És curiós el que et pot arribar a fer la ment, ha sigut posar el nas a la Zalto i..., renoi! alimenta com un bistec!!, és lo primer que m'ha vingut al cap. No sé si recordareu un anunci de l'any 1990, jo el recordo perfectament.
Avui hem obert algunes ampolles i entre elles hi havia aquest Pícaro de la Ribera del Duero, un vi ecològic de vinyes velles que he de dir que és d'una gran qualitat, però que desafortunadament no és del meu estil. Un vi extremadament làctic, petit suïs, palote, iogurt de maduixa, xiclet de maduixa, gelat de maduixa...., dens, gras, untuós, fins i tot m'atreviria a dir una mica enganxatós. M'agradaria aclarir que aquesta és la meva opinió sobre el que crec que és un gran vi de la zona i que segurament jo no sé entendre, també us diré que ha estat cinc dies obert i continuava igual de làctic.
Ho sento però no m'acaba de convèncer, i no és una crítica, és la meva opinió personal basada amb el meu gust personal.
D.O. RIBERA DEL DUERO
Bodega Dominio del Águila.
Cupatge de Tempranillo, Garnatxa, Bobal i Blanca del País amb una criança de 19 mesos en bótes de roure francès.
A la vista intens i profund, color
cirera picota fosc amb el rivet lila, que denota molta joventut, de
capa alta i densa i abundant llàgrima que ens tinta intensament la
copa, net i brillant.
Al nas ve molt marcat per les intenses
notes làctiques, iogurt de maduixa, petit suïs, quelcom de cireres
madures, subtils notes especiades, canyella i pebre negra, records
mentolats i fins torrats, cacau.
A la boca és un vi dens, untuós,
gras, greixós, pesat, de molt volum, ampli, ens marquen el pas les notes
làctiques sempre tant presents, acidesa equilibrada i tanins marcats
i rugosos, especiat, un vi molt persistent amb un final llarg i
amarg.
Opinió totalment personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada