HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Cercium 2013

LA TRAMUNTANA.

Avui hem tingut la sort de compartir tot el dia amb uns grans amics que ja formen part de la família, ha estat una jornada fantàstica de platja, voll-damm, sol, voll-damm, piscina, voll-damm..., i un petit parèntesi pel dinar una bona paella, això si, acompanyada d'una ampolla de vi, o dues. A la tarda hem continuat amb el tema voll-damm allà on ho havíem deixat, sobretot perquè el cos no perdi el ritme, molt important durant les vacances, i també pel tema hidratació, ja que els experts recomanen prendre entre 3 i 4 litres de líquid els dies de més calor. Al vespre sopem en un bonic restaurant italià que encara no havíem provat durant el temps que fa que passem per la zona, i també tastarem un vi de l'Empordà que encara no coneixíem.
Per cert, Cercium és com anomenaven a la Tramuntana en les seves cròniques els historiadors Romans.



D.O. EMPORDÀ.
Celler Mas Llunes.
Cupatge de Garnatxa Negre, Samsó, Syrah i Cabernet Sauvignon amb una criança de 3 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera picota intens amb rivet lilós de capa alta, gras, amb llàgrima  densa i abundant, net i brillant.
Al nas és afruitat, notes de fruita negra madura, cireres, nabius, móres, records d'espècies, pebre i grafit, mina de llapis, mineral, fons torrat de la fusta agradable.
A la boca és ampli, amb cos, carnós, untuós, intens, amb una bona acidesa i un agradable frescor, molta fruita madura i post gust especiat i torrat, tanins madurs, de bona persistència i final més que correcte.


Una gran sorpresa per menys de 7 euros, un vi que evoluciona molt bé a la copa.


El preu uns 6-7 euros a botiga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada