HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Selma de Nin 2007

EMOCIONS I SENSACIONS.

Cap de setmana Clandestí per la Fira del vi de Falset. Dos dies que es presenten carregats d’emocions i de moltes sensacions, i que ens els agafem amb moltes ganes de gaudir del que més ens agrada, la cuina i el vi. Durant la nostra estada em gaudit de molts grans moments, però toca parlar del dinar de Diumenge, quelcom que recordarem durant molts anys i passarà als anals de la nostra història, i tot per un seguit de petits instants que es van convertir en el nostre gran moment.
Som a Altafulla, ja de tornada del gran cap de setmana Clandestí. Desprès d’un bon aperitiu i quelcom de bombolla per restaurar el cos, dinarem en un petit restaurant en un petit carreró del petit poble d’Altafulla. Estem parlant de Lola Bistró, un petit refugi pels freakis del vi i de la bona cuina de platets, un lloc ple d’encant, amb una bonica decoració molt acollidora i amb pinzellades retro, que atrau només creuar la porta. No més de 8 taules, el restaurant és el que es veu, res més, però amb un mostrador de vins que fa plorar d’emoció. Aixecar-se i passejar per poder escollir el vi és quelcom que em fa trempar com un cavall!. Vins d’aquí i d’allà, naturals, biodinàmics i els que no, vins impossibles, anyades impensables, un espectacle extraordinari a uns preus fantàstics. 


 

La nostra selecció van ser 7 vins, tots ells fantàstics i emocionants. Començant pel sorprenent Roc d’Aubaga 2015, un Clos de l’Obac 2005, sense paraules, després li va tocar al que ens ocupa, el Selma de Nin 2007, sense alè, un Soradal molt correcte, un Arbois Pupillin 2011, amb agradables notes d’oxidació, un Paul Déthune Grand Cru, champagne fantàstic per refrescar-nos, i vam acabar amb les extraordinàries sensacions del  Ximénez-Spínola Medium dry Old Harvest, quelcom embriagador. Bacanal de les grans.

 

SENSE D.O. – Pla de Manlleu
Celler Família Nin-Ortiz
Cupatge de Xarel·lo, Chenin Blanc, Marsanne i Roussanne amb una criança de 8 mesos en bótes de roure amb les mares.
A la vista un fantàstic i seductor color daurat intens i profund, untuós, amb llàgrima lenta, net i brillant.
Al nas ens atrapa de seguida, intens i seductor, ens transporta a l’instant a un altre nivell, molt mineral, notes de misto, pedra foguera, fumat, escabetx, notes de fruita blanca madura, pera, meló, albercoc, notes de mel, fruits secs, orellanes, avellanes, quelcom de flor i moltes herbes aromàtiques, extraordinari, un conjunt d’aromes de gran equilibri i amb una evolució fantàstica.
A la boca destaca la seva força i la seva complexitat que segurament ha anat guanyant amb els anys d’ampolla, profund i greixós, melós, sensació oliosa, molt envoltant, potent però amb molt de control, de molt volum i amb una acidesa encara extraordinària que fa que sigui fresc, notes d’orellanes i codony, mel i pera, mineralitat molt present, amb una persistència fantàstica i un final molt llarg amb algun subtil record torrat.





Una puta joia de col·leccionista, per gaudir com un animal.
Un vi capaç d’acabar amb tots els adjectius, i amb una quantitat de matisos extraordinaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada