HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Espelt Terres Negres 2013

LA FÀBRICA DEL GEL

Continuem un dia més, i com cada any per les màgiques terres empordaneses, sense deixar de gaudir ni un sol moment de la família i de tot el que ens envolta, passejades per la platja, excursions per les fantàstiques cales de la costa brava, bronzejats espectaculars a la sorra, i el que més ens agrada per sobre de tot..., la gastronomia de la zona. Aquest cop ens quedem a sopar per Palamós, i com cada any no podem faltar a la nostra cita amb la Fàbrica del Gel, un cop més aquí estem, junts tots tres en una taula rodona per compartir el que més ens agrada, les nostres vides i quelcom més....
Salut i Espelt!!


D.O. EMPORDÀ.
Celler Espelt.
Cupatge de Garnatxa i Carinyena amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès i posteriorment 3 mesos en dipòsits d'inox per acabar reposant 12 mesos més en ampolla.
A la vista color cirera fosc amb el rivet violaci, de capa mitja-alta amb llàgrima lenta i abundant que ens tinta lleugerament la copa, net i brillant.
El nas desprèn foscor, però a mesura que respira ens dóna molta complexitat aromàtica, destaca la fruita negra madura, nabius, móres, cireres, mediterrani, herbes aromàtiques com el llorer i romaní, espècies, pebre i quelcom de vainilla, apareixen  les notes minerals de grafit i els agradables torrats, cacau i cafè, quelcom mentolat.
A la boca és un vi potent i intens, molt ampli, equilibrat, amb un punt càlid ben compensat per la seva bona acidesa, tanins sedosos molt agradables, post gust a fruita negra madura, torrats fins i vainilla, de bona persistència i final llarg amb notes mentolades.


Un vi potent, profund, de molta amplitud i llaminer, un vi de l'Empordà.

Salut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada