HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Josep Foraster Trepat 2011

TREMPAT!!

"Cagum la sang que va parir les putes", quines ganes tenia de fotre-li mà d'una vegada per totes a  aquest vi de la Conca. Que si el compro, que si m'espero, que si demà, que si passat, que si no el trobo, que si, que si, que si..., Quesito!!!! per fi re coi!!, i és que encara no l'havia vist en cap carta de restaurant que jo recordi, sinó ja hauria caigut. Però aquest diumenge hem estat de sort, no estava a la carta, però en Jordi, molt avispat ell, sempre té alguna sorpresa amagada fora de carta, i pam!!! un Trempat d'en Foraster, doncs àpali, fot-li que és de Montblanc!. Va ser el teloner perfecte, el vi que ens va obrir la gana i el dinar, una bona manera de celebrar alguns canvis, esperem que bons, que s'afronten amb molta il.lusió.
La cosa va continuar amb una bomba del Pallars, com no podia ser d'una altre manera.



D.O. CONCA DE BARBERÀ.
Celler Mas Foraster.
Monovarietal de Trepat amb una criança de 5 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color robí amb el rivet rosat de capa baixa i llàgrima fina i lenta, net i brillant.
Al nas força intens, amb les notes de la fruita vermella àcida, maduixes, gerds, llaminadures com la piruleta, notes especiades, records anisats, balsàmic, herbes mediterrànies i fons torrat amb la fusta un pèl marcada pel meu gust.
A la boca és un vi ampli i lleuger, elegant, molt expressiu, destaca la fruita vermella i les notes balsàmiques, acidesa fantàstica, aportant molt frescor, i tanins rodons i fins, de bona persistència i final llarg amb notes de fusta i torrats.






El preu al restaurant 14 euros, fantàstic.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)