HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



El Quintà 2013

L'ESSÈNCIA DE LA GARNATXA.

No hi ha res millor que estar de vacances i poder gaudir d'una bon sopar de grans tapes elaborades amb la família en un entorn inmillorable. Aquesta ha estat la nostra filosofia durant aquests dies de descans per terres empordaneses, menjar i beure molt bé, i per suposat reposar de l'estrès diari. He de dir que hem complert al cent per cent tot el que ens vàrem proposar, i han estat uns dies carregats de grans àpats i millors vins. Un d'aquests vins va ser aquesta espectacular Garnatxa Blanca de la Terra Alta del celler Bàrbara Forés, i és que ens va animar la nit de manera extraordinària, les meves nenes encara fan palmes amb les orelles.
Per cert, som a Palamós, al Macabeu Bar.
Salut i Garnatxa!


D.O. TERRA ALTA.
Celler Bàrbara Forés.
Monovarietal de Garnatxa Blanca amb una criança de 6 mesos en bótes de roure francès amb les mares.
A la vista color groc palla intens amb sensació acerada, gras, amb abundant llàgrima fina, net i brillant.
Al nas és intens i complex, netes de fruita blanca madura, confitures, records de préssec i albercoc, boniques notes perfumades de flor, especiat,notes mediterrànies i quelcom mineral, agradables i fines notes torrades.
A la boca és extraordinari, molt saborós, envoltant i ampli, untuós i sedós, un vi amb un gran volum, molta fruita madura amb records dolços, fantàstica acidesa aportant molt frescor, de gran persistència i final molt llarg amb apunts salins.


Senzillament extraordinari.


El preu uns 14 euros a botiga, al restaurant 26 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada