HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Faustino V Reserva 2005

ELS RACONS DE L'ELI.

Faustino és un nom propi masculí que prové del nom llatí Faustinus, que a la vegada deriva del nom també llatí Faust. Per aquesta raó se li pot adjudicar el mateix significat que a Faust: Feliç, al que afavoreix la sort. Doncs bé, aquesta definició li va com anell al dit a la pobre ampolla, després de saber el que li esperava descansant en els dominis de l'Eli, en algun racó infrahumà, en unes condicions quasi bé de tortura i de reclusió, apagant-se mica en mica i esperant la seva transformació en vinagre. Però per sort tot això no va succeir, i tot gràcies a una bona persona, altruista, preocupada pel benestar de les ampolles que resten impacients el moment de ser gaudides, una persona senzilla i humil que ens va donar la possibilitat de gaudir d'un vi destinat a morir.


D.O.Ca. RIOJA.
Bodegas Faustino.
Cupatge de Tempranillo i Mazuelo amb una criança de 16 mesos en bótes de roure americà.
A la vista color vermell cirera amb rivet entre grana i rosat de capa mitja i llàgrima fina, net i brillant, color amb notes d'evolució.
Al nas només obrir l'ampolla ens impregna la taula d'aromes intensos i rústics, d'entrada aromes de reducció i fusta, però a mesura que es va obrint va guanyant en complexitat, fruita vermella i negra madura en confitura, melmelada, prunes, cafè, especiats, tabac aromàtic, vainilla cremosa, coco, fins torrats que recorden a la xocolata amarga.
A la boca mostra una gran finor, manté una bona acidesa i la fruita en confitura acompanyada de les espècies com el clau i la vainilla, de pas vellutat, amb uns tanins fins i dolços, amb la fusta fina un pel marcada en boca, amb una bona persistència i un final correcte i torrefacte, cafè.


Un Rioja clàssic d'aromes complexos.


El preu uns 10 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada