HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Petit Pissarres 2016

TROBALLES.

L'èxit de trobar alguna cosa especial o desconeguda. Quelcom semblant ens va passar amb aquest vi un dissabte qualsevol en algun restaurant de casa nostra. Estem molt oberts a tastar tot lo que desconeixem o no hem tastat encara, i se'ns va presentar l'ocasió i no vam dir pas que no. No és cap novetat que el Priorat em té el cor segrestat, i que el meu estimat òrgan pateix el síndrome d'estocolm, tot això es tradueix en una devoció innata i desenfrenada en tastar tots els priorats existents que mica en mica arriben a les meves mans.
Aquesta va ser una bona ocasió.


D.O.Q. PRIORAT.
Celler Costers del Priorat.
Cupatge de Garnatxa i Carinyena amb una criança de 6 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color vermell grana fosc amb el rivet morat, de capa mitja -alta i amb llàgrima intensa i abundant que ens tinta un xic la copa, net i brillant.
Al nas és perfum intens de prunes i cireres madures recolzades per les violetes pansides, aromes especiats, regalèssia, records cítrics, de pell de taronja i notes de nespres, notes fumades i terroses.
A la boca és mostra potent, però àgil, fàcil de beure, és llaminer, especiat i afruitat, amb una acidesa elegant i de perfil sàpid, tanins fins i sedosos, de bona persitència i final força llarg amb notes especiades i de regalèssia.

Un vi directe, molt autèntic, i autòcton, amb una gran relació qualitat-preu.


El preu a botiga uns 10-11 euros, al restaurant uns 17 euros

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada