HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



+ ritme blanc 2010

MARCANT EL RITME DEL DISSABTE.

Mentre intentem suportar la calor com millor sabem, piscina, cervesa, bombolleta, etc.., comencem a escalfar motors, a cal Patriarca, per la gran Clandestine Pool Party de diumenge, i no se m'acut cap millor manera de fer-ho, que amb un fantàstic Priorat de l'Albert Jané. Tots els seus vins, sempre sota el meu punt de vista personal, són senzillament extraordinaris, i l'altre dia remenant pel celler em vaig topar amb una petita joia del 2010, i evidentment no vaig poder esperar més, altres cosestes que vaig anar trobant les guardo per la mega festa del diumenge, vaja festival que ens espera.
Salut i Garnatxa..., amb una mica de Macabeu!!


D.O.Q. PRIORAT.
Acústic Celler.
Cupatge de Garnatxa blanca i Macabeu amb una criança de 3 mesos en bótes de roure francès però només el 30% del vi, la resta en inox, o al revés, després criança conjunta de 11 mesos amb les mares.
A la vista color groc daurat amb reflexes verdosos, gras, dens, amb bonica llàgrima fina, net i brillant.
Al nas és intens i molt expressiu, aquest temps en ampolla li ha anat fantàstic, s'imposa la pedra, la llicorella, lo mineral, acompanyat de les notes de la fruita blanca madura, pera, també el préssec i la pinya, especiat, anís, fonoll, herbes aromàtiques, sotabosc i agradables aromes florals.
A la boca és untuós, gras, amb molt de cos, sedós, records de la fruita, la pera i el préssec, amb un gran equilibri, de molta intensitat, 14 graus molt ben portats, amb una acidesa encara molt viva i amb un fons mineral extraordinari, de gran persistència i un final llarguíssim amb records anisats.



Qualitat pels quatre costats, res més a dir.


El preu a botiga uns 14-15 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari