HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



El Missatger blanc Autòcton Collita 2016

QUI PERD ELS SEUS ORÍGENS PER LA SEVA IDENTITAT.

Aquí i amb aquesta filosofia, és on hem estat gaudint d’aquesta ampolla, i de la tramuntana...

Estimar la terra, les nostres lletres i les nostres paraules, els bons productes i les persones que els fan possibles, les coses ben fetes, la passió pel bon menjar amb bona companyia.
Aprendre dels professionals, dels clients, dels petits detalls i  de les vivències d’uns i altres. Aprendre que encara hem d'aprendre molt i que hem de fer-ho permanentment, tot descobrint la necessitat de renovar-nos.
Cuinar pels altres com si fos per a nosaltres, amb els cinc sentits, amb amor, amb bon producte i intentant no fer-lo malbé, amb proximitat, ecològicament i de temporada.

Som a Sant Antoni de Calonge gaudint de Cal Barber, bon profit.


El Missatger blanc  Autòcton Collita 2016
D.O. EMPORDÀ.
Celler Pujol Cargol
Cupatge de Lledoner Blanc, Lledoner Roig  i Macabeu.
A la vista un vi amb un bonic color groc palla brillant amb reflexes daurats, mostra fina llàgrima i un punt d’untuositat, net i brillant.
Al nas mostra un caràcter mediterrani, amb marcades notes de fonoll i herbes aromàtiques, notes de fruita blanca i quelcom cítric, notes florals, a roses blanques i amb un fons amb records de pedra seca.
A la boca és un vi sedós, saborós, amb una bonica sensació greixosa, de bon volum, equilibrat, marcat per les notes mediterrànies, fonoll, manté una bona acidesa i amb presència d’agradables notes amargues i cítriques.


Un vi autèntic, autòcton i sense maquillatge.



Perdoneu-me estimats followers, però aquest Juliol ha estat molt sabàtic, però ja sóc aquí.


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)