HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Pardas Rupestris 2014

DRET A DECIDIR.

Estem vivint moments molt decisius, temps de canvis, dies en els que defensem el que ens importa i tot allò que sentim. I ho estem fent amb molt de seny i molt de sentit comú com és costum en els catalans, defensant el dret a decidir i la democràcia amb la força de la gent i la paraula. Som una sola pinya, som unitat, som i serem el que hem estat sempre, gent que estima la seva terra i que la defensarà fins al final. Tindrem molta, molta paciència, esperarem el que calgui de forma ordenada i pacífica amb una extraordinària intel.ligència, perquè si hem esperat tres-cents anys segur que podrem aguantar una mica més. Avui dia 12 d'Octubre hem fet pinya amb la família compartint aquest Rupestris que ens evoca la força de la roca, la puresa de la terra, quelcom primitiu, rústic, salvatge, ancestral i autèntic. Tot allò que s'identifica perfectament amb la nostra gent i la nostra terra.


Salut i Penedès.


D.O. PENEDÈS.
Celler Pardas
Cupatge de Xarel.lo, Xarel.lo vermell, Malvasia de Sitges i Macabeu amb una criança de 4 mesos amb les mares en bocoi de castanyer.
A la vista color groc pàl.lid amb reflexes daurats, amb fina llàgrima poc abundant, net i brillant.
Al nas és molt expressiu, perfums de fruites i flors, meló, albercoc, préssec, notes cítriques, records d'herbes aromàtiques, marcats aromes de fonoll, quelcom de fruits secs i un fons amb records minerals, guix.

A la boca és de sensació fresca, ampli, quelcom cremós, sec, fi, amb molt protagonisme de la fruita i els records anisats del fonoll, és un vi que manté una bona acidesa constant, amb bona persistència i un final mineral i amb notes salines i amargues.


Estem al Castell de Subirats.


Extraordinari preu al restaurant, 13 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari