HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Leonardo Brunello di Montalcino 2011

TOSCANA, 1452 AL 1519.

Científic, inventor, pensador, anatomista, naturalista, enginyer, arquitecte, pintor, escultor, urbanista, músic, poeta i d'esperit universal.
La mort de Leonardo el 2 de Maig de 1519, és també el començament de la dispersió i la pèrdua de dos terços dels cinquanta mil documents originals multidiciplinaris redactats en toscà antic i codificats per ell. Cada carnet, manuscrit, pàgina, croquis, dibuix, text i nota fou considerat plenament com una obra d'art. No han quedat més que uns tretze mil documents, dels quals una major part fou conservada a l'arxiu de Ciutat del Vaticà.

       “LEONARDUS VINCIUS: QUID PLURA? DIVINUM INGENIUM,
        DIVINA MANUS
       EMORI IN SINU REGIO MERUERE.
      VIRTUS ET FORTUNA HOC MONUMENTUM CONTINGERE
     GRAVISSIMIS IMPENSIS CURAVERUNT.”




BRUNELLO DI MONTALCINO D.O.C.G.
Cantine Leonardo da Vinci.
Monovarietal de Sangiovese amb una criança de 24 mesos en bótes de roure eslau.
A la vista intens color vermell picota amb reflexes porpres, amb abundant llàgrima lenta i fina, net i brillant.
Al nas és intens i perfumat, aromes de fruites com les móres, cireres o gerds, records d'herbes aromàtiques i notes especiades com la regalèssia, fulla de tabac i aromes terrossos, turba i pedra seca.
A la boca mostra una bonica elegància, equilibri de l'alcohol amb l'acidesa i el dolçor, marcat caràcter mineral i afruitat, amb uns tanins suaus, de sabor intens i una bona persistència especiada i final llarg.

Un molt bon Brunello, però no és dels que emocionen (opinió molt personal)

Cap comentari:

Publica un comentari