HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Silex 2007

ÚNIC?

Possiblement és la paraula més encertada per definir tot el diumenge, definitivament sí!, ha estat únic en tots els sentits, hi ara no em refereixo tan sols al vi que ens ocupa, ja que crec que per alguns segurament ho va ser i per a d'altres no. Però és una pregunta que segurament tots els presents ens vam fer internament. Personalment us dic que ens aquests moments jo el definiria com a únic. Això no és sauvignon blanc, això senzillament és Silex, només el podem definir com a Silex. I per què únic?, doncs per la seva personalitat, per la seva intensitat, per la seva fràgancia, per la seva opulència, per la seva profunditat, pel seu caràcter, per la seva originalitat, pel la seva capacitat de captivar, per la seva força... i un llarg etcètera de qualificatius que segur que se m'escapen. A mi i al meu humil paladar aquest Silex ens va captivar, és una opinió més a tenir en compte, o no, salut.



APPELLATION BLANC FUMÉ DE POUILLY  (LOIRE)
Domaine Didier Dagueneau.
Monovarietal de Sauvignon blanc amb una criança d'11 mesos en demi muids de 600 i foudres de 100 litres.
A la vista ens mostra un color groc daurat intens, gras, de llàgrima densa i abundant, net i molt brillant.
Al nas és d'una expressivitat aromàtica engalipadora, explosiu i de gran complexitat, destaca la seva intensa mineralitat, records de pedra i de terra mullada, aromes a fruita madura dolça, albercoc, pell de préssec, orellanes, mel, postres de músic, mantega, pastisseria, sotabosc, algun record d'herbes medicinals, alguns fumats i pinzellades salines, realment és tot un espectacle i en un gran moment.
A la boca l'equilibri que ens mostra és espectacular, de gran opulència, ampli i intens, t'omple els sentits d'un gran plaer, ens tornen tots els aromes descrits al nas, sobretot la mel, les orellanes, fantàstic, acidesa vibrant, immensa, profund i penetrant, la seva mineralitat ho envolta tot, molt persistent i final llarguíssim amb records fumats i salins.
Possiblement per a mi, el millor vi de tot el dinar, però no n'estic del tot segur.


El preu ara d'aquest 2007 segurament passa dels 100 euros, això si el trobes. La pregunta és.., s'ho val? no ho sé, per alguns si i per d'altres segur que no, però el que si sé és que s'ha de tastar per poder opinar i decidir.


Noves experiències, grans sensacions.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)