HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Matraketa 2013

AIXÒ PINTA COLLONUT.

A punt de començar una gran setmana amb molta il.lusió. Després d'uns quants tombs per la ciutat intentant decidir on anar a dinar, la meva proposta a tirat endavant i estic realment molt content, ja que tenia moltes ganes de repetir una de les moltes experiències anteriors en aquest local, així doncs ens passarem a saludar en Jordi i a gaudir de la seva fantàstica cuina rodejats d'un entorn molt agradable i acollidor, vaja que hi estic com a casa. Avui ens decidim per aquest petit tresor del Montsant.



D.O. MONTSANT.
Celler Ficaria Vins.
Cupatge de Garnatxa negra i Syrah sense criança amb fusta, però amb 4 mesos en dipòsits de inox amb les mares.
A la vista color vermell robí amb rivet lilós de capa mitja i llàgrima fina, net i brillant.
Al nas és un espectacle de fruita vermella fresca i intensa, records de llaminadures i de flors, violetes, pinassa i romaní, mentolats, suaus notes especiades i agradable i subtil fons mineral.
A la boca és elegant de pas àgil i fresc, divertit, afruitat i perfumat, amb un bon equilibri, bona acidesa i tanins marcats, vibrants, agradables, de bona persistència i final llarg. Un vi ple de bon rotllo, capaç d'arrencar-te un bon somriure.
Tot un plaer pels sentits.


I com no pot ser d'una altre manera, gaudint-lo al Kursaal.


El preu al restaurant sobre els 14-15 euros.


www.ficariavins.net

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada