HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Clos de l'Obac 2005

L’ELEGÀNCIA DEL TERROIR

Si hi ha alguna cosa que em torna boig, a part de la meva dona i la meva filla, són les grans i bones ampolles del Priorat amb uns quants anys al damunt. Aquelles que quan les obres es destapa el pot de les essències, la màgia d’una comarca única, l’expressió d’una terra dura i cruel, senzillament un plaer pel meu paladar. Aquest diumenge  li va tocar el rebre al Clos de l’Obac, en el marc d’un cap de setmana de somni que de ben segur que repetirem, tot polint alguns petits detalls.

Elegància, seriositat, treball, terroir, història, passió, llicorella..., seguim al Lola Bistró gaudint de la vida clandestina.


D.O.Q.PRIORAT.
Celler Costers del Siurana.
Cupatge de Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Syrah, Merlot i Carinyena amb una criança de 14 mesos en bótes de roure francès.
A la vista és de color cirera fosc amb el rivet encara violaci, de capa mitja alta i amb llàgrima que ens tinta finament la copa, net i brillant.
Al nas és engalipador, ànima prioratina, amb la fruita negra madura i dolça en punt just, nabius, cireres, móres, prunes, notes fumades, carbó, tabac, tòfona,  mineral, pissarra, notes fèrriques, especiat, pebre, vainilla, regalèssia, aromes subtils de menta, flors seques.

A la boca és profund i envoltant, complex i estructurat, entrada dolça, elegant, de textura vellutada, fruita negra i notes especiades, mineralitat  aclaparadora, manté bona acidesa i uns tanins suaus i delicats, persistència fantàstica amb post gust mineral i especiat i final llarg amb subtil record de xocolata amarg.


El preu.., millor m'ho guardo per a mi.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)