HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Cumal 2010

RESPECTANT LA FRUITA.

Nom heretat de l'ondulant relleu que caracteritza la regió alternant zones planes amb altres de major inclinació anomenades "oteros". És allà, en lo més alt dels "oteros", on neix el Cumal. Elaborat amb ceps centenaris de Prieto Picudo de caràcter únic i irrepetible no només per la varietat en si si nó pel seu "porte rastrero". Cultiu heroic condicionat pels sòls extremadament pobres, climes rigorosos i una elevada altitud on les plantes busquen la supervivència en lo més profund de la terra.
Dominio Dostares és un projecte nascut el 2005 a la comarca dels Oteros, Lleó. El seu principal objectiu fou recolzar el ressorgiment de la varietat Prieto Picudo, un raïm fins fa poc desconegut al món malgrat el seu enorme potencial. La seva filosofia és posar la més alta tecnologia al servei de la tradició, amb mètodes de cultiu i elaboració ancestrals, sense massificar les produccions, traçant sempre el seu propi camí, independentment dels vaivens del mercat



V.T. CASTILLA Y LEÓN.
Bodega Dominio Dostares.
Monovarietal de Prieto Picudo amb una criança de 9-12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera intens amb rivet granatós, reflexes robí, de capa mitja amb una llàgrima, suau, fina i abundant, net i brillant.
Al nas d'entrada tancat, però si deixem que respiri.., comença l'espectacle!, intens i molt perfumat, fruita vermella madura fantàstica, maduixes, gerds, amb algun record de sugus de maduixa, làctic, floral, notes de violetes, pell de taronja, records fumats suaus, tabac de pipa, espècies com la vainilla, fins torrats i torrefactes, cacau, records de fruits secs, i notes de llorer.



Que bonic que és descbrir noves sensacions.


El preu a botiga uns 20 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari