivet violaci de capa mitja-alta i amb abundant llàgrima fina que ens tinta molt lleugerament la copa, net i brillant.
Al nas, després d'una bona ventilació, aromes de fruita negra madura, nabius, prunes, cireres, notes especiades i ceroses, records vegetals, herbes aromàtiques, llorer, fulles de te, i un fons amb un marcat caràcter mineral, on destaquen les notes terroses i de pedra seca.
A la boca és mostra molt sucós, sàpid, de caràcter afruitat, de bona amplitud i de pas lleuger, amb una acidesa tensa i directa que ens marca tot el recorregut, tanins fins i sedosos, fins i tot amb una certa rusticitat molt entranyable, un vi de molta persistència i final molt llarg.


Terra, vinya i clima en una ampolla,


El preu a botiga uns 24 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari