HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Sirona 2010

EL LLOAR.

Es creu que el poble del Lloar sorgí en temps dels sarraïns, als quals s'atribueix la construcció de la font  de Minfami, prop del poble. El Loar, forma part, des de la seva construcció, de la baronia de Cabassers. Al segle XVIII , per la seva representació, obtingué un síndic a l'ajuntament de la Figuera, al qual es trobava incorporat. El seu primer ajuntament autòcton es constituí durant la guerra del Francès. Per la primera carlinada sortiren del poble nombrosos voluntaris carlins, diversos dels quals després foren deportats a Cuba; en canvi durant la segona guerra Carlina es creà un cos de voluntaris liberals. El gener de 1874, Josep Agramunt, conegut com el Capellà de Flix intentà d'ocupar d'amagat el poble, però, descobert a la matinada, es combaté cos a cos pels carrers fins que els lliberals del Lloar forçaren als carlins a sortir del poble.
Una mica d'història sempre va bé.



D.O.Q. PRIORAT.
Celler Piñol i Sabaté.
Cupatge de Garnatxa 70%, Carinyena i Cabernet Sauvignon sense bóta i amb sis mesos de repòs en ampolla.
A la vista color cirera picota  amb rivet violaci de capa mitja-alta amb llàgrima fina i abundant, net i brillant.
Al nas és d'intensitat mitja, destaquen les notes de fruita negra i vermella madura i licorosa, prunes, nabius, móres, records de vernís i cola, notes especiades, clau, regalèssia, subtils records de xocolata dolça, bombons amb licor.
A la boca és ampli, saborós i amb notes licoroses, records de la fruita madura dolça i espècies, torn la regalèssia i notes mentolades, amb una poca acidesa, més aviat càlid, amb uns tanins madurs i llaminers, mineral, de persistència mitjana amb un final dolç i correcte.




El preus uns 12-13 euros a botiga.

Cap comentari:

Publica un comentari