HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Pícaro del Águila 2016

"ALIMENTA COM UN BISTEC"

És curiós el que et pot arribar a fer la ment, ha sigut posar el nas a la Zalto i..., renoi! alimenta com un bistec!!, és lo primer que m'ha vingut al cap. No sé si recordareu un anunci de l'any 1990, jo el recordo perfectament.
Avui hem obert algunes ampolles i entre elles hi havia aquest Pícaro de la Ribera del Duero, un vi ecològic de vinyes velles que he de dir que és d'una gran qualitat, però que desafortunadament no és del meu estil. Un vi extremadament làctic, petit suïs, palote, iogurt de maduixa, xiclet de maduixa, gelat de maduixa...., dens, gras, untuós, fins i tot m'atreviria a dir una mica enganxatós. M'agradaria aclarir que aquesta és la meva opinió sobre el que crec que és un gran vi de la zona i que segurament jo no sé entendre, també us diré que ha estat cinc dies obert i continuava igual de làctic.
Ho sento però no m'acaba de convèncer, i no és una crítica, és la meva opinió personal basada amb el meu gust personal.


D.O. RIBERA DEL DUERO
Bodega Dominio del Águila.
Cupatge de Tempranillo, Garnatxa, Bobal i Blanca del País amb una criança de 19 mesos en bótes de roure francès.
A la vista intens i profund, color cirera picota fosc amb el rivet lila, que denota molta joventut, de capa alta i densa i abundant llàgrima que ens tinta intensament la copa, net i brillant.
Al nas ve molt marcat per les intenses notes làctiques, iogurt de maduixa, petit suïs, quelcom de cireres madures, subtils notes especiades, canyella i pebre negra, records mentolats i fins torrats, cacau.

A la boca és un vi dens, untuós, gras, greixós, pesat, de molt volum, ampli, ens marquen el pas les notes làctiques sempre tant presents, acidesa equilibrada i tanins marcats i rugosos, especiat, un vi molt persistent amb un final llarg i amarg.


Opinió totalment personal.

El preu a botiga uns 20 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada