HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



La Creu Alta 2014

HOME SWEET HOME

Realment no sé la raó, potser per l'entorn, la novetat d'una nova llar inspiradora, o potser per la frescor de la melodia, potser per l'essència del rock dels 80 i 90, o simplement ha estat tot casualitat, però avui el dia i el vi m'inspiren Mötley Crüe.


You know I'm a dreamer
But my heart's of gold
I had to run away high
So I wouldn't come home low
Just when things went right
It doesn't mean they were always wrong
Just take this song and you'll never feel
Left all alone
Take me to your heart
Feel me in your bones
Just one more night
And I'm comin' off this
Long and winding road
I'm on my way
I'm on my way
Home sweet home
Tonight tonight
I'm on my way
I'm on my way
Home sweet home
You know that I've seen
Too many romantic dreams
Up in lights, fallin' off
The silver screen
My heart's like an open book
For the whole world to read
Sometimes nothing keeps me together
At the seams
I'm on my way
I'm on my way
Home sweet home
Tonight tonight
I'm on my way
Just set me free



D.O.Q. PRIORAT.
Bodegas Mas Alta.
Cupatge de Carinyena, Garnatxa i Syrah amb una criança de 18 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color grana fosc amb el rivet lilós, de capa alta, gras, amb abundant llàgrima densa, net i brillant.
Al nas és molt intens, amb aromes de fruita negra, nabius i móres, prunes, altament balsàmic i amb infinitat d'herbes aromàtiques mediterrànies, fonoll, farigola, romaní, records de préssec i pell de cítric, taronja, envoltat per la immensa mineralitat de la pedra seca, apareixen records florals molt subtils recordant les violetes i quelcom d'espècies exòtiques.
A la boca és un vi ampli, potent, de molt volum, profund, intens, un vi que mostra la cara més complexa de la zona, marcat per la fruita i les espècies, molt ben arrupits per la immensa mineralitat, d'acidesa marcada i tanins madurs, dolços, aportant estructura, un vi molt persistent amb una agradable rusticitat, segurament de la carinyena i un final llarg i mineral amb records torrats de cafè.


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)