No ha estat un dissabte qualsevol, des de el dia que vàrem planificar la sortida d'aquest cap de setmana passat tenia un presentiment molt sospitós que m'envoltava la ment i tots els pensaments, com una mena de pessigolleig a les cames i a la panxa, aquella mena de sensació que tenia quan era petit la nit abans d'anar d'excursió amb l'escola.
Finalment va arribar el dia més esperat per tots, una gran "cosinada" per una de les terres que més feliç em fa poder trepitjar, gaudir i respirar, sí estimats meus...,el Priorat. Un somriure es dibuixa al rostre, sensació de felicitat i benestar, tranquilitat, relax, pau i sobretot molta cultura i història.
La ruta comença a Siurana, visita obligada si mai us deixeu caure per la comarca, un poble entre la serra del Montsant i les muntanyes de Prades, a uns 700 metres d'alçada, senzillament espectacular. Continuem direcció a Escaladei, per desgràcia no ens dona temps de visitar la Cartoixa per qüestió d'horaris, així que farem una petita parada per comprar el meu estimat oli de Cavaloca i una copa de vi al wine bar dels Cellers d'Escaladei, que per cert, és preciós. Sense gaire temps per res més, agafem el cotxe i carretera i manta direcció a Falset, allà ens espera la Marta, al Hostal Sport, on gaudirem d'un dinar fantàstic en companyia d'una ampolla de Vespres 2013 per començar i que ho rematarem amb un fantàstic Finca Dofí 2001, encara en tremolen les cames, my god!!!.
Després d'aquesta fantàstica estona acariciant els núvols, i sense temps per masses floritures, de pet al cotxe i som-hi cosins! tots cap a Poboleda, allà ens espera una família encantadora, en Salvador i la Contxita, per despullar-nos tots els secrets de les seves vinyes i els seus vins ecològics de la DOQ. Priorat.
Arribem a Poboleda i agafem una pista que ens porta territori endins, entre vinyes, boscos, costers i molta llicorella, uns quatre o cinc kilòmetres fins que finalment arribem a Mas Sinén, una petita masia de pedra rodejada pels quatre costats de vinyes de garnatxa i carinyena entre d'altres.
Allà ens esperen en Salvador i la Contxita, ja anem quinze minuts tard, una de les coses que menys suporto, però avui ha anat així, primer de tot una disculpa i comencem la visita tot fent un tomb per les vinyes.
Mentre passegem enmig d'aquest paratge espectacular, i després d'escoltar, intentant amarar-te dels seus coneixements, t'adones del que més t'aporta en Salvador és una sensació d'alegria i felicitat, de benestar, de vida plena, una manera de viure i de satisfacció personal, i a mi, i suposo que a tots els que estem allà ens ho encomana. Durant les tres hores que va durar la visita vaig poder sentir el plaer de viure del que estimes.
Mentre passegem i conversem, en Salvador ens invita a tastar els diferents tipus de raïm que te plantats a la finca, des de la fantàstica garnatxa i la carinyena fins al cabernet, el Syrah o el Marcelan i així poder apreciar les diferències entre uns i altres.
Després d'una caminada molt relaxant i enriquidora, en Salvador ens porta a la masia, on ens explica el procés des de que és rep el raïm fins al seu repòs en les bótes al celler. És aquí on les nostres estimades princeses, amb això en refereixo a les petites, les grans de princeses ja poca cosa queda (amb aquest comentari em guanyaré un bon ceballot), tenen la gran sort de poder experimentar el bazuqueig (pigeage), l'enfonsament del barret amb el most, realment una experiència que han gaudit molt. Després d'això hem tingut l'oportunitat de tastar el most, les princeses no n'han deixat ni la llàgrima!, espectacular. D'aquí al celler on reposen les bótes del que serà el pròxim Mas Sinén, petit, criança i coster.
Ara si, toca tastar-los ja!, del celler anem a la segona planta on està ubicada la sala de tast, és aquí on finalment tastarem quatre vins, tot un privilegi. Comencem el tast amb el Petit Mas Sinén 2010, el vi negre més jove de la bodega amb una criança de 6 mesos en roure, amb un bonic color picota i un rivet violaci i de llàgrima que tinta la copa, molta fruita vermella intensa, fins torrats de bona cremositat, especiats i records minerals, de tacte vellutat, bona acidesa i tanins intensos i agradables.
Continuem amb el Mas Sinén negre 2008, amb una criança de 12 mesos en bótes de roure, un vi més complexe i intens que l'anterior, fruita madura, especies dolces, vainilla, regalèssia, floral, vegetal, balsàmic, un festival de sensacions, profund i mineral.
I això no para!, som-hi! Mas Sinén negre 2007, per a mi, personalment espectacular! expressió total del terroir, picota de capa alta i rivet violaci, llàgrima densa i lenta, de gran complexitat, fresc, profund, elegant, de gran estructura, molt ampli i potent, fruites silvestres, especiat, records de violetes, increïblement balsàmic, anisat, fantàstics torrefactes i una profunda mineralitat, carnós, voluminós, equilibrat amb una fantàstica persistència i final molt llarg.
Vinga Salvador, no paris! Ara li toca el torn al Mas Sinén blanc 2012 amb un bonic color groc palla intens i brillant amb reflexes daurats, untuós, garnatxa blanca fantàstica, fruita blanca, records vegetals, codony, pell de taronja, cítrics i flors seques, bona complexitat, records làctics i bona cremositat, fons molt mineral i de bona persistència i final llarg.
Ens acomiadem de la família fent una promesa, tornarem!
Mil gràcies per tot.
www.massinen.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada