HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Toro Albalá Amontillado Reserva Especial 1965

EXPERIÈNCIA RELIGIOSA.

Tancar els ulls i respirar profundament, en un silenci absolut, quasi místic, intentant gaudir de la copa sense distraccions, tant sols les mirades de complicitat entre nosaltres, mirar, olorar, tastar i finalment sentir, res més..., tant sols gaudir i esperar, esperar..., i esperar a que es produeixi la màgia, i la màgia és produeix. En aquest moment només pots esperar les llàgrimes del plaer absolut, aquelles petites gotes de felicitat , relliscant pell avall, per fer sentir el que sents en un sol gest. Somriu, company, acabes de tocar el cel amb els dits.

Salut.


D.O. MONTILLA-MORILES.
Bodegas Toro Albalá.
Monovaretal de Pedro Ximenez envellit pel sistema de criaderes i soleres mitjançant la criança oxidativa.
A la vista color caoba amb tons ambres, mel amb matisos castanys, molt untuós amb una densa llàgrima molt gruixuda i extremadament lenta, molt net i brillant.
Al nas és una meravella, punxant, aromes molt complexes, mel i orellanes, notes de fruits secs, avellanes, records de vernís, pell de taronja, cítrics, toffee, praliné, fustes fines, aromes d'armagnac, iode, salí, records dolços de fruita passificada, espècies com la vainilla,
A a boca és encara més gran, sedós, potent, etern, llarguíssim i de gran finor, complexe, manté la mateixa intensitat que al nas, sec i amb una fantàstica acidesa, amb unes fantàstiques notes salines en perfecte equilibri, molt cremós amb un fantàstic post gust iodat, i amb notes de fruits secs, avellanes, de persistència infinita, que no s'acaba mai, realment una experiència única i eterna.
Superb!!!


Hi ha poques coses comparables a una meravella com aquesta.

El preu uns 133 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada