HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Bad Boy 2009

XAI SHAUN.

Gran vi, ple de bones sensacions i molt bon rotllo a la taula, això és el que ens va oferir el germà gran del divertit Baby Bad Boy, un vermell amb més complexitat, més profund i més seriós, però aportant també aquell toc alegre i modern del petitó del celler. Som a Sallent, al Bages més profund, obscur i enigmàtic, i després d'una bonica passejada, per anar obrint la gana, fins al fantàstic i engalipador mirador del Serrat del Xipell i amb molt bona companyia femenina, acabarem compartint amb en Terrones unes bones estones a la taula amb tota la família. I que no falti de res!.


APPELLATION BORDEUX CONTRÔLÉE.
Jean-Luc Thunevin.
Cupatge de Merlot amb un 95% i 5% de Cabernet Franc amb una criança de 18 mesos en bótes noves de roure francès.
A la vista color cirera picota de capa mitja-alta amb rivet granatós amb llàgrima densa, lenta i abundant que ens tinta la copa, net i brillant.
Al nas destaca la intensa fruita negra madura, melmelades i confitures de móres i prunes, fantàstic, acompanyada per notes especiades dolces, vainilla, records de xocolata blanca i de tabac de pipa, pell de taronja seca i notes minerals, terroses, fins torrats.
A la boca ampli, harmoniós, carnós, complex, de llarg recorregut i molt marcat per la fruita madura, amb una bona acidesa i uns tanins madurs molt ben integrats i elegants, post gust torrat i especiat, xocolata i vainilla amb notes terroses, llarg i de persistència mitja.



Modern, complex i divertit, com en Shaun.


El preu a botiga uns 15 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari