HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Vega-Sicília Único 2008

EL TREN DE MITJANIT.

Al llarg de la vida se't presenten bastantes oportunitats per poder triomfar o per arribar a assolir un objectiu, només has de decidir quan les agafes.
Segurament et trobes amb algunes que no t'acaben de convèncer i les deixes córrer; altres que consideres interessants i les agafes i altres que quan ha arribat el moment, no estàs segur d'aquella elecció, la deixes passar i pots esperar a que arribi una altra o buscar-la per una altra banda.
El millor és veure els avantatges i els inconvenients d'agafar-la o no quan es presenta la oportunitat i llavors decidir si és el que vols, està a les teves mans aquesta decisió.
Jo sóc més de cop calent, de pim pam, si passa agafa-la!


En aquest cas, el tren s'havia d'agafar.


D.O. RIBERA DEL DUERO
Bodegas Vega Sicília.
Cupatge de Tempranillo i Cabernet Sauvignon amb una criança de 64 mesos en diferents tipus de bótes de roure i quasibé 5 anys més en ampolla abans de sortir al mercat.
A la vista color vermell robí fosc amb el rivet grana, de capa mitja-alta i abundant llàgrima, densa i lenta, net i brillant.
Al nas és aclaparador, captivador, orgàsmic i seductor, el seu perfum és capaç de hipnotitzar tots els sentits, els aromes complexes de flors blaves, violetes, espígol combinats amb harmonia quirúrgica amb les notes mentolades, regalèssies, fruita madura, licor de cassís, móres, maduixes, espècies exòtiques, anís estrellat, vainilla, canyella, aromes torrefactes, de toffee i cafè amarg, tot ben arropat per una immensa mineralitat extremadament fresca. Extraordinari, enorme, únic!
A la boca és un espectacle de subtilitat i elegància, és un vi fi però ferm, amb un paladar extremadament polit tot i la seva joventut, bouquet complexe i de perfil clàssic, però marcat per un caràcter més atlàntic, gràcies al seu extraordinari frescor i a una acidesa que marca tota la seva estructura i el seu pas de principi a fi, la complexitat aromàtica és infinita, amb una persistència captivadora i un final infinit marcat per la extrema i fresca mineralitat.


Un dels perfums més captivadors fins a dia d'avui.

Cap comentari:

Publica un comentari