HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Heretge Scala Dei 2016

CÀTAR, HERETGE  I TRANSGRESSOR

Els càtars eren cristians que no acceptaven el tarannà de l'església catòlica. La contraposició de la manera de fer del clergat era absoluta i, sobretot transgressora. No solament defensaven els valors cristians sinó que predicaven amb l'exemple. Aviat professaren el catarisme diverses persones humils que veien com els arribava el missatge de Crist de forma clara, en la seva llengua (l'església utilitzava el llatí). Veien com aquells predicadors eren realment pobres i ajudaven desinteressadament al proïsme. També van veure com la dona, marginada per l'església, prenia un paper tan important com l'home en el sí de la doctrina càtara.
Quan el catarisme arriba a terres occitanes la seva acceptació és molt notable. I no només les classes popular s'hi adhereixen, també ho fan nobles i senyors. Tot era prou alarmant per a l'església catòlica que veia en els heretges càtars una amenaça real al seu monopoli religiós. Sobretot quan alguns dels comtes del llenguadoc optaren per convertir-se al catarisme. Amb tot això, n'hi havia prou per declarar-los heretges i, posats a fer, impulsar una croada contra els càtars.

Les heretgies són bones, i està més que demostrat pels càtars i pel celler Scala dei.



D.O.Q.PRIORAT.
Celler Scala Dei
Monovarietal de Carinyena amb una criança de 16 mesos en fudres de roure francès.
A la vista color picota intens i descarat, viu, amb rivet violaci, de capa mitja-alta i amb abundant i fina llàgrima, net i brillant.
Al nas ens desperta la primavera mediterrània, fruita negra i vermella madura combinada, des de les móres als gerds, passant pels nabius, l'acompanyen les fresques notes boscoses, d'escorça i pinassa, amb records subtils de regalèssia, apareixen en segon pla les notes minerals de carbó mineral, pissarra i pedra seca i quelcom de vainilla.
A la boca és una delícia, ple d'elegància i subtilitat, llisca amb gran precisió pel paladar, regalant-nos una harmonia extraordinària i una textura vellutada, tanins fins i polits i un frescor innat i insultant que ens recorre els sentits, persistència mediterrània i final llarg amb notes terroses.




Carinyenes velles en costers, tot un espectacle.


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)