XINEUA VINS Respecte i Humilitat: El Rial de Guixers

PITEU.

La nit de Nadal, el petit de cal Patriarca ens va deixar un petit present a taula, un bonic detall amb forma d'ampolla de vi, però malauradament ell no va poder estar entre nosaltres, així doncs vaig decidir esperar el moment oportú i poder-la compartir amb el petitó. El vi en qüestió era un raresa molt particular, un projecte personal elaborat a la Vall de Lord. Per la gent que no ho sàpiga estem parlant de la comarca del Solsonès, al municipi de Sant Llorenç de Morunys, terra de piteus. Les vinyes a uns mil metres d'alçada.
En Jaume de cal Vermell, un piteu una mica esgarriat i molt tocat pels aires de la Vall, estarà molt content que avui parli de la seva estimada terra, i en la que no viu.
Som un diumenge qualsevol a cal Patriarca, ja hi som tots, ha arribat el moment més esperat, avui tastarem el vi de la Vall. Salut.

SENSE D.O.
Vi de la Vall de Lord.
Cupatge de Gewurtztraminer i Müller- Thurgau.
A la vista color groc palla brillant amb reflexes verdosos, de fina llàgrima poc abundant, net i brillant.
Al nas només obrir-lo, notes de reducció i amb l'alcohol un pel desmarxat, records d'escabetx i de quadra (coses meves), però a mesura que va agafant aire la cosa millora, va trobant més equilibri, les notes licoroses van desapareixent,, desprèn dolçor, records de la fruita blanca, pera, records mediterranis de bosc i espècies, quelcom cítric i un pel anisat.
A la boca més de lo mateix, al principi desmarxat, licorós, però la cosa millora amb el temps, volum mig, sec, torna la pera madura i les notes cítriques, bona acidesa que li aporta frescor, agradable sedositat, amb una persistència mitja i un final no molt llarg amb notes salines i amargues.

Mica en mica, poc a poc.

El perquè de tot plegat

M’agradaria posar una reflexió, que vaig llegir en algún lloc i que vaig trobar molt encertada. Com molt bé diu, pot ser de moltes persones, el plaer de menjar i beure és algo més.

Client i restaurant estan íntimament lligats i van més enllà del que en principi designen el significat dels seus conceptes. El menjar, a no ser que es faci en solitud, transcendeix del seu primer objectiu per constituir una trobada entre les persones que es reuniexen al voltant d’una taula. La citada frase resumeix en si la importància del menjar i el restaurant com elements imprescindibles del desenvolupament de l’home. Es podria dir, que tot el que a l'èsser humà l’ha inquietat, s’ha debatut al voltant d’una taula, i en moltes ocasions després de menjar i beure. Menjar, el que es diu menjar, es menja a qualsevol lloc, però només un restaurant, en un bon restaurant, el menjar es converteix en un ritual en el qual es barreja, la gastronomia, la cerimònia, l’elegància, l’alegria de la trobada i la lluissor d’una xerrada animada. Per tot lo exposat, no peco d’exagerat a l’afirmar que els professionals de l’hosteleria han de cuidar, estimar i mimar el restaurant i, per tant als seus clients. La màxima responsabilitat de que el restaurant sigui aquest joiós punt de trobada per al diàleg i el bon menjar, recau en els professionals que l’atenen, que han de ser plenament conscients de la importancia i noblesa de la seva feina, de que atendre una taula és molt més, moltíssim més que anar col.locant-hi plats que degustar i vins per beure. Anònim.

Malauradament, molts dels conceptes i coneixements adquirits, són molt difícils de posar en pràctica en la realitat. Són costums i hàbits que han d’anar canviant en la nostra societat, hem d’aprendre que les coses belles, són més belles quant més les valorem i apreciem. Hem d’entendre que tot és important i que cada detall compte. Tant important és, la qualitat i la conservació del menjar com la del vi, tant important és, el ganivet del filet com la copa del vi.

No hem de ser conformistes, hem d’entendre, apreciar i, qui sap, potser algun dia estarem acariciant la felicitat absoluta. Xinaui.

El Rial de Guixers

2 comentaris: