HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Terra Vermella de Nin 2012

RED ROCK !

"Descalç sobre la terra vermella" és la història real de Pere Casaldàliga, el bisbe dels pobres i un referent universal de la teologia de l'alliberament.
Havia aconseguit fer realitat el seu somni, ser missioner, cosa que li canvià la vida per sempre més. Provinent d'una família tradicional i de dretes, va formar-se com a capellà en l'ambient tancat de l'Espanya franquista, però ara, una trentena d'anys després, és un bisbe compromès que s'ha hagut d'enfrontar amb la dictadura militar, amb els poderosos locals i també amb el Vaticà.
Casaldàliga, arriba a Sao Félix do Araguaia l'any 1968 i no trigarà a descobrir la terrible situació dels més dèbils: peons que treballen i viuen com esclaus: posseiros (camperols) obligats a abandonar les seves terres i poblats indis en perill d'extinció. La seva denúncia pública dels grans terratinents, als quals culpa de la misèria local, li ha comportat amenaces de mort en diverses ocasions.


SENSE D.O. - VI DE TAULA.
Celler Família Nin- Ortíz
A la vista color groc daurat intens i brillant de certa untuositat, d'aparença sedosa, molt elegant amb abundant llàgrima, molt net.
Al nas és tot un espectacle d'aromes extraordinaris i complexes, d'entrada destaca la seva evolució cap a subtils hidrocarburs molt ben integrats amb els aromes de la fruita i les flors blanques, roses fresques de la rosada, records de fulles seques i alguna espècie exòtica, aromes de fulles de te i gingebre, notes fresques dels cítrics com la llima i la pell de taronja, amb quelcom de notes anisades i un fons amb algun record mineral.

A la boca és un escàndol, explosió total de sabors amb un volum extraordinari, carregat de sensacions, de pas extremadament elegant i sedós, ampli, envoltant i amb extremada delicadesa, ens marca una acidesa tensa i elèctrica, que ens recorre tot el cos, cítric, melós amb quelcom de codony i herbes aromàtiques en el post gust, persistència infinita recordant la gelatina de llimona i amb un llarg final amb un toc salí més que interessant.



Ja us dic jo, que això no és un vi P...er
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)