HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Getz Zilliken Saarburger Rausch Auslese 1999

IMAGINA

I perquè no?....
Imagine there's no Heaven
It's easy if you try
And no Hell below us
Above us only sky

Imagine all the people
Living for today
Imagine there's no country
It isn't hard to do

Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace

You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you will join us
And the world will be as one

Imagine no posessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
Or Brotherhood of Man

Imagine all the people
Sharing all the world
You may say that I'm a dreamer
But I'm not the only one

I hope someday you will join us
And the world will be as one

Imagina que és el millor vi que has tastat....


D.O. MOSEL SAAR RUWER
Celler Getz Zilliken
Monovarietal de Riesling  amb una fermentació en füders de 1000 litres, per llavors passar a tancs d’inox durant una setmana abans de ser embotellats.
A la vista ens vesteix amb un fantàstic color or, daurat intens i brillant, untuós i elegant, amb una bonica densitat, molt net.
Al nas és implacable,complex, desprèn frescor,  mineralitat extraordinària, pedra foguera, calç, subtils records d’hidrocarburs aromàtics, en perfecte equilibri amb les notes de fruites exòtiques i cítriques, pell de taronja àcida, notes de poma, de mel, records de regalèssia?, perfum de flors seques, caramel, extraordinari.

A la boca sense paraules, pell de gallina, tensió afiladíssima, equilibri quirúrgic del sucre, l’acidesa i l’alcohol, desafiant-se en un ball mortal com dos funambulistes en una corda sense xarxa, manté encara unes notes picants i àcides en boca aportant un frescor exquisit, molt exòtic i mineral, notes de llimona, de pinya, extraordinària sensació salina, ampli com pocs, profund, persistent i amb un final que et posa els ulls del revés.



És com un trencaclosques encaixat a la perfecció i sense fissures.


És el vi perfecte per no compartir amb ningú, això encara diu molt més de mi,i la gran sort de les persones que es van asseure al meu costat, aquell fantàstic dia del Zilliken del 99. Així entendran el que m’importen.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)