HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Gautheron Chablis Premier Cru Vaucoupin 2014

INFANTICIDI ??

Quan la cosa s'anima fins a límits insospitables, poden passar vàries coses, des de parlar més del compte de qüestions que no vénen al cas i que ningú n'ha de fotre res, a fer l'animal de tal manera que l'endemà t'agradaria amagar-te sota les pedres i no sortir durant segles, a portar tanta saturació d'alcohol al cos que ni una esponja seria capaç d'absorbir, i en conseqüència el teu aparell locomotor no és capaç de coordinar-se amb les ordres que li dona el cervell, i la llengua també decideix anar per un altre camí, o com és el cas del dissabte passat el teu estat d'eufòria, o l'eufòria en general de tots els convidats, tenen la capacitat d'obligar-te de manera involuntària a cometre un infanticidi. Puges les escales amb una sola intenció i res t'aturarà, obres el celler i sense pensar-ho gaire o gens..., ho fas!.
Quan ets conscient del que has fet, ja és massa tard. Ja ens l'hem fotut!





A.O.C. CHABLIS PREMIER CRU – BOURGOGNE
Domaine Alain Gautheron
Monovarietal de Chardonnay amb una criança de 3 a 8 mesos segons l'anyada amb les seves mares.
A la vista bonic color daurat pàl.lid amb subtils reflexes verdosos, amb una agradable sensació greixosa i amb llàgrima lenta i fina, net i brillant.
Al nas és ampli i expressiu, de molta intensitat, amb notes mentolades i records d'anís, fonoll, aromes florals, espècies dolces i notes cítriques, fruita blanca fresca i un fons mineral molt calcari, guix.
A la boca és exuberant, elegant, molt rodó, madur i suau, gras, dens i amb molta frescor, és un vi madur i saborós, gran harmonia de tot el conjunt amb records salins, cítrics i minerals, pedra seca, molt persistent i final llarg amb records amargs.

Jove... si, i què!, estava de puta mare!, l'Arcadi ho pot confirmar.

Cap comentari:

Publica un comentari